Aires de Superclàssic

   
       VETEURANS      vs.          BRIAN PERCY C.F.
Filella (2), Ramiro i Blanc   4  3  Gheler i Arny (2)  

Els més vells només recordaven partits de costellada, potser un enfrontament de l'època prebenjamí a les 24 h. de Sant Just i, sí, és clar, el reforçament mutu de què s'ha bastit la història d'un i l'altre equip. Arribat el dia D, però, en un camp Gran del GarbíStadium convertit en OK Corral, les concessions mútues i el ji-ji-ja-ja van acabar-se quan ajaccied i vermellons-vestits-de-groguet van ocupar el respectiu camp a defensar. Mirades tenses. Centenars de provocacions whatsapperes al cap. Primeres protestes i pressions a l'àrbitre abans la pilota no havia començat a rodar. I una evidència: mentre els percies havien arribat delmats, quasi d'última hora, al partit cridat a convertir-se en SuperClàssic, amb un sol reserva a la banda, els veteurans havien reunit per primer cop en la darrera dècada, i sense ajuda externa, un equip de futbol 7 al complet, inclosos efectius de reserva --fins va córrer el rumor que MonsieurAxel estava canviant-se. Les cases d'apostes ho tenien clar: el favorit vestia holandès. A Bet&Win les accions percieres van baixar en picat quan, abans dels primers cinc minuts --abans que tots els cervells i músculs brianescos no fossin conscients que la cosa ja havia començat-- una triple combinació Ramiro-Monner-Filella, va acabar amb gol de l'últim, de xutàs impecable. 1-0: a Can Brian més d'un va pensar que només la clemència veteurana podia evitar una golejada escandalosa.
Però no. PercyDucElsDosBarretsChal·ly no estava disposat a lliurar-se tan fàcilment i, coneixedor de les flaqueses veteuranes, va veure clara l'estratègia: passada al buit per aprofitar la velocitat punta (????) dels davanters percys. Així va ser com, en un obrir i tancar d'ulls, va inventar-se una assistència d'aires sergibusquetians que va superar les línies veteuranes i va permetre que PercyTamudoGheler, tot filigrana, s'inventés una volea que va llepar el pal abans de convertir-se en l'empat. Allò, els gashinas del SuperClàssic (anaven de vermell i blanc, no?) no ho havien previst. Com tampoc tenien clar que els xeneizes fossin capaços de tocar amb paciència, de moure la pilota amb criteri i de xutar amb precisió i insistència. Així va arribar l'impensat 1-2: pilota a l'espai, rebots, pilota que arriba al Cronista, que xuta un cop, permet el lluïment de VeteuràGuixi, però caça el rebot al vol i l'etziba a la xarxa amb fúria. El desconcert va córrer les files blanc-i-vermelles, que van haver de fer promeses ràpides a Sant Bonifaci quan van veure que PercyChal·ly desenfundava l'esquerra i, en un sol xut, aconseguia que l'esfèrica toqués travesser i pal esquerre: les oracions havien fet efecte. Però els pulmons groguets començaven a notar la falta de recursos oxigenats i PercyFaldo va haver de fer ús de recursos diversos, inclòs fer de cinquè home, sortint a jugar fora de l'àrea perquè, a la mitja part, l'electrònic no s'hagués mogut.

El millor estava per venir --llastimosament.

La tàctica veteurana era clara: usar la profunditat de banqueta i ofegar (literalment) el rival al seu camp: pressió a tutti plen. A la llarga, va ser la clau del matx. A la curta, va servir perquè Percy Peebles, fent de tanca defensiva, s'endugués un mascao d'aupa a xutàs de VeteuràMangue; perquè PercyOctopusArny s'endugués tota mena de pilotades d'un desesperat VeteuràBlanc, que no veia forat; i perquè PerciesRaül&Gheler&Chal·ly fessin un recital de com treure la pilota jugada i fins aquest darrer s'inventés una altra busquetada llarga per a un PercyChronicleMan que --encara no s'ho creu ara-- va empalmar una seca cerverina pel pal curt que posava un estratosfèric 1-3 al marcador. La remuntada pèrcia passava als annals de la intrahistòria brian, ni que fos perquè ningú no recordava que BP-8 era capaç de marcar dos gols en un sol partit. Tampoc ningú no el veia capaç de fer el Quilloman -avió simulat- davant la banqueta rival... però ja veus! Això va encendre l'esca de la remuntada: VeteuràYoMeLoGuisYoMeLoComRamiro va decidir posar-se els ajaccied a l'esquena i, convertit en Beckenbauer, va aprofitar la posada en joc des del centre per començar a driblar rivals, atònits encara pel que reflectia el marcador, fins a plantar-se a l'àrea pèrcia i engaltar un xut col·locat: 2-3 i molt temps per endavant. Cop dur al rival que, a cada minut que passava, feia la sensació d'estar més grogui, més faltat de recursos i d'idees... l'oxigen ja no arribava al cervell, les cames pesaven. La veteurania de la pressió a ultrança, amb AlonsoSr. i Gabri perseguint grocs per tot el camp, sense pietat, va acabar decidint el partit. Als darrers cinc minuts, el coratge brian, el savoir faire percy, l'èpica de les grans nits groguetes va desfer-se com un bolado. O com un flam, tant se val. Endarrere quedaven les ocasions de PercyRaül i PercyGheler, un altre xut de PercyChal·ly llepant l'escaire: dos rebots caçats a l'àrea per MonsieurBlanc i Mr. FilellaMan, als minuts 47' i 49' (o els equivalents al 87' i 89' d'un partit de "futbol gran") van decantar un derby apassionant, que va deixar l'adrenalina feta miques per entre la gespa artificial i va fer oblidar als molt futbolers la patxanga que Bayern i Juve havien jugat el dia abans: no-res, en comparació al que va poder gaudir el protestadíssim àrbitre (pobre! i això que ho va fer bé!) del partit al GarbíArena, únic espectador d'un espectacle que ja té data de tornada. 

