Lluna minvant

   
     BRIAN PERCY C.F.   vs.       PARRITEROS    
            diego      1   4

L'espectacle lunar, abans de començar el partit, era digne de ser vist: una SuperLluna dibuixada al cel, tapant amb la seva brillantor la resta d'astres. Minvava, sí, ja no era plena, però encaterinava igualment. I així van sortir al camp gran els altre-cop-groguets: encaterinats, eclipsats de lluna... minvants. Cal pensar que el motiu últim de la indolència generalitzada era aquest i no pas, per dir alguna cosa, la presència de malastrucs de la Catalunya Central o que el rosa parritero actuï de kriptonita per als BP... Perquè ho va semblar: els percys, més brians que mai, van dedicar-se a perseguir ombres rosades, en defensa, sense anticipar-se mai, i a no trenar atacs de cap tipus. Així, només el bon quefer de PercyFaldo va evitar un resultat ampli, ja a la mitja part, mentre que el balanç atacant va resoldre's amb un xut llunyà de PercyMágicoDiego que va calcular -trigonometria pura- l'angle exacte amb què calia xutar perquè el rebot a la cama del defensor provoqués un efecte pervers i enganyés l'altre defensor i al proter rival. Era l'1-2 que escurçava distàncies abans de la mitja part i feia somiar en el despertar de la força.

Però no. L'efecte llunàtic vaperviure en una segona part no horrorosa, però sí plana. El fred va agarrotar els pulmons d'alguns percys que no podien amb la pròpia ànima i, si bé algunes ocasions van fer somiar amb el segon gol, especialment un no-remat franc de PercyArny a porta buida, la nit s'havia acomodat a l'error sistemàtic: les segurillades de BP4 se n'anaven a la ronda; els dríblings de PercyAgus acabaven perdent-se en sí mateixos (seguint l'estel·la de les culebrillades gheleres de les grans nits: 3 seguits surten, el quart ja no); les curses de PercyRaulinho no trobaven passador vàlid; mentre que el joc entre línies del Québecois resultava estèril davant d'uns armaris rosa que, encara que no ho semblessin, a més, sabien driblar i córrer ràpid amb la pilta controlada. 
Tot plegat un partit sen se massa història que, no obsant això, ens va deixar una traça del BP NewEvolution, només una: anys enrere un partit així acabava 1-8. Algo és algo.

Gol: 1-2 Diego
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Agus, Raül i Arny.
Assisteix i anima: Gheler

DECLARACIONS

Uri: "Ja m'estranyava, a mi, tan bon joc, tants resultats esplèndids, que si new evolution... va home va!"
Arny: "Home, Gheler, t'hauràs de plantejar què passa quan véns..." 
Chal·ly: "Jo no vull dir res, però, sembla molt clar que si no hi ets..."
Agus: "És que, Uri, nen, el dia que véns ens desconcentres..."
Diego: "Un 4-2 hubiera sido más justo... no hubo tanta diferencia"
Raül: "Són bons, està clar, i tots la toquen més bé del que sembla. I això que s'han renovat molt i faltava el Wilson!"
Chal·ly: "I tampoc havien perdut cap partit: la classificació enganya... passa que només n'havien jugat dos"
Pablo: "Hemos jugado mal y ya está"
Arny: "jo tinc la sensació d'haver corregut sense saber on anava tot el rato... i en tota la segona part he tocat dos piotes: el no-remat i una altra fent de tanca defensiva en una falta. Algo no hem fet bé"
Faldo: "Tampoc ha estat tan malament, eh? Ells han xutat bastant, però tampoc hi ha hagut cap desbarajuste general: algunes vegades no seguíem la paret, però bueno..."
Chal·ly: "Defensivament, no hem estat tan bé com altres dies... i en atac ens han faltat idees"
Agus: "I sort! Perquè ocasions n'hem tingut i si arribem a fer el 3-2... otro galllo cantaría"
Diego: "Hubo partidos mejores, pero contra rivales menos fuertes. Yo no me sentí cómodo, hoy"
Arny: "I jo tenia el cap en una altra banda, ho reconec"
Uri: "I així jo què faig, la setmana que ve..?"