Sant Jordi triomfant

  
     BRIAN PERCY C.F.   vs.        LOS PATRONES
        arny (2) i gheler   3   2

La pressió que ha sobrevingut a un equip acostumat a lluitar per salvar el fanalet vermell (mai no obtingut!!) i que ara s'esforça per arribar al calaix de plata i no perdre el de bronze, està obrant miracles. Al davant, un dels pocs equips que ens havia derrotat, tot i ser de mitja taula, aprofitant la circumstància d'un matx sense PercyÒscar i PercyAgus. I el problema és que el de la segona volta, oh! deús!, es presentava igual. Si bé amb un retorn esperadíssim d'última hora: PercyErGaditanoDiego is coming back! Això ens havia de tranquil·litzar al darrere i a l'hora de tenir més creadors de joc... només calia trobar golejadors. Ai las! Malgrat la consigna de sortir forts i mentalitzats des del principi, no havien passat 10 segons que tot el castell semblava ensorrar-se: tot just treure del mig camp, jugada elèctrica d'un patró, que deixa la cintura de PercyDiego mirant el Puerto de Santa Maria i xutàs inapel·lable per l'escaire que PercyFaldo ni va ensumar. En els dos minuts següents els rogets van perdre fins a tres pilotes tontes, per passades fàcils mal fetes o recepcions horripilants. Sí: pintaven bastos. i al davant hi havia un equip dels jovenets de la competició amb ganes d'escalar posicions, també. I Veteurans acabava de guanyar...
La reacció, però, no va fer-se esperar gaire. Cosa de tenir els músculs tensats, unes quantes indicacions entre crits "apreta aprteaaaa" i l'atac rival va començar a difuminar-se, a la vegada que PercyMágicoDíazgo agafava la bimba, la pujava fins aposicions de xut i n'engaltava un, decidit, que va sortir rebutjat entre la mà del porter i el pal... però deixant la bimba morta per on transitava PercyCaçadorArny, que la va tocar tal com li venia (amb l'exterior!) i va certificar l'empat. El partit recomençava i, ara, els Percys ja feien cara de Percys. Ben engreixats darrere, la pressió patrona no sorgia efecte perquè entre PercyChal·ly, PercyDiego i PercyToni la sortida de la bimba resultava eficaç, mentre que les rotacions del pòquer davanter marejaven la defensa rival. Les ocasions van costar d'arribar, però la sensació de perill hi era: xuts de PercyRaül i PercyPeebles i pilota lluitada fins a l'extenuació pel Gegant de Solsona, que va provocar que el defensa toqués massa fort la bimba i descol·loqués al porter: 2-1, partit remuntat i gol per a BP5, que en té tot el mèrit!

Fins a la mitja part, el marcador ja no es va moure i la batalla definitiva va quedar aplaçada per als segons 25 minuts. Els Patrones van sortir disposats a apretar com fos, a buscar xuts fins i tot a la desesperada, però sempre hi havia una cuixa percy, una mà faldera o un peu ben posat. I amb tanta desesperació gairebé s'enduen el que hagués estat un gol estratosfèric, que el MollerussencMajor va veure clar, diàfanament: el porter rival estava entretingut fora la porteria just quan ell, tota marinada de ponent, havia tallat una pilota i es disposava a sortir de l'àrea a repartir joc. Però no hi havia a qui passar la bimba i en canvi... la porteria tenia forma de caramel: encara des del propi camp va deixar anar un ceballot d'esquerres que va avançar rabent cap a la proteria patrona... i tots ja començàvem cantar quan el porter va aparéixer de cop per desbaratar un 3-1 que hagués valgut per dos (i que ens hauríem sentit dir i anomenar pels triennis dels triennis!). No va ser gol i la tenió d'una marcador massa just va allargar-se fins que faltaven cinc o sis minuts, malgrat les oportunitats de PercyRaül PercyArny en sengles un u contra un, de PercyToni en xut llunyà de falta i de PercyGheler després de culebrillades variades. Va haver de ser un pletòric PercySegurilla qui, després de tallar un atac rival, avancés directe cap a la porteria, sortegés un primer defensa amb una finta a l'abast de pocs i, davant la sortida atònita del porter, fes la passada al moment just i exacte (allò que sempre reclama que aprenguem a fer la resta!) perquè el davanter de torn que acompanyava la jugada, PercyJaHeMortElDracArny rematés a porta buida... rubricant un matx en què, per un cop, van deseqilibrar els davanters rogets. Però ni amb el 3-1 va haver-hi pau: els patrones van insistir en atacar, malgrat la rotunditat de la defensa pèrcia i van trobar-se un gol en un dels pocs desajustos del candau vermelló. Faltaven dos minuts i era l'hora de serrar encara més les dents. I es van serrar: les facultats roba-bimbes de PercyDiego (també capaç de tombar porters), PercyVilafranquí i PercyVanQuébecois a la zona de mitjos, i la de PercyAtramuntanat perseguint rivals fins a l'extenuació van donar fruit. I no van entrar mosques. I Sant Jordi va tornar a matar el drac, però no en va néixer cap princesa... encara. El podi segueix estant a l'abast.

Gols: 1-0 Arny; 2-0 Gheler; 3-1 Arny.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Diego, Toni, Peebles i Raül.

DECLARACIONS
Faldo: "Aquests són els partits que molen a sac de jugar"
Arny: "Sobretot si els acabes guanyant"
Faldo: "I si arriba a entrar el meu xut, xavals... això s'ensorra"
Raül: "Doncs li ha anat de poc, eh?"
Faldo: "Ja! El porter no hi era: ho he vist claríssim!! I ha aparegut de cop"
Gheler: "Però és que a més el xut anava ben dirigit"
Faldo: "Molt ben dirigit"
Chal·ly: "I no t'haguessis posat plasta, no, gens ni mica!"
Faldo: "L'hauria jutjat en la justa mesura: golàs que t'hi cagues de la muerte"
Raül: "Era el gol de l'any"
Arny: "Ja et deixarem tirar un penal"
Diego: "Bueno... pues us he vist bastant bé, eh?"
Chal·ly: "Ja: el que no has vist ha estat el porter, no?"
Diego: "Però no pot sortir així, home!!"
Toni: "Aquí l'important és que això ens acosta al segon lloc, oi?"
Chal·ly: "No, no... farem molt quedant tercers, però em penso que acabarem quarts"
Diego: "No home no! S'ha d'anar a pel liderat! Encara que sigui matemàticament impossible"
Faldo: "Aquesta és l'actitud que vull dels meus jugadors"
Arny: "I a més ens donaran els 3 pts de Papa Frita, no?"
Raül: "Podem dir-li a l'Agus que sense ell guanyem? I que no cal que vingui?"
Gheler: "Home! I també a l'Òsca... bueno, no"
Toni: "No ens passéssim"
Chal·ly: "Buf! No sabeu que tranquil me'n vaig sabent que quan em truqui preguntant com ha anat no li he de dir que hem tornat a perdre..."

[Conversa posterior amb poc interès i algunes bromes cifuenteres, però especialment amb els fillsdeputa de la manada al cap de tots i la justícia d'aquest país merdós a la punta de la llengua... vam fer córrer birres, pe`ro no vam repetir de flanfult que es feia tard i eels patinets havien d'encara pujades]