Emvuitxats

   
      LH CLASSICS    vs.        BRIAN PERCY C.F. 
                          3   3  òscar (2) i gheler  

Es podria començar una crònica de moltes maneres i fixant-se en molts detalls: des dels quatre pals vermellons que van impedir una nova victòria pèrcia, als anabolitzants amb què alguns brians van jugar el matx (i que va provocar una de les declaracions més càustiques de la història pèrcia -vid. apartat corresponent), passant per la presència mírifica de fan-supporter de BP10 àlies Mitu, aguantant les ratxes frescotes de la nit. I, evidentment, podia començar amb el que tots teníem en ment abans i durant el partit, el que va marcar-lo de dalt a baix:

Però aquest cronista ha de ser sincer: de la primera part només en va veure els vuit últims minuts. Incloent-hi un remat de PercyToni que va aturar el porter i va servir per una contra dels hospitalencs que va acabar amb gol en contra. Tot això vist des de lluny, per la qual cosa l'únic que va poder fer en arribar a la banqueta (i començar a canviar-se) va ser preguntar: "aquest gol que ens acaben de fer és el primer?". I no ho era: significava el 3-0, acompanyat pel comentari: "és que estem molt empanats". Algú va matisar que sí, però no tant, que també havíem fet dos pals i els gols... bé... (sense nombrar els porters) "al Faldo no li feien". I el "que cabroooon (amb veu del Saura)" es va fer més present. Davant tal situació, PercyCronistArny va decidir que calia canviar el xip de dalt baix, fer creure a tothom que, en realitat, BP1 hi era. I va tirar del manual falder amb una declaració emfàtica: "Tranquils, això us ho soluciono jo. Ara surto i pim-pam pim-pam". No se'l van creure (lògicament: al Mollerussenc tampoc se li sol fer gaire cas).
Però els números són freds i no enganyen: des del moment en què BP8 trepitja gespa i fins al final del partit el parcial va ser de 0-3. Efecte mirall per aconseguir l'empat. I el primer gol va arribar ja abans del descans en una falta llunyana botada pel CosíCrespo que va rebotar en un defensa per enganyar un porter que, fins llavors, havia estat impecable. Embruixament? No! Reflex del que havia de venir.
La bona tasca de PercyMitu escalfant al porter a la mitja potser va tenir-hi el seu pes. I les dues aturades a peu estirat de BP8 als dos primers xuts del rival, potser també. El cas és que els vermellons van canviar, van començar a creure que era possible, que podien defensar amb les dents i les orelles per evitar els atacs rivals i que, atacant amb seny i paciència, els gols podien arribar. PercyKillerd'ÀreaGheler hi va posar l'art a què últimament està acostumant l'equip: rebre d'esquena a porta, tot fent un control orientat de la bimba, fintar el defensa quan aquest encara està perdut i, per adobar-ho, acomodar la pilota amb l'altra cama per xutar al pal llarg, sense que el porter pugui fer-hi res. I tot plegat sense despentinar-se i acompanyat dels característics saltirons del Solsonès: 3-2 i quedava molt partit encara. I els Percys van tenir fe. Van creure en l'empat i alguna cosa més. En no perdre. I es van fer dos pals més. I PercyChal·ly&Toni&Òscar&Raül es van fer un fart de provar la gardela de lluny i el porter rival va tocar molta més bimba que el vermelló, que ja només va haver d'intervenir un parell de cops més i, emulant el titular del lloc, fins va posar emoció amb dues passades cap-a-ningú, donant joc al rival. El cas és que en un dels xuts perciers (posterior a dos o tres dríblings) la pilota va acabar dins la xarxa i va ser el 3-3 i es va celebrar amb ràbia, conscients que s'havia aixecat l'impossible, que el puntet havia estat dels més suats de l'any. I encara es va haver de defensar fins al darrer instant, jugant-s'hi el turmell, en el cas de PercyPeebles, que va acabar lesionat. Però no es van passar grans ensurts: la direcció de PercyAgus en la sortida de joc i la consigna (no dita, però expressada) de "pilotes a l'Òscar" va servir de sobra no només per aguantar el resultat sinó, fins i tot, per quedar-se amb la sensació que uns minutets més i encara hauríem fet el pòker.

Gols: 3-1 Òscar; 3-2 Gheler; 3-3 Òscar
També juguen: Arny; Chal·ly, Toni, Agus, Peebles i Raül.
Anima i entrena: Mitu.

DECLARACIONS
Chal·ly: "Demà no et deixis de posar a la crònica que m'hi he deixat la cara, eh?"
Gheler: "Osti sí... has quedat mig grogui, no?"
Agus: "És que la pilotada t'ha enganxat de ple"
Chal·ly: "I jo ja venia tocat... no sé ni com ha sigut el gol després, perquè no sabia on era"
Gheler: "Bueno, no pateixis, que després jo t'he superat, a la porteria"
Toni: "Una mica mongo sí que has quedat.."
Raül: "Però després ho has fet oblidar amb escreix!"
Agus: "Ja comença a ser marca de la casa, la jugadeta aquesta teva dins l'àrea eh?"
Gheler: "Sí, bueno... control orientat se'n diu. Jo la busco, eh?!"
Chal·ly: "Vols dir que no et surt de casualitat..."
Arny: "Vale, el que vulgueu, però s'ha de poder dir que la meva arribada ha estat providencial"
Agus: "Hombre! Si ho has parat tot!"
Raül: "Sense tu, no guanyàvem"
Chal·ly: "Està clar: jugar amb porter dóna confiança"
Peebles: "I n'has tret una espectacular.."
Arny: "Dues"
Peebles: "Vale, sí, no et piquis... volia dir que una ha estat molt bé"
Arny: "Ja, ja... i jo volia dir que, en realitat, només he aturat dos xuts o potser tres. No han xutat gaire més. Heu defensat molt bé"
Toni: "A la segona part hem jugat bé i hem defensat als seus dos bons"
Agus: "Sí, a la segona hem sortit molt diferent i hauríem pogut seguir"
Mitu: "Clar: tot el que us heu reservat a la primera part, ho heu tret a la segona"
Chal·ly: "Doncs aquest matí jo estava amb tremolors i KO del tot, sort del Noloten"
Peebles: "Jo igual: vaig amb paracetamol si no, no puc venir"
Agus: "Vaya... pues sort que no tocava control antidòping avui!"
Raül: "Quedem expulsats de la competició"
Chal·ly: "On ens hem de veure, eh? Qui ho hauria dit: jugar contra uns quillarros de L'Hospitalet i que els empastillats siguem nosaltres!"
Peebles: "Vale, sí, però ara una cosa seriosa: quants de vosaltres us heu fet una colonoscòpia? Us toca ja: estem en edat de risc"

[I després de la pregunta no es va fer el silenci sinó que va començar un concurs de qui sí, qui no, perquè, com, quan i el cagar per litres que uns polvets que et donen... i arriba un moment que aquest cronista és incapaç de reproduir unes converses que fa vint anys eren sobre xatis de la Uni, després van derivar sobre el buscar pis i l'agobiamenta de l'IKEA, els canvis de feina i, quan semblava que els fills dominaven enterament el panorama, el colon ataca per l'esquerra tot preanunciant que, a aquest pas, un dia la protagonista serà la pròstata... i caldrà celebrar-ho molt fort!]