Pressió anticongelant
BRIAN
PERCY C.F. - 2 RIVERDEL - 3
1 p.p.(pressió pèrcia), Néstor
Les condicions atmosfèriques convidaven a quedar-se al sofà de casa. Però érem allí, després de menjar i beure com a bocois durant dues setmanes i mitja, vuit paios en calça curta i samarreta de nylon, disposats a fer-nos passar el fred en comunió amb una pilota. Córrer sense massa criteri sembava la millor opció: res de joc estàtic, a fer el cabra. Més quan, tot just començar, el rival va marcar un gol en què hi va intervenir l'àrbitre (en no assenyalar un fora de banda claríssim), la insistència en protestar airadament (mentre el joc seguia), i una certa vista confiada -o miopia hipermetròfica en grau menor... En fi, quedava un partit sencer per refer-se'n. Passa que el rival s'havia vestit de groc llampant, gairebé fosforescent, que feia mal als ulls, i la tocava molt millor que les últimes vegades. Fitxatges, altre cop? Reforços per véncer l'equip de moda? Ai...
El cas és que vam decidir córrer, gairebé sense parlar-ho: perseguir fosforitos amunt i avall, però sobretot amunt, allò que els comentaristes anomenen pressió alta, cullerada de sal marina. I va funcionar. Gairebé sempre. No és que els Riverdel deixessin d'atacar o xutar, i fins de dominar el partit -en general-, però els era incòmode tenir la pilota. Eren capaços de trencar cintures en fintes magnífiques (PercyArny, PercyChal·ly i PercyZabaltz fa uns dies que van coixos, suposem en aquesta redacció), però d'ocasions ben poques... la defensa era prou aguerrida com perquè les itercepcions de bimba es fessin des de terra, amb un percy caigut en combat finta-cintura, però suficientment orgullós com per estirar la cama i impedir que el rival seguís endavant (o la intercepció va venir de rebot... BP-4?). En qualsevol cas, PercyFaldo va tenir poca feina; com també poca va ser la suma d'atacs acabats amb xuts ben dirigits i amb mala intenció dels rogets a la porteria riverdèlia. Tot pintava a un pírric 0-1 al descans, però va arribar un córner. I els despropòsits van sumar-se als de l'inici: miopies, confiances i, sí, cames que posen resistència però arriben tard o provoquen rebot o vés a saber; és igual: 0-2 i mitja part.
Mal assumpte quan, per remuntar, per fer pinya, per fer tàctica, les converses es fan en dos grups. L'un, al mig del camp, més o menys sí intentava buscar alguna solució: PercyGudariNes demanava a PercyPassadaEnLlargSegura que li enviés pilotes en profunditat, sense pensar-s'hi, que ell ja correria, la hostia patxi t'as pensao pues! A la banqueta, la conversa era sobre embarassos, post-embarassos complexos i delícies nadalenques. Mmmm... així que, de cara a la represa, es va imposar, per inèrcia, seguir igual. Però en grau superior (això ho va pensar cada percy per si).
I es va imposar una pressió ofegadora de rivals que responia més a la necessitat de desentumir articulacions balbes, que no a una lògica futbolera. Els Brians duraven pocs minuts sobre el terreny de joc: PercyArny va interceptar un parell de pilotes en camp contrari i va mossegar tot intent de passada entre rivals, però als cinc minuts li faltava aire ("aquell cigarro de Cap d'Any...!", comentava entre esbufec); PercyPeebles va substituir-lo perseguint tots i cadascun dels fores de banda; PercyRaül i PercyGheler jugaven entrelínies per donar sortida a les intercepcions de l'avantguarda, mentre PercyChal·ly s'hi sumava amb gardeles cada cop més ajustades, que el porter rival refusava amb un encert molt notable. I va ser amb aquesta necessitat de desentumir, de fer córrer la sang fins a la punta dels putos dits de les mans, que va arribar l'1-2: la pressió pèrcia era tan hipertensa, que els Riverdel es van espantar d'ells mateixos. Pensaven tant en comsortir cap a l'ataca, que d'un fora de banda propi... la pilota va acabar dins. No sabria explicar-ho gaire. Se'l van fer. O millor: el vam fer entre tots!! Oé Percys, oé oé!
