Set

  
     ATLÈTIC DESMADRATS  vs.      BRIAN PERCY C.F.
                       6  1 gheler



 L'equip tenia un bon estrip, com si fos una taula de billar: hi havia més percies de baixa mèdica que disponibles. El parte era desolador: BP's 1, 4 i 14 patien trencaments diversos, mentre que BP10... el trencament era d'aigües després de la vinguda al món d'un nou minipercy post-millenial. A més, al gudari, primer de la llista de substituts a la reserva, se li havia acudit que era una bona setmana per visitar els madriles, per la qual cosa la convocatòria quedava en BP5, BP6, BP8, BP23... i dos números més! La bona tasca de PercyChal·ly en la direcció tècnica va permetre la presència de dos jovenets, Guillem Alberich i Aleix, cridats perquè el partit no s'hagués de suspendre. Sense porter i amb l'aire de qui no té clar que allò va de veritat, i amb PercyGeganter i Cronista arribant just a l'hora, canviant-se a la gespa i començant a jugar sense escalfament, el miracle va ser que, en els cinc primers minuts, els Desmadrats només en marquessin tres. L'un darrere l'altre, amb parets, alegria i movent-se amb la mateixa llibertat que l'aigua dins el Titànic. Pintava a drama. Però no. L'orgull va poder més i, qui sap si enfervorit per l'arribada del públic, amb els minipercies Roc i Quim al capdavant, l'equip va reaccionar. Treient forces de flaquesa, no només es va aturar la sagnia defensiva, sinó que els rogets van començar a atacar, ben guiats per PercyGaditano al darrere, i amb PercyAleix fent de pivot d'atac. I amb genialitats solsonines, com la de controlar una bimba alta pentinant-la cap endarrere, per fer un barret al defensa i, sense deixar-la botar, enganxar una volea sorprenent per fer pujar el 3-1 abans del descans. Bravo (i sí, sabem del cert que la jugada estava calculada al mil·límetre!).
Amb aquest repunt d'aire fresc, i alguna altra jugada ben lligada en atac, obligant al lluïment del porter desmadrat, va començar la segona part. Tot era possible. I els bons quefers de PercyAlberich baixant pilotes altes centrades per PercyToni, del Culebrilla movent-se entre línies i de PercyDiego ordenant les files, van fer pensar en el 3-2... fins que, llençats massa a l'atac, i amb el porter sortint massa lluny, el rival va marcar un gol de bandera des del camp propi. Moral destrossada. Per més inri, els dos següents, i mlagrat les bones accions del Cronista a la porteria, després de decidir que el partit era massa ràpid i anava molt perdut al camp, vam marcar-los en pròpia porta. Olé tu!, que no sigui dit queens costa marcar gols. Per sort va quedar en set tennístic i no van fer-ne cap més, perquè de set golejadora no els en faltava. 

Gol: 3-1 Gheler
També juguen: Toni, Diego, Aleix, Alberich i Arny.
Informe mèdic: cap novetat!

DECLARACIONS
 (poques i sense importància, segurament, perquè malgrat tot ja pensàvem en les birres que el golejador de la nit havia promès pagar com a aniversaire de la setmana... i tal dia farà un any)