De jutges i primats

  
      INFORMALS    vs.        BRIAN PERCY C.F.  
              3   4  agus, carles (2) i òscar

És l'últim que ens faltava fer (i sentir) per arrodonir una temporada que passarà als annals percys com la de (per  ara) "la millor classificació històrica mai assolida": ser jutges de la lliga! Endarrerir o complicar l'alirón a un dels candidats al títol! I sense jugar-nos-hi res... de fet, només un o dos dels rogets eren conscients de la necessitat peremptòria de guanyar que tenien els informals. Cosa que encara engradeix més la gesta: probablement d'haver-ho sabut, ens hauríem acabat arrugant. El partit es va guanyar per pur orgull, perquè vam apretar dents, músculs i esprémer pulmons dins al final per la simple necessitat de passar-ho bé i d'acabar-ho millor. I s'hi va lluir tothom, des del porter fins al mànager, aportant coneixements i experiència des de la banda. Era clar que calia fer el que fos per anul·lar l'estrella rival, el tal Mario, prou conegut per tots els presents... però la resta de l'equip no era coix, encara que la baixa d'en GeriGran va notar-se prou. Per exemple, en el primer gol: passada llarguíssima de PercyCartabóChal·ly, que agafa massa avançats als informals, semi-fallada del porter a l'intentar treure-la i cursa veloç i apurada de PercyCorrecaminosAgus que va arribar a temps de desviar la pilota a porta buida, gairebé sense angle, quan ja sortia per la línia de fons. Vet aquí un recurs que els BP maneguen cada vegada millor i que permet, a l'altra banda, mantenir una estabilitat defensiva que, contra els co-líders, la sempre benvinguda presència de PercyKaixoZabaltz acabava de garantir. Però l'alegria va durar poc i la ceguesa de l'àrbitre xiulant una no-falta va ajudar-hi decisivament. Sense treure cap mèrit a l'obús imparable i mortal que es va treure un dels rivals tot seguit. Fins vam apluadir-lo i tot! No era per menys: en 15 anys de lligues no crec que cap de nosaltres hagi vist mai un xut tan potent i ben col·locat a la vegada: a l'escaire exacte. Ni un mil·límetre més, ni un de menys: el pitjor és que els quatre rogets que eren al camp no van poder-lo veure. I PercyFaldo va tenir l'elegància de no intentar ni aturar-lo... Gerro d'aigua freda, sí, perquè és un golàs dels que fa mal, dels que no es pot aturar però ve d'una jugada que no era... Només es podia respondre de la mateixa manera: buscant una falta i deixant que el Segurilla s'hi lluís. Va resultar que la primera que va presentar-se era massa lateral, de difícil execució directa, però per a un enginyer només calia qadrar dos angles: que fregués la tanca, rebotés en un defensa dins l'àrea i enganyés el porter. Menys plàstic, igual d'efectiu i vàlid: 1-2. Gran resultat per a la primera part, que va acabar amb un penalty doble per acumulació de faltes que no pintava gens bé, vist el que s'havia vist... però aquest cop PercyFaldo s'hi va lluir.
La segona va ser un quasi calc de la primera, però doblant l'aposta: els informals, a cada minut més nerviosos, van pressionar per sobre dels límits del reglament, amb colzes i protestes contínues. La jugada-en-llarg ja no era possible i l'encrespada no va poder ni provar-se: el rival atossigava amb cinc persones, amb un porter avançat que,això sí, permetia un segon recurs molt de gust dels rogets: el xut llunyà, més o menys abombat, a porteria buida. Va funcionar quan més apretava el rival de peus d'un Segurilla que va ajustar el cartabó el màxim que es podia: pilota que frega el travesser per sota i... bota a dins! Era l'1-3, que prometia una certa tranquil·l... no! Abans d'un minut els de negre ja s'havien tre un gol no sabem ben bé d'on i la càrrega contínua seguia. PercyFaldo va haver de multiplicar mans i peus, defenses i davanters rogets van muntar la tortuga romana i van resistir resistir resistir... el temps no passava, el rellotge semblava aturat. I un minut, doble moviment: pressió de PercyÒscar al moment exacte per robar la bimba amb el porter lluny de casa seva i xut des del mig del camp per al 2-4. Només treure del mig InformalMario va començar a dribalar rivals, a superar-los fins a tres cops quan aconseguien aturar-lo, a base d'aprofitar els rebots, de força, persistència (i talent, no cal negar-ho); al final de la cursa, xut sense oposició des de la frontal i 3-4. Nou gerro d'aigua freda. Faltaven cinc minuts i tocava patir. Tot semblava, més que mai, a mercè d'un cop d'inspiració rival. Però els la vam negar.
Igual que el títol, que hauran de suar contra els rosadets de Parriteros.
Els Percys, vam assegurar lloc UEFA: cinquena merescudíssima plaça a falta d'un partit per acabar el campionat.
Bravo.

Gols: 0-1 Agus; 1-2 Chal·ly; 1-3 Chal·ly; 2-4 Òscar
També juguen: Faldo, Zabaltz, Gheler i Arny.
Anima: Peebles
Anima, aconsella i dirigeix: Salva 

DECLARACIONS
Agus: "Estic més cansat que mai"
Arny: "Hòstia, doncs jo igual i no tinc la sensació d'haver corregut tant..."
Agus: "No hem parat en cap omoment, eh?"
Chal·ly: "És que ha estat un partit d'alta tensió"
Gheler: "Jo segueixo no aguantant dos minuts... si fins faig panxa"
Faldo: "Panxa? Jo diria que, pèr ser tu, estàs gordo!"
Agus: "Hostia, sí, fes-t'ho mirar"
Chal·ly: "Comença un règim, nen, que això comença així i..."
Peebles: "Bueno, nens, he fliipat amb vosaltres!"
Zabaltz: "I jo! Com mola guayar així i veure la cara que se'ls queda als ... aquests!"
Chal·ly: "Pues quan us expliqui que el Mario m'ha dit: 'que pasa, avui, aneu primats o què?' encara us molarà més!"
Agus: "En serio?"
Arny: "T'ha dit aixo?"
Faldo: "Primats? Sí, de xupa-xups, no et fot! Primat ell, home, què s'ha cregut el monyes aquest!"
Agus: "Bueno monyes no que..."
Chal·ly: "És que s'hi jugaven ser campions"
Arny: "S'hi jugaven la lliga i els l'hem presa?!"
Chal·ly: "Encara tenen opcions, però hauran de guanyar a Parriteros... ells comptaven amb el partit d'avui"
Faldo: "Això és la polla, ja! El súmmum percy!"
Zabaltz: "Hòstia com m'alegro d'haver vingut! És que no el puc veure"
Agus: "No és mal paio, però... a mi no em pot veure gaire"
Chal·ly: "Però no per temes futbolísitcs, oi?"
(...)
[I a partir d'aquí es tira un vel ben gruixut i tupit i es recorda la màxima aquella que dins del vestidor del que s'hi parla, queda dins del vestidor, no fos cas que els assumptes faldillers acabessin amb duels particulars fora del camp i ara ja he parlat massa i tot i el que toca és acabar. Ja!]