Contra el negre (àrbitre comprat)

  
      THAU'S TEAM    vs.        BRIAN PERCY C.F. 
                   4   3  chal·ly, toni i òscar

Després de dues setmanes seguides de costellades amistoses i sense la tensió competitiva necessària (i que, igualment s'havien resolt amb derrotes... alguna ben dolorosa), als BP's els tocava tornar a enfrontar-se a la mala ratxa que arrosseguen des del... 17 de gener(!!), data de l'última victòria al terreny de joc -n'hi ha hagut alguna de despatx. Un febrer negre que ahir hagués tingut opció de començar a blanquejar-se, si no fos que -tothom ho sap i és profecia- els àrbitres han tendit sempre al negre. Així, després de refer-se dels tres gols amb què els Thau van avançar-se un, dos i tres cops, després de cada empat percy, el trencilla va decidir fer-se l'orni quan, a falta de dos minuts, no va sancionar un canvi més que irregular (irregularíssim, trampós directament) dels vermellons, que van aprofitar que treien ràpid des de la porteria pròpia i tenien a tots els percys encara al camp atacant, perquè un jugador entrés al camp des de més enllà de mitja pista i acudís a encarar la porteria pèrcia sense cap defensa a sobre. Allò que mil cops ens han recriminat i que ahir només va valdre una amonestació verbal: "no ho torneu a fer", mentre el 4-3 pujava incomprensiblement al marcador. N'hi ha per presentar una queixa formal.
Perquè primer havia estat PercyChal·ly, aprofitant un tall defensiu del Québecois qui, escorat a l'esquerra, va veure el forat per empatar a un. I, encara a la primera part, en una transició prou ràpida, PercyArny va saber arrossegar la defensa perquè al Geganter se li obrís espai suficient per engegar la segona gardela guanyadora de la nit: 2-2. I al tercer gol del rival, que va costar força més trobar la manera d'empatar, tot i la insistència de PercyGheler exigint al porter rival un parell de cops, va respondre-hi PercyÒscar amb un obús per l'escaire que no necessitava de complicitats ni moviments en atac. Era senzillament imparable: la nit anava de xuts llunyans? El CosíPetit va tancar el capítol. I hagués dictat sentència de no ser que l'àrbitre no va gosar enfrontar-se als escampafems de Thau Team, que van recollir, així, el fruit a les seves protestes contínues i barroeria professional. Cromanyons de nyigui-nyogui..!

Gols: 1-1 Chal·ly; 2-2 Toni; 3-3 Òscar.

També juguen: Faldo, Peebles, Gheler i Arny.

DECLARACIONS

Toni: "Perdre així és una mala jugada"

Arny: "Ja li ho he dit a l'àrbitre: 't'has carregat el partit'"

Chal·ly: "Fot ràbia perquè a la primera volta  també van guanyar-nos a l'últim minut"

Arny: "Però és que no pots reconèixer que no ho han fet bé i donar el gol!"

Faldo: "I a tu què et passava amb aquell que se t'ha enganxat?"

Arny: "Que deia que jugava amb els colzes... com si no portessin tot el partit fent-ho!"

Chal·ly: "Ja... però no s'hi ha de jugar, ni ells, ni nosaltres, no està bé"

Arny: "Però si jo no en sé. Em feia lloc, empenyent i obrint els braços, no clavant el colze, igual que ell. Fins que s'ha cansat i m'ha empentat"

Faldo: "Home algo li has fet, si el porter ha saltat i tot"

Arny: "A l'obrir els braços, com que era baixet, li dec haver tocat el coll i s'ha espantat... el porter veia visions: deia que l'havia amenaçat amb el puny enlaire. Que es prengui la medicació"

Chal·ly: "I el que és fotut és que ens hem defensat bé i, pràcticament, només ens han marcat en tres badades, no hi ha manera que ens concentrem tot el partit"

Faldo: "Bueno i l'Enric l'ha picat molt bé, en l'últim gol, casi sense lloc l'ha col·locat on ha volgut"

Peebles: "Sigui com sigui estem en crisi, no? Com el madridismo"

Chal·ly: "Doncs amb la broma portem tres o quatre partits palmant i vàries setmanes sense saber què és guanyar"

Toni: "Però jugàvem amb tots els de dalt, no? Ara el Tourmalet ja ha passat"

[Per resumir: habemus data de la nova anada a Elizondo!! Que quedi escrita: 6, 7 i 8 de setembre del 2019. I segur que hi haurà temptacionsde canviar-la perquè a algú no li quadrarà, i la cosa encara ha de donar molts tombs, com ja en va fer mentre endrapàvem cerveles i baixàvem birres, marejant l perdiu com qui canviés Elizondo per Akelarre i/o Masia linyolenca, quan en realitat era un afegitó, un intent de no reduir la farra/convivència perciera a un cap de setmana l'any... a veure com acaba i si amb fragoneta o sense, tuppers de casa o societat gastronòmica]