Vent de popa (i a mitja vela)

  
       AIKEBAJAR     vs.         BRIAN PERCY C.F.
                 2   5  1 p.p., chal·ly (2), arny (2)

En el Dia Mundial de la Poesia, el Cronista va arribar acompanyat de la Musa. Aquest podria ser el
titular de la crònica si no fos que a la Musa va caldre inflar-la de testosterona per tirar endavant un
partit que, si l'àrbitre no va mirar malament el rellotge, a set minuts del final reflectia un 2-1 poc prometedor. Tot va sumar a favor que els Percies, altre cop enfundats de groc, es prenguessin el
matx amb la calma que massa sovint els és habitual. S'havia fitxat un revulsiu per a suplir PercyÒscar, el rival, encara que sempre ens ha complicat la vida, no feia pensar en un partit de no veure la pilota o de perseguir sempre tard el rival i, per si fos poc, cinc minuts després de començar, PercyArny va treure un córner fort i cap el primer pal buscant el remat de PercyHèctor però un defensa va anticipar-se-li i va rematar d'esperó i entre les pròpies cames (si ho intenta expressament no li surt) cap a la pròpia porteria: 0-1 sense pràcticament suar que va anar seguit de dos xuts al pal estratosfèrics, el primer de PercyMusaArny rematant un altre córner al travesser (es va demanar el VAR pel bot posterior de la bimba), el segon de PercyQuébecois després d'una enrevessada jugada personal. La facilitat a l'encarar la porteria rival va relaxar els brians, destensats en defensa i amb moltes dificultats per crear jugades en qualsevol atac, massa estàtics i confiats en què PercyFaldo ja preservaria el resultat. Però no va poder: una passada coast to coast baixada amb el pit, i amb el defensa massa lluny, va permetre al jovenet dels aikebajar, tot tècnica, driblar el cancerber mollerussenc i rematar l'empat. Un gol plàstic i bonic que, malgrat les ocasions inicials, feia justícia al que es veia sobre el camp. Per acabar-ho d'adobar, en l'última jugada de la primera part, PercyHèctor va rebrincar massa el genoll dret i va sortir coixejant: de cara a la segona part, els BP's ens quedàvem sense revulsiu i amb un sol canvi. No ens les prometíem gens felices.
Però les consignes al descans eren clares: triplicar la intensitat. Anar-hi, anar-hi, anar-hi, defensar
enganxat als rivals i no córrer riscos amb passades llargues sense sentit. En el fons, una tàctica
pensada per conservar l'empat... i esperar que sonés la flauta. O que aparegués la Musa. I ho vam
aconseguir a mitges i segurament el cansament del rival també hi va fer la seva: així, la segona part
va començar amb un joc travat, en què cap dels contendents tenia massa idees atacants... fins que va
tornar a aparèixer el jovenet i, malgrat tenir el marcador a sobre, va aconseguir desfer-se'n per
plantar-se sol davant de la porteria i fer el segon. La cara dels Percys era un poema i no precisament
d'amor. Però en vam sortir reforçats. Tot i que el 2-1 pesava com una llosa, que érem conscients que
havíem creat ben poques ocasions (si bé el PitxitxiPagès havia sumat un tercer pal) i que ens
costava horrors sortir de la pressió defensiva dels Aikebajar, els groguets hi vam creure. Vam seguir
convençuts -encara més!- que només anat a totes podíem aconseguir alguna cosa positiva. Saber
que faltaven set minuts, enlloc de càlculs pessimistes sobre si hi havia prou temps de fer un gol, ens
va convèncer que en teníem prou com per fer-ne dos. I en van ser quatre. Primer, gràcies a la lluita
incansable de bateria que no deixa plat per picar fort d';un PercyPeebles que va perseguir una bimba
que no li pertocava i en va treure una falta llunyana, que la perícia del Segurilla, amb un xut ras i
sec, va convertir en empat. L'energia que va proporcionar-nos el 2-2 és l'únic que explica com, dues
jugades més tard, i després que el MoroPalau aturés un xut a mitja distància de PercyGheler i li
sortís als peus en un cara a cara perillosíssim, els BP fóssim capaços de trenar una jugada elèctrica,
al primer toc i finalitzada per la Musa que, quan PercyArny no creia possible arribar-hi, va llençar-
se a terra estirant la cama més enllà del possible per tal de pode impactar amb la punteta i, a més,
dirigir-la cap dins la porteria. El porter Palau, que tampoc creia possible que s'arribés a aquella
passada, va reaccionar tard. L';impossible estava feta, però no en teníem prou, no es tractava de
defensar una diferència pírrica. Així que es va buscar un córner, que el PitxitxiPagès va rematar
amb l'ànima, d'una voleia del tipus "arrenca-caps" que, per sort, només va trobar la xarxa en el seu
trajecte ascendent; i, encara, una altra falta que PercyGeganterToni va demanar de xutar ell. Va amagar el xut i malgrat que les indicacions al Cronista les havia vist tothom, la passada va enganyar a tothom i PercyArny no va fallar un remat més difícil del que podia semblar a primera vista, dels que
habitualment hagués fet misto. Però la Musa havia vingut a marcar territori: bajel pirata al que
llaman, por su bravura, el Temido...

