I la marmota s'ha vist l'ombra

  
       PATRONES     vs.          BRIAN PERCY C.F. 
                3   2  gheler i toni

Perquè la nit de l'1 al 2 de febrer la Candelera i l'animal de Punsxutawney decideixen sobre si l'hivern és viu o si s'ha acabat d'una vegada per totes. I els Percys vivíem una segona joventut magnífica, un idili amb el gol i els marcadors, una primavera contínua... que tard o d'hora s'havia d'acabar. No ho volíem veure, però la derrota, la crua realitat brianesca ens esperava darrera d'una cantonada, amagada però viva, partit rere partit. I potser sí que hi va fer que coincidís la baixa de PercyAgus amb la de PercyÒscar, el mal d'esquena del Québecois i el tendó afectat del Segurilla, més dues setmanes de refredament futbolísitc per ajornaments diversos... però esborrem-ho ja, perquè d'aquesta temporada se'n parlarà anys i anys i serà recordada com "l'any aquell que els Percys no van perdre fins al febrer".
Fet el preàmbul, l'anàlisi és simple: els tals Patrones pressionaven molt amunt i la sortida neta de pilota mai no ha estat el millor valor Percy, cosa que va generar: 1) pèrdues de pilota sovintejades en zona conflictiva i la subsegüent contra del rival; i 2) intents massa sovintejats de "patadón pa'rriba" que funcionaven bé en temps del GudariDonostiarra i són un recurs vàlid quan per allí davant corre el CosíCrespo, però resulten arriscats quan els receptors són d'altres. [CORRAMOS UN TUPIDO VELO]
Total: que el millor que van fer els BP va ser no desesperar-se i aconseguir empatar dos cops un partit que va entossudir-se a posar-se cap per avall: a l'1-0 després d'una pilota perduda en semi-atac, va respondre-hi PercyCulebrillaGheler, avançant-se al Carnaval de Solsona, disfressat d'anaconda: ziga-zaga a mitja defensa després de rebre assistència des de Mollerussa, pilota lluitada amb empenta quan ja estava perduda, buscant l'error rival fins a l'últim moment, el porter que s'empana i premi: 1-1. I quan el "center" dels Patrones va trobar una mica més d'espai en atac, en un dels pocs moments laxos de l'1 contra 1 a què els sotmetíem, va engaltar un cacau que PercyFaldo gairebé no va ensumar, que va convertir-se en el 2-1, va ser PercyGeganterVilafranquí qui va respondre-hi amb una falta magistralment picada: des del mig del camp (la pilota estava sobre la línia divisòria), enganyant al porter en la col·locació de la barrera, i enviant la bimba combada ajustadíssima al pal: 2-2. En aquest moment, va semblar que sortia el sol i el bon temps somreia de nou als BP, cosa que PercyJoContraTotsGheler va aprofitar per treure's un contraatac del no-res i centrar "de la mort" perquè PercyArny rematés a porta buida... però se'n va anar per sobre el travesser. Hagués estat el 2-3 que trencava la dimensió espai-temps, però no.

La segona part té poca història. Els Percys van prometre's tocar i tocar i tocar, però van seguir abusant de la passada llarga i la precipitació. I la fèrria defensa de PercyLaRocaRaül arribant a tots els talls i tapant tots els forats, més la determinació en no deixar un metre al defensat de PercyMeléePeebles, se'n van anar en orris en una jugadeta de res, quan el rival del bon xut va trobar un metre i va clavar-la gairebé a l'escaire. Llavors la llum es va apagar, les ocasions pèrcies en atac van brillar per la falta de decisió en els últims metres i PercyFaldo va haver de multiplicar-se per treure xuts, donar assistències en llarg i posar suspense en algun córner... però la derrota estava firmada, el resultat en vermell sentenciat i, en definitiva, el regust d'anar al frankfurt sense l'adrenalina a 120, simplement perquè és dijous, va tornar a la boca dels Percys, com una cosa que es va repetint sense ser-ne conscient, com el dia de la Marmota de la peli, en definitiva.
Tornaran aviat els dies de glòria?

Gols: 1-1 Gheler; 2-2 Toni
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Raül i Arny.

DECLARACIONS
Chal·ly: "Però quantes vegades us ho he de dir!? Si diem de no donar-la llarga i juagar-la, fem-ho!"
Peebles: "Ja bueno, és el que voldríem tots, però... sino en sabem més"
Chal·ly: "No és això. Es pot no saber-ne però provar-ho!"
Toni: "És llàstima perquè ells a la segona part ja no pressionaven tant i se'ls veia més cansats"
Gheler: "Confesseu que us heu jinyat una mica amb les meves culebrilles, va!"
Raül: "Com que t'has passat tres pobles"
Faldo: "Bah! T'has cagat tu al final, que te'n falatava una!"
Arny: "Així podem dir-ne ÒscarDependència... o encara no?"
Peebles: "També faltava l'Agus"
Faldo: "No, Arny, el que passa és que quan et trobes la porteria buida... és millor xutar a dins"
Arny: "Ja, ho he pensat. Però falatava tota la 2a part i m'he dit: demostrem-los que som capaços de crear perill, així és cagaran"
Faldo: "T'entenc, i no era una mala opció, eh? Però jo diria que és millro xutar dins"
Peebles: "Esteu parlant de futbol?"
Arny: "Estratègia psicològica"
Faldo: "Sí, això mateix: psicologia estratègica"

[I al flanfult allò de sempre, però amb futbol, gol del Suárez i el Pol Brull confessant que li agrada el Barça de bàsquet perquè el Sito Alonso és deixeble de l'Aíto, però poca cosa més, a banda de mostassa, quètchup i cervesa gallega. Les partes segueixen sent verd pistatxo]