Pressió baixa

     
      MAXIMUM                 BRIAN
      ATTACK   -  5           PERCY C.F.   -  4
                              (lluís, chal·ly, antoni (2))


Partit amistós, contra un rival del, si fa o no fa, el nostre nivell, a qui havíem guanyat 5-1 fa dues setmanes. L'inconscient passa a primer pla, com deia Helenio Herrera: "Guanyarem sense baixar de l'autocar". I no, és clar. Als Maximum els passava just el contrari: ganes de treure's l'espineta. Resultat? 4-0 a la mitja part i sensació general que ens havíem passat la primera part movent-nos per allí com qui surt a jugar a l'hora del pati; és a dir: de defensar ja se n'encarregarà un altre i al davant vull fer jo el gol que hi ha la Vanessa que mira... [és un homenatge a Manel, no hi havia cap Vanessa a l'insti ni al Núria]. Altrament dit, tampoc no cal cansar-s'hi gaire: sí, correm, no cal fer el Messi, però sense intensitat, sense fixar-s'hi, sense atenció... que no ens hi jugàvem tres punts i el penúltim lloc de la taula, vaja. No hi insistirem; tampoc ens recordarem d'errors ùntuals, ni de col·lectius, més enllà de la ja clàssica jugada en què una sacada de banda a favor acaba en gol en contra. Bé, PercyVanPeebles va resumir-ho en una frase que, encara que personalitza en un sol jugador, val per tots: "Quan el Joan està pletòric, es nota a saco en defensa". I sí.

Bé, a la mitja part calia posar-hi remei. Quatre crits de retrets, és clar, però amb això no n'hi ha prou –pot tenir efectes contraris. Per la hipotensió, ja se sap: aigua-i-sal (més sal que aigua), esteroides o floretes de Bach (segur que n'hi alguna que se n'ocupa, no?). A falta de res més, una mica de l'última: placebo a base de provocacions íntimes. PercySócUnRobocopArny: "Nens, no m'haureu fet venir per veure això, oi? A veure si feu el favor! Així no vau guanyar 5-1 quan era a l'hospital". PercyFotem-liCanyaFaldo: "Va tios que això acaba 6-4, ho veig, ho sé! Remuntada!". PercyTocoDePeusATerraChal·ly: "Amb 5-4 n'hi ha prou i firmo, però hòsties... va!". PercyJoAquestMe'lConecGheler, intuint-s'ho va respondre: "Però 6-4 a favor, no?". El Cancerber Mollerussenc anava més lluny: "No, no, perdent 6-4 em sentiria satisfet! Si anem camí del 10-0!". L'esquer estava llençat i PercyAixòSíQueNoLluís va revoltar-s'hi: "Això mai! Això no s'ha de firmar ni de broma!!". Mentrestant, el Kaixo n'havia tingut prou amb la particular pulla del Quebequès... "Quan estaves en plena forma, el paio aquell no se't pixava tres vegades" (en referència a un dels gols). Res millor per excitar un Gudari...

N'hi va haver prou: els ahir groguets van posar-se a perseguir els maximums pel seu camp, pressionant a tota pista, gairebé amb inconsciència, però amb resultats efectius: la pilota circulava molt més ràpida, els granats no aconseguien lligar tres passades seguides en atac i, la deessa Fortuna, va aliar-se en una magistral passada de PercyChal·ly en vertical, que el Programador va tocar mínimament, teledirigint la bimba a la xarxa. Era el 4-1; llavors va començar la segona fase del remei contra la pressió baixa: fer l'energumen des de la banqueta (i des de la porteria). Sí... una mica estil "Sí se puede"; sí... tot plegat una mica quillot, tenint en compte que era un partit amistós, és clar (tampoc vam fer-ne un CanVies); però hi ha dies que el cos ho necessita. Donem-ne culpa al tros de cervell que ja no té qui escriu, principal esvalotador. (Ep! Que la resta us hi vau sumar aviat, eh? Qui estigui lliure de culpa...). En fi, el poder de la Força, l'Energia que va començar a despendre's del lema de la samarreta va ser tal que, n'hi el 5-1 gairebé immediat, d'un xut de mitja distància, ben col·locat, va poder ensorrar el Poder Percy. PercyZabaltz va emprendre alguna aventura a l'atac i va sumar-se a rematar tot el que li queia, mentre PercyGheler (massa pressionat davant de porta, tranqui home...) va moure's entre línies fins a provocar una falta ideal per a l'esquerra del Segurilla. I sí: ceballot i 5-2. Podemos! (Perdó, no ho diré més).
I llavors faltava el doblet del Geganter, o posem-hi 1 i 1/2, perquè sí: el primer va ser marca de la casa: xut ras i gairebé des de mig camp, amb la dreta, buscant la base del pal esquerre. Golàs de traca i mocador. El segon... bé, s'hi havia de ser i "tenir-les totes", com va puntualitzar el propi PercyEnToni, que no estava segur de poder controlar la passada llarga de PercyQuarterbackLluís, de punta a punta del camp... i que gairebé anava dins (però no, hagués votat fora): el Vilafranquí va redreçar-ne el rumb, però no era fàcil.  En aquets punt, amb el 5-4 no en teníem prou, hi havia gana, mentalitat de rottweiler, pressió alta. Si més no, havíem capgirat els ànims. Per a tota la resta, només era un amistós. 

Gols: 4-1 Lluís; 5-2 Chal·ly; 5-3 Antoni; 5-4 Antoni 
També juguen: Faldo, Zabaltz, Peebles i Gheler.
Anima i provoca: Arny

Nota negativa: el genoll dret del Lluís

Declaracions:
Arny: "Nanos: a la segona part heu sigut dignes de la samarreta que porteu!"
Gheler: "Ha molat, a la segona hem estat bé, intensos"
Peebles; "Sí, hòstia, quina diferència. Quan ens hi posem en serio... es nota"
Chal·ly: "Les parades del Faldo a la segona part no compten, no? Perquè són en jugades que provoca ell solet."
Faldo: "Ets un provocador! L'important és ser-hi quan l'equip em necessita!"
Antoni: "Lluís i el genoll què?"
Lluís: "Em preocupa..."
Zabaltz: "Va, ja veuràs que no serà res!"
Arny: "Segur que no"
Gheler: "No, no... només un cop"

[I després, al vestidor, ens vam trobar que hi havia tres krills en pilotes... i és clar, ens vam destrempar (faltaria més!) i la conversa se'n va anar per altres bandes, cap a la política, sobretot. I camí del frankfurt, aquest cronista recorda haver explicat aventures amb infermeres joves, i un cop allí un paio amb tres neurones vingut de més enllà del cinturó d'Orió va obsessionar-se en posar formatge a tot entrepà (algú havia sentit mai que al bratswurst se n'hi posés?!) i volent servir coca-cola en una taula on només s'havia demanat cervesa (no era tan difícil). I de la política local es va passar a Can Vies, inevitablement; amb policies espanyols infiltrats, #estàclaríssim]