Gols: 0-1 p.p.; 2-2 Chal·ly; 2-3 Arny; 2-4 Chal·ly; 2-5 Arny.

També juguen: Faldo, Peebles, Toni, Gheler i Hèctor.
Es lesiona: Hèctor (i Arny al flanfult)

DECLARACIONSChal·ly: "Ho veieu? Quan hi hem anat a fons, les coses han sortit!"
Faldo: "Jo crec que hem tingut molta sort"
Chal·ly: "Ni sort, ni res: intensitat!"
Faldo: "Bueno... intensa sort. Això sí"
Arny: "El gol que faig tirant-me a terra és per intensitat, normalment no hi hauria anat perquè, de fet, m'he llençat sabent que no hi arribava"
Faldo: "Veus? Has tingut sort. De tocar-la i que, a més, anés dins"
Hèctor: "El que està clar és que m'havia de lesionar jo perquè us posessiu a jugar en sèrio"
Gheler: "És la clàusula no escrita del contracte que fem signar..."
Toni: "El cas és que s'ha guanyat, no?"
Peebles: "I que hem jugat a fondo, i quan hem volgut hem demostrat que podem"
Gheler:"Sí se puede"
Faldo: "El millor és lo emprenyats que estàvem quan hem fet l'empat. Era de nocreure-s'ho"
Arny: "Tocava gunayar, eh? Que hem tingut un febrer molt negre"
Peebles: "I els Veteurans al final han perdut, no?"
Arny: "Fa de mal dir, però ens convenia..."
Chal·ly: "No sé, perquè el rival també ens hagués anat bé que perdés"
Gheler: "Però hem de mirar per nosaltres mateixos. Partit a partit. Els altres que facin el que vulguin"
Toni: "Això t'ha quedat molt perico"
Chal·ly: "Bueno, us deixo que me n'he d'anar a jugar un altre partit per tornar favors"
Faldo: "Amb quins freagos et poses, tu?"
Chal·ly: "Ei que ho faig per vosaltres, eh? Que la gent no ve a jugar gratis aquí"
Peebles: "Vale, però ja t'agrada"
Chal·ly: "Sí, sí, però algú altre podria acompanyar"
(longuis general)

[Pòquer al flanfult, amb alguna substància no identificada al plat o l'ampolla de qui escriu, mentre el gran dubte ja no era quin cap de setmana de setembre anirem a fer mal a Elizondo, sinó la influència del mercat de valors en la poesia de barriada... o vés a saber tu... però ho recordava, eh? Fins ahir. Passa que amb la diarrea se n'ha anat tot avall]