Amb les botes posades i ben cordades

   
     LEBIC    vs.         BRIAN PERCY C.F.    
            4   3 toni i chal·ly (2)

Hi havia cert temor, reconeguem-ho. Però no: el matx va estar a l'altura de les circumstàncies i va complir tots els pronòstics. Era primer contra segon, els dos equips que marquen tendència de la temporada al GarbíStadium: el màxim golejador (set gols de mitjana per partit) contra el menys golejat (tres d'encaixats per partit); la joventut descarada i veloç contra el motor dièsel de seguretat contrastada. Aguantaríem l'embat o es posaria en evidència una posició massa elevada dels BP?
Al principi pintava a debacle i a ridícul històric: als vuit minuts, els xavalets ja ens n'havien endossat tres i enviat una pilota al pal, en una jugada inicial absolutament elèctrica. Els rogets no la vèiem i alguns, els més convençuts de les capacitats pèrcies, volien veure-hi un inici equívoc: dos gols havien estat de rebot que havia despistat la brillant estirada del retornat PercyTxuqui, que després es va fer un fart d'aturar pilotes. I sobretot: havíem sortit adormits... quan ens despertéssim... Però pintaven bastos i n'érem conscients. Estàvem a la mercè d'alguna cabriola de PercyÒscar i poca cosa més. El pensament generalitzat entre les files brians era: "això no ho remuntem ni de conya". Fer per fer, però, maquillem-ho una mica.
I potser aquest pensament, aquest no-obligació de guanyar, aquest haver de salvar una miqueta d'honra ens va picar a tots plegats. I vam treure les dents, les ballestes, les galledes d'aigua bullent i tots els estris per preparar la defensa del setge. Allò en què excel·lim, en definitiva. I a partir d'una defensa fèrria, l'atac va començar a greixar-se i el porter lebic va haver de començar a lluir-se quan menys s'ho esperava. I així i tot... primer un xutàs ajustadíssim del Geganter Vilafranquí, després d'una jugada espatuflant del CosíCrespo (3-1) i poc després una jugada entre línies de PercyAgus-si-em-toquen-caic va acabar amb un penal que, des de la banqueta estant va sembla de llibre, però que el protagonista, posteriorment, va reconéixer haver inflat com un entrepà de tranchette, va poirtar a un moment històric: el sempre fiable PercySegurilla va agafar la poca carrereta de sempre, va fer el canvi de cama acostumat i... VA FALLAR EL PRIMER PENAL QUE SE LI RECORDA!!! ...però, hàbilment, es va fer amb el rebot i va ajustar la pilota al costat contrari d'on el porter estava aixecant-se (i no tots haguéssim estat capaços de fer-ho). Era el 3-2 i l'impossible era a l'abast.
La resposta és que sí: es va materialitzar. La pressió pèrcia va començar  fer tremolar als Lebics, que no entenien què passava. D'acord que s'havien relaxat a la primera part després del 3-0, però ara... les idees no fluïen, les cames ja no anaven tan lleugeres, darrere qualsevol intent de dríbling hi havia una cama, el cos, l'ànim sencera d'un Percy que tallava joc o impossibilitava l'avenç. PercyGheler i PercyPeebles van tenir l'empat en cara-a-cara amb el porter, però PercyToni va tenir la més clara (sense comptar el pal de torn del PitxitxiPagès), al preferir centrar al biut per a l'arribada de PercyÒscar, que no l'esperava... Però finalment va arribar amb un segurillot certer: un d'aquells xutassos inapel·lables per potents i ben col·locats que feia justícia al que s'havia vist (després del minut 10): EMPAT A 3!! I els Lebic que, sense veure perillar la classificació, veien perdre la seguretat, l'autoconfiança, el campionat perfecte.
En fi, i a cinc minuts del final van aconseguir el quart en una jugada ben trenada i fantàsticament executada. Injust? Una mica sí: tan remar per morir a la riba! En tot cas, amb les botes posades i ben cordades! El segon lloc potser tremola, però el vam, defensar amb tots els honors. La llàstima és que per al proper partit contra Lebic, els xavalets ja saben amb qui s'enfronten...

Gols: 3-1 Toni; 3-2 Chal·ly; 3-3 Chal·ly
També juguen: Txuqui, Peebles, Agus, Òscar, Gheler i Arny.


DECLARACIONS

[HO SENTO HA PASSAT UNA SETMANA I EL DRAC DE SANT JORDI M'HA RATLLAT EL DISC DUR...]