Acords secrets

  
       BRIAN PERCY N.E.   vs.           TOLEDO TEAM
     peebles, chal·ly i arnyw             3    0

Hi ha acords i acords. I els Brian Percy New Evolution els complim quasi tots i els toquem cada vegada millor, tret d'alguna dissonància. Si l'acord és apretar les dents, jugar com un sol cos, no donar pilota per perduda i tancar tots els forats, es fa: s'entomen pilotades del rival, es persegueix l'home que toca fins a la línia de fons i més enllà, es cobreix el company en defensa i, quan no s'arriba, es permet el lluïment de PercyTheWallFaldo. Una porteria a zero no es deixa perquè sí: en el seu cas, hi ha un acord amb la inspiració i la musa dels serrallers. A l'atacar, és clar, el que toca són bones harmonies: en Do Major, que és empenta i voluntat, creure en les capacitats pròpies, les que duen als BP d'enguany, vestits de groc per error de percepció de la Secretaria Tècnica, a promediar 4 gols per partit! I, d'improvist, al treure un córner, vist des de sempre com una acció perniciosa, que aparegui el Canadenc Errant, PercyPeeblesQuébecois, acabat de sortir de la banqueta, en la menor, i aprofiti la centrada de PercyRaül per obrir el marcador rematant a l'escaire. Entre acord i acord, fluïdesa en la conducció de PercyAgus, gardela en Fa Major del Segurilla, tota ràbia, per posar un 2-0 esperançador... però encara curt.
Temps de reflexió, a la mitja part, per recordar punts bàsics: ull!, que solem despistar-nos a la segona; compte!, que aquesta gent la toca bé i saben xutar; cuidao!, que s'encabronaran a la més mínima; que pesat el de la barba queixant-se de "los bracitos"!

I així va ser, repetint els acords, que la segona part va passar per uns minuts de tràngol en què sis o set córners seguits, en contra, van convertir The Wall en PercyLaMurallaXinesaFaldo, per a desesperació d'uns toledans que no sabien a quin sant encomanar-se, perquè el 2-1 s'olorava, s'intuïa, es més que preveia... els BP's no sabien ni podien treure la bimba, tot era llençar-la ben amunt i lluny i més enllà... Fins que van trobar la composició correcta en una contra de llibre: Sol-Mi-la menor, obertura llarga per a la cursa de PercyElCosíÒscar, que fa de les seves i centra al moment exacte, amb la potència justa i al lloc precís perquè PercyArny pugui tocar-la amb la puntera, amb intenció i potència, però sense massa temps per pensar-hi: qüestió de fe. 3-0. I el rival, desconcertat. Fins al final ja només va ser qüestió d'anar entonant l'al·leluia d'una nova victòria, que era a l'abast i cap rebequeria rival no podia prendre'ns. Ni les empentes finals, ni els malentesos gestuals [no van ser petons ho juro!!], ni els nervis d'un rival abocat a la derrota després d'una perfecta interpretació coral pèrcia. But you don't really care for music, do you? It goes like this. The fourth, the fifth...

Veurem si la setmana que ve hi ha petita caiguda o major ascens.
De moment, l'acord és vertiginós.

Gols: 1-0 Peebles; 2-0 Chal·ly; 3-0 Arny.
També juguen: Faldo, Agus, Raül i Òscar.
Targeta groga: ara no recordo qui la va veure... Agus?

[Res a declarar. Què podíem dir que no sonés gastat i tòpic?]