Però aquest cronista no la sap.

Gols: 1-0 Filella; 1-1 Gheler; 1-2 Arny; 1-3 Arny; 2-3 Uri Ramírez; 3-3 Blanc; 4-3 Filella.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles i Raül; Guixi, Gabri, Moner, Mangue, Andrea, Guille i Edu.

DECLARACIONS
Raül: "Aquest partit amb el Néstor i el Diego el guanyem de carrer"
Arny: "I amb el Zabalza!"
Chal·ly: "Està clar que mb un efectiu més, aquest final no ens el feien..."
Faldo: "O sigui que ha guanyat la profunditat de banqueta, ja és curiós contra un equip que s'ha apuntat a futbol sala perquè mai no eren prous per al futbol 7"
Gheler: "Si fins i tot ha baixat el Gabri, que feia anys que no li veien el pèl!"
Chal·ly: "Bueno, però això del pèl... no cal mesclar temes!"
Peebles: "Pues yo he notado que el cerebro se me movía dentro al cabeza... desde cuando el Mangue chuta así?"
Arny: "El que està clar és que tenen un problema molt gros: que jo els faci dos gols els hauria de fer pensar seriosament, no ho recorda ningú, això!"
Chal·ly: "Tu ets un quillo que ha provocat la remuntada fotent-los l'avió davant!!"
Arny: "Sí, ho sé... snif snif... no ho he pogut evitar. Des de quan sé xutar així? El segon gol diria que és la hòstia, no?"
Peebles: "És que avui ho enxufàvem tot! Tots els xuts ens sortien bé... la repolla, vaya"
Jordi Blanc: "Sí, sí... cal dir que xuteu tots de conya! No ens ho esperàvem, això"
Arny: "Nosaltres, tampoc"
Chal·ly: "El que no s'entén és com heu aconseguit ser tants..."
Uri Ramírez: "Ja... però és que la motivació hi fa molt! Si fins el Filella va haver de decidir si Barça-Arsenal o Percys-Veteurans i ja has vist"
Pau Filella: "Dos dies a Barcelona no podia venir i he agafat un tren a Sevilla expressament per ser avui aquí... el Barça... hi haurà altres partits. Avui s'hi havia de ser"
Chal·ly: "Pues encara que heu guanyat per estar més frescos... jo crec que ser tants us ha perjudicat"
Faldo: "A nosaltres, ser pocs també..."
Gabri: "Les birres estan pagades!"
Percys: "Una altra ronda!!"
Uri Ramírez: "Com sou! O sigui: perdeu i us paguen el beure... joder!"
Raül: "Home, ja qu hem hagut de venir al vostre restaurant, que tanquen cuina abans d'hora... doncs ens inflem a llúpol"

[Efectivament, el preciadíssim "tercer temps" va celebrar-se a "La Tasca dels Riffenyos", seu social dels vencedors, tal com s'havia pactat per whatsApp... entrepans de luxe, si se sabien escollir, però cuina tancada "a la catalana", és a dir: compleixo un horari i m'és igual si aquests quinze o setze paios fan pinta de fotre's dues rondes més de cervesa, cas de que els faci més entrepans. Així, mentre els Veteurans sortien a fer el piti de rigor (deu ser tradició ajaccied), tres percys famèlics creuaven la carretera reial en busca del flanfultxino sense horaris i acaben la vetllada, fent el segon entrepà de rigor: amb abundància de salsa de tomàquet i mostassa, comme il faut. Certament el millor final d'una setmana intensa, un sopar de germanor que, com que les obligacions familiars apreten, només serà possible de repetir després del següent Clàssic. A veure si llavors, el duel entre Alonsos -molt moderats- es trasllada a la pista i lluny dels telèfons i les trucades d'última hora... "¡¡Mamá no vayas!!" diuen que va sentir-se per les ones hertzianes...]