Progressa adequadament

        LOS GENTELMANS  vs.        BRIAN PERCY C.F.

           2   1 chal.ly (p)  

No és només el gol. És aquesta constància en mantenir el "2" en contra: pobre PercyFaldo, quan torni, si n'hi fan més... És, també, un estat físic més que correcte, un no lesionar-se casi unànime –encara que la recuperació els dies posteriors sigui més lenta–, un crear ocasions i fer del porter rival el millor dels seus per tercer partit consecutiu i, en definitiva, el disputar fins al final un partit contra un rival que ratllava la trentena i dels que l'any passat va jugar sempre en la part alta de la classificació. I, d'altra banda, ja ho sabem: amb PercyFaldo ahir no ens haurien fet aquests dos gols, si bé cal felicitar l'actuació dels tres cancerbers interins, PerciesGheler&Zabatz&Arny, autors d'aturades de prou mèrit. Això sí: la sensació que no es juga igual de còmode, que cal desgastar-se més en defensa i que, llavors, costa trenar l'atac no ens la va treure ni el retorn de PercyÒscar, que de vegades es va trobar massa sol en la lluita contra la rereguarda gentelman. Ara bé, va ser una passada vertical de PercyChal·ly cap al Culebrilla el que va portar a un empat molt esperançador: el gir a la frontal de l'àrea de l'aniversaire PercyGheler i el seu ja ben conegut salt de granota al primer contacte va fer picar l'àrbitre. Era penal? Justet (segons el principal responsable: "jo no me l'haria pitat"), però això no va impedir que el primer Pitxitxi de la temporada ajustés el xut al pal esquerre, ras i sec, per inaugurar el casiller roget. Llàstima que després no hi va haver resposta al segon encaixat, tot i els molts intents d'una segona part de resultat inamovible que els Percies van dominar de dalt a baix. La mira girada dels canoners crespats, l'excés de gambeta dels PerciesAgus&Gheler i la pólvora molla de PercyZabaltz van impedir l'empat. Però també és cert que l'atenció en el tall de tots ells, reculant fins a l'extrem quan calia per evitar atacs clars del rival, van mantenir-ne l'esperança fins al xiulet final. Progressem, és ben clar. Deu ser per això tanquen: per impedir que segueix la línia ascendent. Volen aplanar la corva, és clar.

Gol: 1-1 Chal·ly (p.)

També juguen: Agus, Òscar, Zabaltz, Gheler i Arny.

DECLARACIONS

Agus: "Gens malament pel que eren aquesta jovenalla, eh?"

Chal·ly: "Però l'any passat els vam guanyar un dels dos cops, em penso"

Arny: "Els arxius diuen que només hi vam jugar una vegada i vam perdre 4-2"

Gheler: "I sense l'Òscar, probablement, no?"

Agus: "El que està clar és que un altre cop ens perjudica juga sense porter i no vull dir que els que us hi heu posat no hagueu fet tot el que podíeu, eh?"

Chal·ly: "Clar, clar, però amb el Faldo a mi no me la prenen així al segon gol, perquè sé que ell surt a cobrir-me"

Zabaltz: "Bueno i que els xavalins aquests pressionaven tot el rato, també"

Chal·ly: "L'any passat si no van ser els campions, els va anar de poc..."

Arny: "Estaran a la part alta, segur, cosa que dóna més mèrit al nostre partit d'avui. Que hem creat més ocasions que ells, eh!?"

Agus: "Sí, sí estem molt fallons davant... però un dia entraran"

Gheler: "I aquell dia, que es preparin!"

Arny: "De moment, ja hem estrenat el casillero"

Gheler: "De penal, però compta igual, no? O menys?"

Chal·ly: "Que cabrçon, si no l'has volgut tirar, jo que et feia un regal d'aniversari!"

Gheler: "Calla, calla..."

[I l'aniversari el vam celebrar amb semibotellón i cerveles pedralberes en uns bancs especialment habilitats per equips en temps de pandèmia, amb cervesa txeca, que és la que la legalitat permet treure al carrer i debatent sobre la fiabilitat de les vacunes i sobre si les restriccions són excessives o no, si és rimer la vida o... la vida, entesa l'una com el podem seguir amb els costums habituals i la segona, com a antítesi de la mort. Massa filosofia, poster, sí, però tots teníem coll avall que potser no repetiríem sessió futbolera i tercer temps fins el novembre o fins que els Reis d'Orient ens portin un nou any resetejat de dalt a baix.]