L'edat no perdona (1)

  
       ECONÓMICAS B    vs.         BRIAN PERCY C.F.
                    4   2   òscar (2)

Tot esperant no haver d'escriure-ho gaires vegades més, i que la bona forma física dels doblevinters brians vagi arribant al seu estat òptim en els propers mesos (escriure setmanes podria ser pecar d'optimisme), per ara la temporada confirma una veritat universal: no és el mateix estar en la vintena que passar dels 40. Però no pas per la rapidesa en el joc i els moviments, que al capdavall pot suplir-se amb tècnica o bé amb defensa coriàcia i un porter en estat de gràcia, sinó per un detall força més subtil i dolorós: les recuperacions per qualsevol fotesa muscular (i ja no parlem de lesions majors) són molt més llargues. Així, després de la baixa d'efectius del matx anterior, els BP's recuperaven migChal·ly i tresquartespartsdeFaldo, però havent perdut PercyGaditano, l'esperança era la frescor del pitxitxi: PercyÒscar. I no va defraudar: als deu minuts ja havia clavat dos txitxarrots llunyans, un a l'escaire i l'altre vés a saber, però igualment imparable, que deixava el matx vist per sentència: 0-2 i el rival knock out. O no. Perquè van seguir corrent i triangulant i desquiciant la defensa perciera que, fora de forma i amb PercymigChal·ly dossificant els minuts, van acabr fiant-ho tot a les aturades del Mollerussenc. A la mitja part només n'havia caigut un... però un cop va començar la segona, PercyCronista que havia tornat a sentir punxada al mateix lloc que la setmana passada, va deixar l'equip una miqueta més coix, la intensitat de tot plegat va minvar i el rival va saber veure el moment per apretar i fer-ne tres de seguits, malgrat la resistència oposada pel cancerber percy amb gairebé totes les parts del cos. En atac, PercyÒscar es feia un fart de xutar i repartir assistències, però ni PercyBambesNovesMitu es decidia a fer el xut final, ni PercyGheler a encertar el darrer dríbling, i PercyArny a xutar entre els tres pals. I PercyToni va exercir de canoner en alguna falta, també sense èxit. 
Eren més bons i ràpids, sí. Però a la segona volta, en plena (ehem) forma i efectius a màxim, oposarem més resistència (o, si més no, sabrem aprofitar un avantatge de dos gols!).
Hem dit.

Gols: 0-1 Òscar, 0-2 Òscar.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Mitu, Gheler i Arny.
Anima: Peebles.
Infome mèdic: 1 punxada al plantar dret (BP8)

DECLARACIONS
Arny: "Llàstima, perquè tampoc ho hem fet tan malament, no?"
Faldo: "Però a partir d'un moment, ens han passat per sobre, hem deixat de defensar bé"
Chal·ly: "I eren molt bons, home!"
Gheler: "Però menys que els de la setmana passada, no?"
Chal·ly: "Jo crec que més!"
Arny: "No sé què dir-te, els primers 10 minuts d'aquells van ser un festival..."
Quim: "I aquests una bona estona, també!"
Arny: "Jo, em sap greu, però és que no podia arrencar, ni per córrer endavant, ni per tornar"
Gheler: "Sí, al final, ens hem quedat casi sense efectius... el Toni, el Mitu i jo ho hem jugat casi tot"
Chal·ly: "I sort que hi havia l'Òscar, sinó ens en cau un cabasset important"
Faldo: "Jo només puc aportar-hi que un d'ells havia estat alumne meu"
Arny: "Com passen els anys...! Tampoc eren taaan joves, no?"
Chal·ly: "És que va començar molt aviat a fer classes"
Faldo: "Sí al 98 o 99, crec... buf, ja fa vint anys ara que hi caic"
Gheler: "Ja falta menys perquè els minipercies ens demanin tanda"