No n'hi havia per tant

        BRIAN                   PAPA
       PERCY C.F.  - 2          FRITA  - 6
                  (Néstor, Raül)

Eren (són, encara, suposo) els líders. I ja es veia, en l'entrenament, que eren bons. I a última hora ens havíem quedat sense porter titular. Feia mala espina. Però ningú no recordava –ells tampoc– que ja els havíem fet suar de valent a principis de temporada... Pistes: algú recorda l'inimitable PercyZabaltzitoDeLaCalzada? Doncs era contra els patates aquests, als quals vam aguantar com a jabatos més de mig partit amb 1-0... i després ens en van caure tres de cop i després un cinquè.
Doncs això, com ahir.
Però amb variants de pes.
Primera variant: la mobilitat guipúzcoempordanesa, amunt-avall, a l'esquerra-a la dreta, ara em moc-ara em torno a moure, tàctica co-co (correcaminos-coyote). Tot just havia començat el partit PercyNes va avisar de les variants: va recollir una excel·lent passada llarga, túnel inclòs, del Segurilla i va fer lluir al porter rival. La resposta frita va ser el 0-1. Però la contrarresposta, de seguida, l'empat: jugada similar, finta de cadera de BP-11, embolic a l'àrea rival, doble rebot i el donostiarra que l'emboca amb l'exterior, ajustadeta al pal llarg. I després van venir més ocasions, però sobretot, molta, molta defensa. A l'home, pressionant, a sobre dels blauets... que sí, seran molt líders, però davant la muralla pèrcia queden frenats. Casi tot el partit. Aquest cronista creu que tenien por d'alguna altra "zabaltzada chiquitera", però no, PercyGudari en tenia preparada una altra. Així que, encara que en algun moment van fer l'1-2, al llarg de la primera part el cancerber PercyGheler va tenir poca feina. I la va resoldre bé, això sí. I sense guants! Pica que pica.

A la mitja part el resultat convidava a l'optimisme. I els co-co intentaven fer entendre a PercyArny la clau de tot plegat: "si un es mou cap a la dreta, l'altre, se'n va a l'esquerra; si un va al mig, l'altre bascula,   i si es mou al revés, doncs el mateix". Vale, o capito.
Els set o vuit primers minuts de la segona part van ser per emmarcar: els rogets superaven la pressió rival traient la pilota al primer toc i amb velocitat, creaven ocasions amb xuts de PercyChal·ly –més precisos que els de la primera part– i cops de cintura de PercyNes, que deixaven els defensors clavats i la cursa oberta i franca. Però el porter papafrita era una muralla, i quan no, l'àrbitre pitava falta obviant el principi (moral! ètic!!) de la llei de l'avantatge. Fins PercyZabaltz se sumava a l'atac amb un parell de xuts llunyans i un... bé... un... no-xut, després d'una lluita fèrria, dos euskalduns junts al mig del camp, empentes i rodolons, la pilota acaba a peus de BP-11 que fa l'assistència de la mort i... BP-9 prova d'embocar amb l'esquerra (per què????) i... res. [El detall que la porter estava a terra i la porteria... això, que no ho posarem. I el crit mentre no embocava... irreproduïble]
El no-entrenador es va equivocar amb els canvis, però eren necessaris. PercyCronista va tornar al terreny de joc (i algú més, també!) i pim-pam. 1-3 i 1-4. Seguits. El primer, un xut impecable que va treure les teranyines de l'escaire i no va donar temps a l'aranya ni de cridar. PercyGheler va fer vista... en declaracions posteriors va afirmar que va veure clar que anava fora; tampoc no hi hagués pogut fer gran cosa. Era gol o gol. I l'altre, doncs... res, que va minar la moral. I que PercyArny va provar de lluitar molt i córrer i pressionar i fins va clavar massa un taló i es va fer mal... però, clar, és home de la plana, terra ferma, i la connexió RaüNes és un mar-muntanya, queda apanyada entre golfs (no feu la traducció al castellà): el de Biscaia i el de Lleó, o la Badia de la Kontxa i la de Portbou —per no ferir susceptibilitats. Hi van haver més ocasions, un parell de xuts de PercyPeebles, una relliscada inoportuna de BP-8, una mica de brega (amb els mateixos protagonistes), un cinquè gol, i el gran moment de la nit. L'esperat debut golejador (llàstima que només decora l'electrònic, però en fi, vindran millors nits) de PercyEmTrecL'EspinetaK-BronsRaül: jugada en banda esquerra de la seva ànima bessona (posem correcaminos), xut i rebot del porter, cap endavant, i allí apareix el soci (posem coyote, però els papers són intercanviables), BP-...?? [quin número ets, Raül?], per rematar cap dins. Gol: 2-5. I celebració amb pilota-panxa embarassada. Comme il faut.
I el cap ben alt. Ja tenim equip! Tal resultat, contra els líders, era (és) una victòria moral. Així que es va seguir lluitant, es va seguir pressionant, PercyCancerberGheler (molt afinat sota els pals, sortint als peus dels davanters en diversos u-contra-u) va veure clar que se sumava a la festa aprofitant la seva virtut culebrillera, no s'hi perdia res. A més, el sisè, amb la porteria buida per excursió solsonina, va entrar clarament fora de temps. L'àrbitre no ens va deixar ni treure del mig.

Gols: 1-1 Néstor; 2-5 Raül
També juguen: Gheler; Chal·ly, Zabaltz, Peebles, Néstor, Raül i Arny.

Declaracions:

Raül: "Sí, sí, és un moment especial. Fer un gol amb els Percys... el somni de la meva vida."
Arny: "Va, va, això ho diuen tots"
Raül: "M'havia pressionat massa, era una obsessió i de nits ja no dormia"
Gheler: "Sí, sé el que és..."
Néstor: "Però molt millor perdre avui així, que no l'altre dia que no ens movíem"
Peebles: "Està clar, avui el partit ha molat"
Zabaltz: "Hòstia! No fiquis a la crònica allò, eh? És que no ho entenc, no ho entenc, no ho entenc... aaaaH! Qué malo!"
Néstor: "pa' matarlo"
Arny: "Jo no diré res, que sóc especialista en fallar rematades similars"
Chal·ly: "Jo diria que, menys un moment puntual, a la segona part, que ens n'han caigut dos o tres seguits, hem aguntat molt bé..."
Arny: "Sí, just el moment que he sortit jo..."
Néstor: "Ah! Era això?"
Gheler: "L'entrenador ha fet malament els canvis, està clar"
Arny: "Jo només sé que estava amb el Pablo preguntant quant temps portàvem de segona part, putejant que no fèiem canvis, demanant-los... i que he sortit amb 2-1. Al cap de dos minuts anàvem 4-1"
Néstor: "No, però un gol m'he quedat jo sense tapar i l'ha fotit a l'escaire, imparable"
Arny: "I, a més, m'he fet mal al taló i vaig coix"
Peebles: "O sigui nit gloriosa, no?"
Chal·ly: "Sí, sí... que l'Atlético s'ha follat al Madrid i el Torres ha fet els dos!"



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)