Primer derby anormal

         VETEURANS    vs.         BRIAN PERCY C.F.

         2   0 

La nova normalitat és assabentar-te que jugues un clàssic deu minuts abans de començar –i set mesos després d'haver tocat una pilota per última vegada. Res de mentalització prèvia, ni d'escenes de vestidor i obviem les abraçades de germanor post-estivals. Amb aquest panorama el mes destacat dels 50 min. de joc és el bon ull de la secretaria pèrcia per fitxar en pandèmia: bones sensacions de PercyJofre en els primers minuts com a #brianoficial, fent gala de xut i un estat de forma més que envejable.

La resta del clàssic, res d'especial: amb la lentitud com a norma i exceptuant les arrencades de PercyYounes i els malabarismes d'un PercyGheler amb la cintura més lubricada del que calia preveure, els Veteurans es van endur el matx amb la tàctica d'equip petit: tancar-se al darrere amb ordre i sortir al contraatac. Les ocasions clares de gol les van posar els vermellons enfundats de verd pistatxo, fins al punt que ningú no va dubtar en assenyalar com MVP del clàssic a VeteuràSergi, autor de tres o quatre aturades de molt de mèrit. La presència de PercyFaldo, vestit de civil, a la banqueta va evidenciar tant que la clau del matx l'assenyalaven les porteries, que els Veteurans no van ni demostrar eufòria a l'acabar el partit. Una altra extravagància de la nova normalitat. 

Per quedar-nos amb algun detall positiu, posem a la columna de l'haver la bona circulació de pilota dels percies al començament de les dues parts, rotacions entre jugadors incloses. I és que, tot i alguna pífia galdosa en les passades, en general el to va ser força més alt de l'esperat. O no?

Juguen: Chal·ly, Agus, Jofre, Gheler, Peebles, Younes i Arny.
Anima i dirigeix: Faldo.

DECLARACIONS
Arny: "Que fred tot plegat, oi? Això d'arribar, jugar i marxar sense dutxar-se és com si no comptés, falta la meitat de la trobada"
Chal·ly: "Sí es raro, però què vols? Anem-nos-hi acostumant"

Faldo: "Però a veure: jo he vingut pel frankfurt. On és que hem d'anar?"

Agus: "Si anem aquí baix al Pedralbes, per mi millor"

Gheler: "I poser és el millor, no? Sense dutxar-nos entrar al xino... com que no"

Peebles: "El que hem de fer és anar a l'Ateneu alguna vegada. Una de cada tres, per exemple. A menjar bé"

Arny: "Sense dutxar-nos?"

Jofre: "Home, que allí ens coneixen tots!"

Peebles: "Ja ho solucionarem. Són detalls. Però no vam menjar bé aquell cop que vam anar-hi uns quants després del futbol? Ens hem de cuidar"

Chal·ly: "Potser primer que agafem una mica de forma, no?"

Arny: "El que trobo que aquí tanquen molt d'hora! Si ens toca jugar més tard, al Pedralbes no arribem"

Faldo: "Una estafa. Ens quedem sense birra extra, ara?"

Gheler: "Podem anar al paki de més enllà"

Agus: "No patiu que el bar de més avall no falla, allà ens serveixen segur"

[I així va ser: botellón per tancar una primera jornada freda, sense ambient previ, tot amb presses ("va sortiu que han de venir els altres", va ser l'última frase de l'àrbitre), sense foto de germanor amb mascareta, que per a la posteritat hauria quedat la mar de significativa, i amb un Percies que van acabar abduïts per l'esperit del districte on estaven i, a l'hora de valorar el jamelguisme de certes lideresses la comparació s'establia entre la Díaz Ayuso i la choni Arrimadas, i com a extrem algú fins preferia usar el cilindrín amb l'Iceta. En fi, tot molt Sarrià-Sant Gervasi. La nova normalitat té efectes insospitats: caldrà vigilar.]