I llavors van venir els millors minuts: l'Empordanès va tenir l'ocasió d'estrenar-se ideal. L'empat a les seves bótes després d'un canvi de joc del Québecois, que el va citar en un u-contra-u... però no va ser. El Nafarroa va sumar-s'hi amb una internada de banda que va acabar amb un xut per allí a les mutanyes de l'Úbeda. El Solsoní hi va posar seny i ordre, tancament al darrere, i va deixar les culebrilles pel Donostiarra, que va tenir l'honor de fer el segon dels percys, en una altra ofensiva pressionant de l'avançada pèrcia. Mossegàvem tan amunt que el proter va refusar a les cames de PercyNes, que segueix sumant raons pel que se'l va fitxar (que fa gols, vaja). Llàstima que, entremig, els Riverdel s'havien posat 1-3 aprofitant que la pressió rogenca era tan avançada que, la defensiva, es va donar per descomptada.
Gols: 1-2 pressió pèrcia; 2-3 Néstor
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Peebles, Raül, Gheler i Arny
Declaracions:
Chal·ly: "Es podria dir que el porter percy cantava en els dos primers gols?"
Faldo: "Però què dius pamplines! En el primer us quedeu tots protestant i el Zabalza em tapa el xut, en el segon tots feu l'estàtua i el Néstor em tapa i la desvia"
Néstor: "¡Pero qué cojones tiene!"
Peebles: "Jo crec que no hem fet bé els canvis: cada vegada era tots a la vegada..!"
Chal·ly: "Sí, sap greu dir-ho, però quan som vuit, ens atabalem, no sabem fer rotacions i ningú sap de què juga"
[I hi van haver declaracions més sucoses, però aquest cronista no les recorda... ajudeu-me! Hi van haver felicitacions d'any nou abans del partit, explicacions virals i viatgeres... i, al frankfurt, es va parlar de les propietats sexuals de la maria i se'n va fer una petició grosso modo, sense concretar. No és la primera vegada. Després les pulmons van com van...]
PERCY C.F. - 2 RIVERDEL - 3
1 p.p.(pressió pèrcia), Néstor
Les condicions atmosfèriques convidaven a quedar-se al sofà de casa. Però érem allí, després de menjar i beure com a bocois durant dues setmanes i mitja, vuit paios en calça curta i samarreta de nylon, disposats a fer-nos passar el fred en comunió amb una pilota. Córrer sense massa criteri sembava la millor opció: res de joc estàtic, a fer el cabra. Més quan, tot just començar, el rival va marcar un gol en què hi va intervenir l'àrbitre (en no assenyalar un fora de banda claríssim), la insistència en protestar airadament (mentre el joc seguia), i una certa vista confiada -o miopia hipermetròfica en grau menor... En fi, quedava un partit sencer per refer-se'n. Passa que el rival s'havia vestit de groc llampant, gairebé fosforescent, que feia mal als ulls, i la tocava molt millor que les últimes vegades. Fitxatges, altre cop? Reforços per véncer l'equip de moda? Ai...
El cas és que vam decidir córrer, gairebé sense parlar-ho: perseguir fosforitos amunt i avall, però sobretot amunt, allò que els comentaristes anomenen pressió alta, cullerada de sal marina. I va funcionar. Gairebé sempre. No és que els Riverdel deixessin d'atacar o xutar, i fins de dominar el partit -en general-, però els era incòmode tenir la pilota. Eren capaços de trencar cintures en fintes magnífiques (PercyArny, PercyChal·ly i PercyZabaltz fa uns dies que van coixos, suposem en aquesta redacció), però d'ocasions ben poques... la defensa era prou aguerrida com perquè les itercepcions de bimba es fessin des de terra, amb un percy caigut en combat finta-cintura, però suficientment orgullós com per estirar la cama i impedir que el rival seguís endavant (o la intercepció va venir de rebot... BP-4?). En qualsevol cas, PercyFaldo va tenir poca feina; com també poca va ser la suma d'atacs acabats amb xuts ben dirigits i amb mala intenció dels rogets a la porteria riverdèlia. Tot pintava a un pírric 0-1 al descans, però va arribar un córner. I els despropòsits van sumar-se als de l'inici: miopies, confiances i, sí, cames que posen resistència però arriben tard o provoquen rebot o vés a saber; és igual: 0-2 i mitja part.
