Cambalache

   
     LOCA JUNIORS    vs.         BRIAN PERCY C.F.    
                  4  3  peebles, gheler i òscar

Remuntada incompleta al camp del mig per part d'uns Percy's que, gairebé assumint els colors gallines independents, es plantaven davant d'un rival desconegut i hipermotivat després d'haver empatat amb Veteurans... No semblava una tasca fàcil i, certament, no ho va ser: la pressió alta dels bosteros, com sol passar-nos sempre, va ennuvolar-nos la capacitat d'atacar i el recurs "pilotes a l'Òscar" va gastar-se massa aviat... sobretot perquè els xeneizes tenien exactament la mateixa jugada, però sense elaboracions prèvies: "eh, loco! Vos se la pasás al Gordo y listo". I el Gordo feia de boia al centre de l'eix atacant, pràcticament sobre el punt de penal, i distribuïa joc per les ales o es girava molt més ràpid del que el seu volum feia preveure per encarar a PercyFaldo. Per quan els rogets van adonar-se de què anava la cosa, cap allà als 10 minuts de la primera part, just quan va arribar aquest humil Cronista, el resultat ja era de 2-0 en contra. En aquells moments només PercyRaül, que era de visita i assumia el paper de coach, creia que la remuntada era possible. Si més no, fins a la mitja part, els percys van aprendre a defensar-se de la jugada del pivot i fins a trenar alguna jugadeta, a base de parets inspirades, com la que els Cosins Crespo van inventar-se per la banda, que va acabar amb centrada cega a l'àrea, just per on passava PercyVanQuébecois, disfressat de killer i a punt per rematar el 2-1. Quedava poc per a la mitja part i els BP van començar a pensar que hi havia temps de sobra... i potser van encantar-s'hi massa! Pràcticament a la jugada que va seguir la sacada de centre, els bosteros van aconseguir infiltrar un jugador entre els defenses vermellons perquè rematés a plaer davant el Mollerussenc. El 3-1 va sonar com una plantofada amb la mà oberta. Tocava remar de bell nou.
Però de cara al segon temps, els BP ho tenien tot força més clar: calia jugar a la seva manera, a l'intercanvi de cops, a l'anar i venir i tornar-hi, amb desordre i sense descansar. Tard o d'hora apareixerien les genialitats vermellones i ells, que ara tenien un canvi menys, acabarien notant el desgast. I, per estrany que sembli, la tàctica gairebé va funcionar a la perfecció. Entre PercyToni&Chal·ly van saber anul·lar el GordoBoia a base d'anticipar-se a les pilotes que li arribaven, mentre que PercyFaldo aturava els xuts més o menys llunyans que acabaven fent els azuldorados. I, a l'altra porteria, va passar el que esperàvem, si bé el primer protagonista no era el que tothom pensava... PercyLauridsenGheler va començar a culebrillejar entre línies i, en ser davant de l'últim defensa, enlloc d'obrir joc, com semblava raonable, va provar una rosqueta tamudenca que es va colar llepant el pal curt. Una petita obra d'art, sí senyor! (I perquè PercyArny li estirava la defensa, és clar...). La jugada va esperonar l'atac percier, que va començar a trobar buits per provar xuts, i aposar provar el cancerber bostero, que va demostrar prous reflexos. Al final, la concreció de la remuntada va venir pel lloc esperat, fins i tot pels rivals, que van provar de treure del terreny de joc a PercyÒscar, estirant-lo per on fos, cosa que van aconseguir perquè el dríbling de cos del CosíPetit va haver d'anar-se'n fins a la línia blava del camp del costat, però així va evitar defensa i fins i tot l'estirada del porter, que va cometre l'error de deixar un petitísssim forat a la porta, pensant que el davanter no tindria angle... i no en tenia, però: 3-3. Quedava poc pel final i els BP's van tenir, en les botes d'un descentrat PercyArny, en un u contra u amb el porter rival, la possibilitat de capgirar el marcador... però el porter la va treure amb el cap i un minut després un xut llunyà que va tocar al pal, va rebotar en espatlla mollerussenca i es va convertir en un cop de maça quasi inexplicable. I injust. A la desesperada, PercyFaldo va provar l'aventura solitària i, amb la bimba cosida als peus, va recordar els seus temps d'extrem, driblant bosteros i plantant-se vora l'àrea rival, davant la mirada atònita de blavets i vermellons, per xutar amb convicció... a un pam del pal dret de la porteria xeneize.¡La reputa madre conchuda que los parió. Manga de imberbes!  

Gols: 2-1 Peebles; 3-2 Gheler; 3-3 Òscar.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni i Arny (no del tot)
Assisteix i anima: Raül.

DECLARACIONS
Arny: "El que no ha aconseguit l'edat, ho farà el puto horari: estic per no venir més! Arribar tard és una merda, perquè no arribes a entrar mai al partit"
Chal·ly: "Doncs parleu amb l'Àlex. Jo ja li ho he dit, però si fem pressió tots..."
Peebles: "El gordo aquell era molt pesat, eh? Tota l'estona empenyent i es queixava que li posessis el braç. Serà mamón"
Raül: "Aquest jugava a l'Espanyol, bueno... quan era més primet i estava en forma"
Chal·ly: "Sí, es veia que dominava. Tenia molta tècnica."
Gheler: "Però tot el rato feia el mateix!"
Chal·ly: "Però se n'ha de saber, eh?"
Gheler: "Perquè té cos per fer-ho..."
Arny: "Estem en una mala ratxa, eh? A veure si reprenem el rumb guanyador"
Ramiro: "Heu perdut? Amb aquests vam empatar nosaltres! Ia vui hem guanyat... a veure si us pillem!"
Peebles: "Bueno, bueno... no us flipeu tampoc"

[En la sessió cervelo-birrera posterior, en l'apartat del comentari de sèries van destacar les de drogoadictes: Narcos i Fariña -que aquest cronista va començar a veure ahir i mola força!-, a banda de veure gifs i vídeos xorres pel mòbil, dels que sempre fan gràcia. Hi havia algun altre tema destacat però ara mateix ni el recordo ni vull perdre gairemés temps pensant-hi, així que... fins la setmana que ve.]