Fer salat

   
      BRIAN PERCY C.F.  vs.       LOCA JUNIORS    
                      marina   1  3

Ja tardava a arribar: després de gairebé tres mesos invictes, tota una primavera, els rogets van sortir trastocats del duel amb l'equip que canvia els horaris de la web, potser per acomodar-los als de l'hemisferi sud... Així, si aquest partit s'havia suspès per un desajust entre el calendari analògic i el cibernètic, els déus mapuches van embruixar a PercyDT i, de retruc, als reforços previstos per tombar als pseudoxeneizes: PerciesMarina&Alexis. Així, la guàrdia pretoriana de PercyKàiserFaldo -perquè l'actuació del cancerber mollerussenc no mereix altra adjectivació-, formada per PerciesToni&Gheler &Arny, van defensar amb triangle (escalè) l'allau de joc rival amb resultat prou digne, però que no va poder evitar el 0-1 després d'una combinació a velocitat boja... imparable també amb quatre jugadors de pista. L'aparició dels reforços rogets no va asserenar el joc, però si més no va aturar una sagnia que apuntava a deixar-nos anèmics per una temporada. I no: els rogets van mantenir el resultat fins a la mitja part, mentre els blau-i-grocs començaven a pensar que el porter no era d'eixe món (bé, és de Mollerussa, així que...) i, fins i tot, el Segurilla s'atrevia a provar el porter rival. De cara a la segona part, doncs, quedava l'esperança de que marcar primer en alguna espurna de genialitat de la jovenalla... i va estar a punt de passar: PercyAlexis fa de les seves a la banda i centra perquè PercyArny remati a boca de canó. Però ja sigui per la nosa "en terra de ningú", ja sigui per la punta de velocitat perduda o per la rapidesa del defensa, el cas és que va fer salat a posar el peu i el xeneize va impedir l'empat. Poc després el 0-2 en un xut inapel·lable feia difícil pensar en la remuntada. Fins que vam viure el Moment Històric del dia i la temporada: altre cop PercyAlexis s'endú un parell de defenses i centra perquè PèrciaMarina la rebi d'esquena, pivoti en si mateixa i, tot esperant que el porter es llencés cap avall i a la dreta, li col·loqués el xut a dalt i a l'esquerra. A l'escaire, pràcticament. Golàs de classe. El primer d'una fèmina amb la samarreta vermellona. Que potser ha fet tard, també, després de quinze anys d'existència... però això són figues d'un altre paner (i no hi ha cap metàfora oculta). L'1-2 donava esperances d'empat, no cal negar-ho. Però qui va estar sempre més a prop de marcar van ser els Loca, que una setmana més tard encara busquen explicacions a com es poden fallar tres gols fets, xutant a porteria buida i amb el porter rival a terra... I la resposta és: PercyAnotherBrickInTheWallFaldo

I bé, algun foradet deixava, és cert. I el tercer va colar-se poc després i el partit va quedar vist per sentència. I la cosa es va quedar aquí, amb la sensació que aquesta vegada poc podíem fer-hi i que potser ens havíem acostumat massa bé i la derrota fa tard per poder reaccionar. Just contra el rival directe per la quarta plaça -que, després del subcampionat de la temporada passada, sembla un mal lloc, però a veure, siguem seriosos: ni de conya ho esperàvem, en un any ple de baixes!

Gol: 1-2 Marina
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Gheler, Alexis i Arny.

Declaracions
... vés a saber, tu... que fa una setmana i mitja! Algo així com:
Chal·ly: "Ho sento, m'he empanat molt i em sap molt greu pels dos que he fet venir a cuita-corrents"
Arny: "No n'hi ha per tant, home, passa a les millors cases"
Faldo: "Sí, d'acord, m'he sortit però no sé si em serveix pel Zamora"
Toni: "Encara estàs a dos gols de Lebic"
Faldo:"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i veurem què passa"
Gheler: "no ho esteu doient, però el gol de la Marina és de moooolta classe, no?"
Arny: "Jo crec que cap de nosaltres sap fer-lo"
Faldo: "Eh! Perquè no faig de davanter que si no..."
Chal·ly: "Tu el que has de fer és no accelerar-te tant, quan xutes de lluny. Algun dia entrarà"
Faldo: "Està clar. Avui confio més en mi que mai"
Toni: "Ës que somiaran amb tu els loca aquests, eh?"
Faldo: "Sí, perquè a més, les aturades les he fet conscient, vull dir no és que et tiris a voleo a veure què passa..."
Chal·ly: "No et flipis tant, tampoc"
Faldo: "Avui, sí"