Essència i pràctica del mur

   
      PAPA FRITA    vs.           BRIAN PERCY C.F.
                 3   2            chal·ly i diego

En un equip farcit d'arquitectes, aparelladors i enginyers se suposa que un mur de contenció, o una simple paret (mitgera o no), no suposa cap problema teòric. Caldria esperar que pràctic tampoc, però... quan al primer minut de partit l'essència de posar un simple pilar al primer pal per reforçar la principal muralla que cal defensar, en un córner en contra, se'n va al carall perquè d'un tir olímpic el rival s'avança al marcador, tot queda en entredit.
Per sort, els BP van saber-se refer ràpid de l'esquerda i de seguida van posar en pràctica l'atac en ariet triple: teva-meva al primer toc entre PerciesDiego&Gheler&Chal·ly que, tal com ve, l'engalta per entremig de les cames del porter papafrita, poc encertat en aquesta sortida i que semblava (semblava...!) que també seria un baluard fàcilment foradable. Alliberats quasi de cop, els rogets van dedicar-se a trenar jugades, a sortir de la pressió rival amb tocs senzills i ràpids o passades a l'espai profund que no sempre anaven a lloc, però provocaven l'ensurt al rival, en fi: a defensar bé, en zona mixta-home, i a procurar atacar ràpid (de vegades, massa). En aquests, va començar a forjar-se la llegenda del porter-mur imbatible: PercyArny va engaltar-ne una que va treure amb el coll, mentre que PercyGheler i PercyRaül van estavellar pilotes a les seves cames. A l'altra porteria, PercyFaldo també va haver d'aturar un parell de xuts llunyans, i quan semblava que, al descans, l'empat estava assegurat, una finta doble de cintura del papafrita més habil va originar un foradot en el baluard de Sant Brian suficient perquè, sense necessitar un obús, sinó un toc hàbil i col·locat, en semiparàbola, la bimba anés a besar la xarxa pèrcia. 2-1: un bon resultat que prometia emocions fortes a la segona part.

I hi van ser. Perquè els rogets, tot i tenir només un canvi, estaven inspirats en el toc, en aconseguir parets ràpides i ocasions de gol que, o bé acabaven amb xuts mal dirigits o bé topaven amb el cada-vegada-més-poderós mur verd rival. Potser era el color pistatxo de l'equipació o potser la pinta de Courtois que feia, però va salvar gols cantats amb sortides "a tapar bulto" molt professionals. Cert que una de PercyChal·ly se'n va anar al pal; però també és cert que, dies després, admetria que els llarguíssims braços del cancerber li feien provar d'ajustar tant els xuts que... se n'anaven fora. A l'altre costat, un obús, aquest sí, imparable, va doblegar les mans de BP12 i va situar un 3-1 quasi inapel·lable. Les ocasions pèrcies van seguir rondant la porteria rival, les papafrites, també (ben resoltes pel Mollerussenc), i no va ser fins que PercyBeckenbauerDiego va avançar per entre les línies rivals driblant i fintant per acabar amb un ajustadíssim xut, marca "Mágico" González, arran de pal, que el 3-2 va donar certes esperances als rogets. Vanes, perquè el MurPapaCourtoisFregit ja havia decidit que tancava la paradeta amb clau i forrellat: ni murs, ni hòsties.

I vet aquí un mur, vet aquí una paret, aquest lliga ha fet un pet.
I vet aquí una paret, vet aquí un mur, aquest torneig se m'ha fet curt.

(Ara que començàvem a jugar bé, va i s'acaba... sort que comença la Copa i, a l'horitzó, ja es dibuixa una data de SUPERCLÀSSIC: el primer Brian Percy C.F. - Veteurans oficial de la Història. Serà gros. Lo de Krill era quasi un derby inventat, reconeguem-ho...)

Gols: 1-1 Chal·ly; 3-2 Diego
També juguen: Faldo, Raül, Gheler i Arny.   

DECLARACIONS
Diego: "Lo de hoy ha sido para flipar. Habéis jugado todos de maravilla... cuantos partidos no hubiéramos ganado con esta intensidad!"
Gheler: "És que just s'acaba la lliga quan millor juguem, eh?"
Raül: "A la Copa ens sortirem, està clar!"
Chal·ly: "Amb els Veteurans ho passarem malament... si ve el Filella i el Guille, i sobretot el Guixi, no els guanyem ni de conya"
Diego: "Esos de al lado? Mucho tendrá que mejorar su delantera para que nos metan alguno"
Faldo: "El factor clu serà l'enfrontament entre Alonsos..."
Arny: "Pot sortir fum. Avisem als bombers?"
Faldo: "Això de Guixi... sona raro, no? Segur que hem de tenir por d'un pavo amb aquest nom?"
Chal·ly: "Ës el porter... no ho sembla, però para molt"
Raül: "No serà millor que el d'avui..."
Arny: "Això anava a dir: amb un altre porter, els endossem cinc gols més!"
Gheler: "Resultat del tot injust! Eren més bons, però per ocasion mereixíem guanyar"
Faldo: "o empatar... o perdre... tot això és molt relatiu"
Diego: "Merecimos ganar de calle"
Chal·ly: "Per ocasions, sí!"
Arny: "I compti que només teníem un canvi i jo estic fatal físicament, amb un altre a la banqueta..."
Gheler: "Però tinc la sensació d'haver estat més dins del partit, avui, no sé si amb més canvis...."
Diego: "Nos vamos al Parador, no?"
Raül: "A menjarel que vulgui la cambrera... ens va servir el que liva donar la gana i més"
Chal·ly: "Ens va veure que no paràvem de fer el gest aquell de demanar més vi i ens va clixar"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)