OC i els Percys

   
    GOLDEN STATE WARROS vs.    BRIAN PERCY C.F.                         2   3  òscar (3)  

Seguint amb l'homenatge al gran mite comicaire, era de justícia, per a aquest partit guanyat amb més rodolons que empentes, recordar el número 1 de la sèrie:

Una colla d'amics d'algun poble proper a la costa coneix a una estrella del futbol. Més o menys. I juga amb ells i els ensenya quatre trucs i els aconsegueix entrades pel Camp Nou. En el cas percy, els trucs els veiem, les entrades... les pateix el CosíCrespo (de vegades, massa animals per ser certes) i de jugar, doncs això: juga amb nosaltres i ens fa guanyar punts i partits. Últimament, amb coach i tot, amb el qual podríem trobar alguna similitud... amb un dels personatges de la portada.
El partit no va tenir altra història que l'aguantar i aguantar la pressió dels warros, treure la pilota a base de passades llargues perquè les controlés algú de davant (si la controlava, era PercyCrespo; si no, podia tractar-se de PercyPeebles&Arny&Raül) i, en defensa, perseguir el seu porter avançat com a possessos. I, és clar. quan els rivals marcaven, deixar que la fantasia s'imposés sola: a l'1-0, driblada general per la banda i xut ras, per començar; i escaiarada rampant (això és: mega gardela de la muerte per l'escaire) per posar l'1-2. El resultat era el millor a la mitja part. En realitat, no: el millor és que PercyGheler va tornar-se a vestir de curt, va córrer una estona i va tornar a assaborir el toc de l'esfèrica entre els peus. Bravo! Amb algun intent de culebrilla inclòs...
A la segona, els esforços dels Golden State es van veure aturats per un bloc defensiu a l'estil "tortuga romana", al compàs de PercyGudariZabaltz: no passava ni el harry. I, cas de que ho fessin, el retorn a la porteria de PercyTxuqui oferia tranquil·litat... quasi absoluta (per posar-hi suspense, en un no-xut rival va decidir quasi menjar-se la bimba i tirar-se-la cap endins per poder salvar-la in extremis i provocar les queixes -injustificades- d'un rival desesperat). Però l'empat va acabar arribant, coses del futbol. Sobretot perquè els Percys van dedicar-se a fallar alguens ocasions clares i passar-se malament la bimba. Solució: dos minuts després, PercyÒscar veu el porter avançat i li clava una vaselina des del camp propi per a fer pujar el 2-3. I ja està. A Percy acabat, posa-li un cosí al costat.

Gols: 1-1 Òscar; 1-2 Òscar; 2-3 Òscar.
També juguen: Txuqui, Chal·ly, Zabaltz, Raül, Gheler i Arny.

DECLARACIONS
Gheler: "M'he vist fatal. Però fatal, fatal. No ho entenc"
Arny: "Però... pel braç?"
Gheler: "No, no: de córrer! Que no m'agunten els pulmons..!"
Chal·ly: "Home, mamón, i què vols: l'Arny falta dos partits seguits i treu el fetge pe rla boca..! Tu portes sis mesos!"
(...)
[I després devíem comentar que amb un Cosí Crespo és més fàcil ser futbolista, i algú va dir que també havíem guanyat sense ell i el Cronsita va pagar les birres pel hat trick de dues setmanes endarrere i la conversa va derivar cap a la nova moda hipstero-patinetaire i aquí un servidor ja va desconnectar...]