Homes contra púbers

   
       GARBÍ TEAM   vs.          BRIAN PERCY C.F.
                  3   1         chal·ly

I per acabar la primera fase de la Copa (i pràcticament, tret de miracle), la temporada regular, derrota. No per la mínima, tampoc per un màxim insuportable. En tot cas, i malgrat que el partit roget no va ser dolent, deixa un regust aspre després de les darreres grans actuacions contra aquests mateixos xavalets i contra els colíders Parriteros, la setmana anterior. I és que el resultat, que es pot considerar just, deixa entreveure una lluita d'igual a igual contra els púbers de la competició, amants de córrer molt (massa) i de tocar la piloteta amb gràcia i tècnica (massa), que en realitat no va ser tal. O no va ser com en d'altres partits contra els garbíteens, en què a igual derrota (sempre d'un o dos gols) va correspondre un joc exhuberant percier.
No pas aquesta vegada: faltats de porter per lesió canellera (que no canallesca) de PercyFaldo, els torns a la porteria, coberts amb estoicitat i sort desigual per PercysArny&Chal·ly&Peebles van provocar una certa por entre els brians, a l'hora de sortir a jugar. Hi faltaven idees, hi faltaven raons futboleres. L'ajut de PercyAgus i la compareixença de PercyZabaltz va permetre treure la bimba amb tremp, malgrat la pressió alta dels "caracnés", quan el partit va necessitar-ho... però aquesta vegada hi van faltar idees atacants. I quan els garbíteens van haver fet els dos primers gols, els BP, aquesta vegada, no van creure en la remuntada (tot i que, aquesta temporada, sempre l'havien aconseguit, contra tal rival). Però quan no es xuta a porta...

Cert que, a la segona part, i amb els xavalets passant-se de rosca amb la pinxeria adolescent, i calculant malament qui tenien davant, el partit va entrar en fase tosca i els Percys van gaudir d'ocasions importants: contraatacs amb finals fallits i passades plenes d'intenció, sobretot en la fase en què l'únic porter invicte de la nit, PercyPalDePallerChal·ly, va exercir de BP4, de porter-davanter-líbero, posant a la pràctica allò que els rogets tant odiem... perquè no sabem fer ni defensar. Però sí: amb cinc atacants, PercyGheler i PercyAgus van tenir una bona ocasió cadascú (els va sobrar l'últim dríbling), mentre PercyArny va xutar al lateral de la xarxa en dues ocasions (la segona, ben clara) i el propi Segurilla va necessitar tres faltes per ajustar la mira i clavar el gol de l'honor. Això sí, després de tornar a les funcions de jugador de camp, deixant que el darrer porter, que va tornar a parar molt, encaixés el 3-0 en un contraatac.
I enmig, la tangana a què els garbíteens ja ens han acostumat (i a la qual no hauríem de caure): va tocar el rebre i el poder amenaçador a PercyJa No Se'MCreuenElsCablesZabaltz, que any enrere hauria etzibat al xavalet del tupè un cop de cap sense contemplacions. O potser no. El cas és que ara no va passar de l'aixecar el dit, de quatre paraules mal dites i del jurament intern que, a la propera, el púber rebria les conseqüències. Que és just el que busquen els pobres descerebrats, que encara han de menjar moltes sopes... ai! la falsa sensació de poder de la pubertat! D'acord: els nens ja no són adolescents, deuen afeitar-se, però tampoc nosaltres no som del tot homes perquè caiem en provocacions. Però de provocació en provocació passem temporades, ja en portem... 17? 18? En aquest tema ja seríem adults, mira tu!

Gols: 3-1 Chal·ly
També juguen: Zabaltz, Peebles, Agus, Gheler i Arny.

DECLARACIONS:

[... Ho sento. Jo què sé què vau dir fa casi una setmana! Tonteries, les justes o no tant, però després vam fer el salt al xino i vam fer cap al Riffenyo, tot esperant notícies i caramboles: si els Papa Frita perdien contra els Veteurans i després no passaven de l'empat amb no sé quin altre, encara podíem ser 4rts! I classificar-nos per a les eliminatòries de la Coppa, contra el 1r de l'altre grup que... i vam deixar d'embalar-nos. Millor quedar 5ens i fer una patxangueta amb els de sota. O no? Hi havia opinions discrepants...]