Llirs entre cards

   
      PANRICO     vs.        BRIAN PERCY C.F.   
               5   4 arny, alexis, peebles i gheler

En joc hi havia la quarta plaça (o la cinquena, no queda clar). I els panricos, com han fet en bona part del torneig (a la primera volta els vam guanyar als despatxos, per incompareixença), s'hi van presentar a mitges, amb quatre jugadors -porter inclòs. Així que el partit va començar plàcid per uns percies que, després d'un parell de jugades de tempteig, van començar a tocar la bimba amb calma en atac, cosa que va permetre que PercyAlexis atragués a dos defenses i, al desempallegar-se'n centrés al mig de l'àrea on PercyTambéUsol'EsquerraArny va reivindicar la seva cama de fusta per obrir el marcador. I pocs minuts després, el segon, aquest cop amb obertura de PercyGeganter cap a l'assistent del primer gol que, amb un bon xut, va deixar el cencerber rival plantat: 0-2, lloc de Champions resolt. Semblava. Passa que un cubanito mirava el partit i, com aquell qui res, s'havia assegut a la banqueta panriquenya. I, com qui pregunta innocentment, just en anar a treure del mig camp li van preguntar si no volia jugar. L'àrbitre, reglament en mà, va fer saber que tot depenia del rival, és a dir nosaltres, els Brian Percy C.F. En aparença, no era una decisió difícil i l'argument d'ÀrbitreMoha semblava irrebatible: "us divertireu més, serà més igualat" -com dient, si seguiu així els hi fotreu un carro sense ni tan sols suar. I l'esperit "lliri-a-la-manesc" percier va portar-nos a donar el sí, de manera general, i sense preocupar-nos-hi massa... Tots? No! El DT PercyGenGuanyadorChal·ly s'hi va oposar ferventment: "és el més bo de Cubana! Si juga, el carro ens el fotran ells!" Per alguna cosa és l'ojeador del club. No acceptar que el rival pogués completar el quadre semblava antiesportiu, en una lliga aparentment patxanguera i ÀrbitreMoha -molt intervencionista- va reblar-ho: "total, què us hi jugueu: el quart o cinquè lloc?". Érem tots els BP's contra BP4... i es va imposar el criteri majoritari, malgrat el disgust del Segurilla: "els que s'ho passaran bé seran ells, ara; nosaltres ni la veurem! Ens en fotran 8". Els fets subsegüents van semblar donar-li la raó: la pressió a tota la pista d'un equip amb els ateixos efectius va desnortar els vermellons que, incapaços de treure la pilota amb sentit, van recular i recular, i van regalar la bimba al rival. Els Panrico, crescuts, es van dedicar a xutar tot el que era xutable amb un resultat contundent: 3-2 en un obrir i tancar d'ulls, aprofitant fins i tot un mal rebot a la cama de PercyGheler. Només la calma i el cap fred podia evitar el pronòstic del Segurilla i ell mateix va decidir trencar la ratxa en un dels pocs atacs vermellons, aprofitant un moviment de PerciesAlexis&Arny, cap a l'esquerra, reclamant passada, que va moure tota la defensa panriquenya deixant al Québecois sol pel centre. I la passada mil·limètrica va dirigir-s'hi i el xut de BP14, col·locat, buscant l'efecte letal de l'engany a porter va aturar la sagnia: 3-3. "El gol més important de la teva carrera!", va cridar un exultant PercyFaldo, mentre la resta de l'equip es congraciava contra les prediccions funestes i, interiorment tots ens prometíem "anem a demostrar que podem guanyar-los en igualtat de condicions, va!". Però la cosa va quedar-se massa endins. Només treure del mig, els negrets feien el 4-3 i la pressió va seguir sent asfixiant, a la qual van sumar-hi colzes i genolls, que els BP, sempre amb una punta de llirisme en el joc, no van saber/voler respondre- El 5-3 va caure com la fruita madura. La segona part podia fer-se molt llarga.

I, certament, va passar de tot. Però no cal rabejar-s'hi. El més important va ser el golàs del solsoní en jugada de lluita particular, poc després que el rival fallés clamorosament el sisè a porta buida. PercyFaldo també va haver de treure'n un parell amb mèrit, però el cert és que el global de la segona part va ser favorable a l'equip roget, que va fer gala d'una capacitat defensiva fora mida i va estar a 3 cm. d'aconseguir la gesta en una falta magistral xutada per PercyAlexis, molt escorada, que va estavellar-se a la creueta a mig minut del final. I això havent perdut un jugador per cop de colze al costellam, un altre per decisió torbada i després de deixar clar que, amb una mica més de compenetració i solidaritat amb la passada s'haguessin pogut aconseguir millors finalitzacions. Però millor si acabem la temporada amb una mica de poesia, en homenatge al cigalero de Gandia -que, sense saber-ho, parlava de futbol:

Llir entre cards, fins a veure la porta

de mos delits sobirans son vengut:

no hi he tocat, ans me'n torn com a mut,

e per tornar ja trop la via torta.

Gols: 0-1 Arny; 0-2 Alexis; 3-3 Peebles; 5-4 Gheler.

També juguen: Faldo, Chal·ly i Toni.

DECLARACIONS

(Aquest cronista decideix posar un vel tupit de silenci per tal d'aconseguir que el que es digués després del matx quedi oblidat per a la Història rogeta).