Era l'ocasió

   
        LEBIC    vs.          BRIAN PERCY C.F.
           2   1  arny

Un seguidor crític amb el joc percy

Poques vegades serà més clara, l'oportunitat. Tot i que gairebé mai (o, si més no, en fa temps) els xavalets ens han repassat de dalt a baix i torna a començar, sinó que sempre els ha tocat suar més del previst, pocs cop ho tindrem tant a l'abast. Ja no és que ells no tinguessin canvis i que els faltés un parell de figuretes, que els faltés porter i que –teòricament– haguessin de reservar forces pel matx de després. És que els rogets, reforçats amb PercyHèctor i amb el retornat PercyÒscar, vam tenir al líder invicte contra les cordes amb un devessall d'ocasions que, un cop més va fer sàvia la dita: "qui perdona molt, ho acaba pagant car". Perquè si bé és cert que, de sortida, la vigorositat lèbica va desnortar uns percys que no sabien com treure la pilota amb una mica de sentit, no ho és menys que els xavalets tampoc trobaven la manera de fer-nos mal de manera efectiva, o sigui que comptés (moralment, en feien, sí). D'ocasions no aconseguien generar-ne perquè, un cop més, la defensa pèrcia convertia els numantins en aprenents de hòbbit, i els pocs xuts que aconseguien armar –i fins una contra amb jugador sol davant del cancerber vermell– engrandia la llegenda de l'Imbatible de Mollèrendur. El 0-0 al descans semblava esculpit en pedra, difícil de bellugar si els BP no patien una d'aquelles antigues pàjares que no es recorden des dels temps a.O.
I el cas és que no hi va ser. La intensitat va seguir sent altíssima, fins i tot una mica més, encara, en notar que els Lebic baixaven dos pistons i ho fiaven tot a algun contraatac individual, a algun error puntual que, tard o d'hora, es produïria: els "abuelos" no faran un partit perfecte, es deien. I va ser un mal refús defensiu del Cronista, que va preferir jugar-la enlloc de fiar-se del patadón pa'rriba, en tallar una transició del rival, la que va donar l'oportunitat als grisets de plantar-se amb majoria davant de PercyFaldo, i amb els defenses vermells agafats a contrapeu: un 1-0 dolorós que posava el partit ben costa amunt. Calia forçar la màquina. I/O confiar en PercyZumosol. Es va optar per la primera opció i les ocasions van començar a generar-se com l'acné a la cara d'un adolescent: una darrere l'altra i sense transició. L'enèsim xut al pal del Segurilla, la vistosíssima culebrillada ghelèrica que acaba estampant-se al cos del porter, la passada llarga de PercyToni que trenca la defensa rival i provoca un u contra u que incomprensiblement no entra... tot, jugades vistes mil cops per ulls vermellons, mentre els Lebic se'ls havien de fregar constantment perquè no entenien què passava. Només podien treure aigua amb galledes -com ara: treure dos pilotes de sobre la línia de gol, amb el porter batut. Enmig del concert en Fa Major de l'Orquestra Filharmònica de Can Percy, billar a quatre bandes i al primer toc: PercyHèctor - PercyChal·ly - PercyToni - PercyArny per fer circular la pilota de dreta a esquerra de l'àrea rival i al centre, on el CronistaCanyaAPunt va aconseguir un empat més que merescut. El festival va seguir una bona estona més i quan el marcador semblava molt més a la vora d'un sorprenent 1-2 que de mantenir-se en empat, els xavalets van aprofitar una badada defensiva brian per engaltar un xut que va sorprendre PercyFaldo, completament tapat. Els esforços per aconseguir el 2-2 van arribar fins a l'últim segon. amb el porter incorporant-se a l'atac: en els tres minuts que faltaven els BP van generar més ocasions que en tota la temporada 2013-14... però la fortuna no els va somriure i el camí cap als vestidors van enfilar-lo amb el regust amarg d'una derrota injusta contra el líder invicte, amb la sensació picant que aquesta era l'ocasió de guanyar-los d'una vegada per totes.

Gols: 1-1 Arny.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Hèctor, Òscar i Gheler.
Anima i demana més gols: ArnauPetit

DECLARACIONS
Chal·ly: "No tornarem  tenir una oportunitat així de guanyar-los"
Toni: "És que és molt gros, eh? Perquè eren els líders, però el resultat és injust del tot"
ArnauPetit: "Jo! És que si no feu més gols és molt avorrit..!"
Gheler: "Hem fallat el que no està escrit"
Arny: "I els seus gols són cagades nostres. Potser les dues úniques que hem fet"
Faldo: "Eh! Que jo n'he parat unes quantes, eh?"
Chal·ly: "I també t'has empanat en el segon gol: compta com a cagada col·lectiva"
Faldo: "Això, col·lectiva: perquè l'he deixat xutar sol i, en lloc de tapar-lo a ell, em tapàveu la vista a mi"
Chal·ly: "I tu perquè t'has redimit amb el gol, eh? Perquè mira que despejar cap al centre...!"
Arny: "N'hi havia dos de vermells! O sigui dels nostres... però els ha passat pel mig, vés. M'ha pogut e l cruyffisme"

[... i llavors, entre Nadal i Sant Esteve, les converses han quedat tapades de turrons, neules i pollastres farcits i vés a saber què més es va dir i perquè, sent que el silenci, de vegades, és la millor opció...]