Mal assumpte quan, per remuntar, per fer pinya, per fer tàctica, les converses es fan en dos grups. L'un, al mig del camp, més o menys sí intentava buscar alguna solució: PercyGudariNes demanava a PercyPassadaEnLlargSegura que li enviés pilotes en profunditat, sense pensar-s'hi, que ell ja correria, la hostia patxi t'as pensao pues! A la banqueta, la conversa era sobre embarassos, post-embarassos complexos i delícies nadalenques. Mmmm... així que, de cara a la represa, es va imposar, per inèrcia, seguir igual. Però en grau superior (això ho va pensar cada percy per si).
I es va imposar una pressió ofegadora de rivals que responia més a la necessitat de desentumir articulacions balbes, que no a una lògica futbolera. Els Brians duraven pocs minuts sobre el terreny de joc: PercyArny va interceptar un parell de pilotes en camp contrari i va mossegar tot intent de passada entre rivals, però als cinc minuts li faltava aire ("aquell cigarro de Cap d'Any...!", comentava entre esbufec); PercyPeebles va substituir-lo perseguint tots i cadascun dels fores de banda; PercyRaül i PercyGheler jugaven entrelínies per donar sortida a les intercepcions de l'avantguarda, mentre PercyChal·ly s'hi sumava amb gardeles cada cop més ajustades, que el porter rival refusava amb un encert molt notable. I va ser amb aquesta necessitat de desentumir, de fer córrer la sang fins a la punta dels putos dits de les mans, que va arribar l'1-2: la pressió pèrcia era tan hipertensa, que els Riverdel es van espantar d'ells mateixos. Pensaven tant en comsortir cap a l'ataca, que d'un fora de banda propi... la pilota va acabar dins. No sabria explicar-ho gaire. Se'l van fer. O millor: el vam fer entre tots!! Oé Percys, oé oé!
I llavors van venir els millors minuts: l'Empordanès va tenir l'ocasió d'estrenar-se ideal. L'empat a les seves bótes després d'un canvi de joc del Québecois, que el va citar en un u-contra-u... però no va ser. El Nafarroa va sumar-s'hi amb una internada de banda que va acabar amb un xut per allí a les mutanyes de l'Úbeda. El Solsoní hi va posar seny i ordre, tancament al darrere, i va deixar les culebrilles pel Donostiarra, que va tenir l'honor de fer el segon dels percys, en una altra ofensiva pressionant de l'avançada pèrcia. Mossegàvem tan amunt que el proter va refusar a les cames de PercyNes, que segueix sumant raons pel que se'l va fitxar (que fa gols, vaja). Llàstima que, entremig, els Riverdel s'havien posat 1-3 aprofitant que la pressió rogenca era tan avançada que, la defensiva, es va donar per descomptada.
Gols: 1-2 pressió pèrcia; 2-3 Néstor
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Peebles, Raül, Gheler i Arny
Declaracions:
Chal·ly: "Es podria dir que el porter percy cantava en els dos primers gols?"
Faldo: "Però què dius pamplines! En el primer us quedeu tots protestant i el Zabalza em tapa el xut, en el segon tots feu l'estàtua i el Néstor em tapa i la desvia"
Néstor: "¡Pero qué cojones tiene!"
Peebles: "Jo crec que no hem fet bé els canvis: cada vegada era tots a la vegada..!"
Chal·ly: "Sí, sap greu dir-ho, però quan som vuit, ens atabalem, no sabem fer rotacions i ningú sap de què juga"
[I hi van haver declaracions més sucoses, però aquest cronista no les recorda... ajudeu-me! Hi van haver felicitacions d'any nou abans del partit, explicacions virals i viatgeres... i, al frankfurt, es va parlar de les propietats sexuals de la maria i se'n va fer una petició grosso modo, sense concretar. No és la primera vegada. Després les pulmons van com van...]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada