Fame (2d season)

    
      RIVERDEL    vs.           BRIAN PERCY C.F.   
              2   2    néstor i chal·ly

Sofrir ens devia agradar, perquè el partit de tornada d'una eliminatòria que no sabíem ni que ho fós, ens el vam prendre com els últims 10 minuts del de l'anada: a patir que són dos dies! El model haguessin pogut ser els 10 primers, amb joc quasi celestial, però no... defensa petita, a tapar xuts, a tenir poques idees davant i a confiar que els no-porters en funcions faldesques ja tindran la nit. Que sí, d'acord: no sabíem si els gols en camp contrari valien doble (ni si havíem jugat de locals o de visitants), i sí, d'acord, ells s'havien refoçat (també els Percys teníem nous efectius)... però no hi va haver cas. Setge a la porteria primer defensada per PercyArny, que es va mig empassar el gol que empatava l'eliminatòria, i cagalera general. O no tant, perquè si els Percys van demostrar alguna cosa, a més de la condició numantina, va ser la capacitat de reacció i de sorprendre al rival amb variants ofensives que ni ells mateixos coneixien.
Primer exemple, dos minuts després de l'1-0: passada llarguííííssima des de la defensa per a la cursa de PercyNoEmVullTrencarDiego, que salva in extremis la bimba de sortir per la línia de gol (quasi de córner), i salva, també, la pròpia musculatura, centra quan li surt el porter i deixa la pilota franca perquè PercyKillerD'ÀreaNéstor la remati dins. Empat i tot tornava a començar. Els riverdels van protestar que la pilota havia sortit... a falta d'ull de falcó direm que no, ni de casualitat.
I com que el "patadón pa'rriba" (ben dirigit i amb intenció) ens va agradar, vam provar-ho amb fortuna diversa: primer el propi PercyArny, en refusar una pilota morta a l'àrea, sense massa sentit, ja va adonar-se del suc que es podia treure a la jugada: la bimba va anar fora... però ben dirigida... el porter no hi era i vés a saber... PercyChal·ly va treure la llibreta mental i va prendre nota. Al següent refús, d'una aturada del porter (que compta com a assistència), des de dins la pròpia àrea, va provar fortuna: xut directe i... rècord! El gol més llunyà que mai hagi anotat un Percy! 2-1. Els Riverdel, estupefactes. Els Brians, més o menys també, però en un altre sentit. I PercyEsquerraSeguraChal·ly, cofoi (queda per a l'anecdotari saber si el refús anava amb intenció, si hi va haver sort... o si, com va definir-ho PercyGheler, va ser un "melatrecdesobre estratosfèric".

Però estàvem en el patiment percier, que no va acabar-se amb l'1-2. I que pot centrar-se en un sol nom: PercyPorMisHuevosPeebles. Ja està tot dit: quan un defensa fins amb el que li penja (esperem que no pengi per sempre més, ara), demostra l'amor als colors. Si s'han de posar, es posen. Total amb dues nenes... potser n'hi ha prou? O anàvem a pel trio...? Corramos un es-tupido velo.

De la resta, què us diré? Que abans no acabés la primera part els Riverdel havien aconseguit empatar amb una badada defensiva que va deixar un paio sol dins l'àrea -cosa que va trencar la ratxa d'imbatibilitat chal·liera, que feia de porter en aquest tram- i que això va abocar a una segona part... sense gols.
El mèrit va ser aguantar? O el demèrit, no fer-ne cap? Hi va haver alguna ocasió, sí, però cap dels tres porters (dos de percys: Gheler&Peebles) va passar per gaires compromisos. I la classificació es va gestar a la vangaaaliana manera, altrament dita mourinhista o "cholismo": a resistir, a aguantar, que l'important és el resultat.
 Ara, a la final. Per la prota gran (ni que sigui la de consolació).

Gols: 1-1 Néstor; 1-2 Chal·ly
També juguen: Diego, Peebles, Gheler i Arny.
Animen, espavilen i s'inventen conceptes: Faldo i Raül.

Que no, que no hi va haver declaracions, estàvem massa exaltats i eufòrics!!