Fins a l'esperó tot és toro

  
      BRIAN PERCY C.F.    vs.         BALLERS C.F.
        chal·ly i hèctor    2   1

Jugar contra un equip nou té sempre un factor desgradable: no saber-ne els colors, d'entrada, implica que, en cas de coincidència toqui enfundar-se allò que sempre hem detestat i pel què la Junta Directiva, ara fa uns anys, va fer un esforç econòmic per comprar segona equipació. Si més no, el fet trobar-ne de grocs va disminuir el cop, però es notava que els BP's no estaven còmodes. (I cal deixar constància, aquí, dels dos previsors que sempre duen a punt la doble samarra: PerciesGheler&Toni) I la rasca hivernal mai ha estat bona companyia, a Can Percy: per més escalfament que es faci, només el sempre ben enfundat PercyFaldo comença a la temperatura ideal; la resta, prova d'entrar en calor durant els primers deu minuts i, si l'equip contrari és jove i vigorós, té una oportunitat immillorable per obrir forat al marcador. I després hi ha qui malinterpreta el significat d'escalfament i acaba guanyant-se una groga per boques i provocador, cas de PercyMés NeanderthalQue SàpiensArny... Però els Ballers, vigororsos i més joves, no van interpretar el partit correctament. Mentre que les Percys, amb les sensibles baixes del batallador Québecois, el sempre inquiet Portbouenc i l'home-recurs Òscar, havien sabut guanyar solidesa defensiva i sortida de pilota gràcies a les gestions de la Direcció Tècnic, fitxant PercyMatadorHèctor. L'únic recurs que els BP no van posar en pràctica, al primer temps, va ser el xut a porta... aprofitant que el rival jugava sense porter professional. El voluntariós jugador que s'hi posava va quedar retratat en una falta excel·lentment provocada pel Solsoní i executada amb la mestria habitual de PercyChal·ly (això sí: aprofitant que la tanca estava col·locada per un amateur: al mig i tapant la pròpia visió. A la mitja part, doncs l'1-0 era la millor de les notícies.

El voluntariós jugador que s'hi posava va quedar retratat en una falta excel·lentment provocada pel Solsoní i executada amb la mestria habitual de PercyChal·ly (això sí: aprofitant que la tanca estava col·locada per un amateur: al mig i tapant la pròpia visió. A la mitja part, doncs l'1-0 era la millor de les notícies. 
El segon temps ho va canviar gairebé tot. Els enfundadets de groc van començar a praticar parets i a sortir de la pressió alta del Ballers, desesperats amb el marcador en contra, gràcies als bons quefers de PercyHèctor avançant línies, i a la paciència en el joc horitzontal de PercyChal·ly&Toni. Així van arribar dos xuts al pal de BP4 i sengles u contra u del Cronista i PercyGheller, que van practicar el "xut al munyecu", quan el més fàcil era intentar col·locar mínimament la bimba. A la manera que va fer-ho un dels Ballers en una falta llunyaníssima en què el Mollerussenc va decidir posar només un defensor a la tanca... discussions posteriors no van aclarir si la decisió era arrisacada o si la rosqueta era igualment imparable. El cas és que l'empat a 1 va donar aire al rogets, que van decidir posar-se el vestit del criticaire constant i, així, van començar un setge a la porteria de PercyFaldo, que va haver de multiplicar-se per evitar el que semblava inevitable: que l'empat es trenqués pel costat que no tocava. Així i tot, el domini baller deixava forats per als contraatacs perciers, que no van defallir en cap moment. Convençuts, per l'experiència acumulada aquesta mateixa temporada, que no hi ha minuts brossa i que fins a l'últim segon els gols són vàlids, els BP van jugara l'intercanvi de papers per confondre el rival i el Mollerussenc es va convertir el "carter" de l'última passada, des de la pròpia porteria: la filigrana hectòrica amb salt d'esquena a la porteria i subtil toc d'esperó davant el porter rival, passa a considerar-se candidat al gol de l'any: per la bellesa plàstica i la importància moral i anímica. Els Ballers encara estan preguntant a Santa Llúcia perquè no va conservar-los la vista fins a l'última jugada... probablement era inaturable.

Gols: 1-0 Chal·ly; 2-1 Hèctor.
També juguen: Faldo, Toni, Gheler i Arny.
Targeta groga: Arny.

DECLARACIONS

Faldo: "Em demano el títol d'assistent del mes"
Chal·ly: "A canvi que facis un curs per aprendre a situar les barreres"
Faldo: "No! A veure: estava perfectament situada... passa que la rosqueta que li ha sortit, nen..!"
Toni: "Però amb dos a la tanca, no passava"
Faldo: "A veure, a veure si començarem a dir veritats eh? Que el teu gol te l'han regalat: allò sí que era una tanca mal posada! Si ho veia des de la porteria rival jo!"
Chal·ly: "Serà mamón! Haver xutat tu, si tan clar era!"
Gheler: "Pau, pau, que hi hagi pau"
Faldo: "no podia xutar perquè com a porter el reglament ho prohibeix"
Toni: "això no és ben bé així"
Arny: "Però voleu parlar del golàs que ens ha donat la victòria!?"
Faldo: "Això, això: la meitat és meu, no?"
Hèctor: "A mi si m'ho feu repetir no crec que surti, eh?"
Toni: "Aquest any ja hem marcat el que tocava: gols com aquest, un per temporada"
Arny: "ah sí? Ja n'havíem fet algun?"
Toni: "Jo l'any passat... no tan plàstic, però amb el mateix assistent i molestant al porter dels altres"
Faldo: "Ho veieu? L'important és la qualitat de l'assistència"
Chal·ly: "A pesadet no et guanyen, eh?"
Toni: "Per pesats, ells! No han parat de fotre maranya en tota l'estona"
Cha·ly: "Sí! El de la taca especialment. I enganyant tota l'estona a l'àrbitre, s'ha de ser molt burro"
Hèctor: "Així la victòria encara senta millor"
Gheler: "Sí, és de les que més il·lusió fa"
Toni: "La cara que els ha quedat era un poema"
Arny: "Sento haver-me'n anat de la llengua, però és que l'imbècil aquell m'havia cosit a patades"
Faldo: "Però l'estrany és que l'havies defensat bé... i després l'has provocat"
Arny: "ja... ho se´: primera setmana de dos feines. Massa ganes de jugar i treure-ho tot"

[I després frankfurt lleuger i poc més a afegir... fins que ja serà Nadal!]