En punt i sense ratlla

   

     LOS BRAZZERS     vs.        BRIAN PERCY C.F.   

                  3   1  gheler 

Que el partit era massa d'hora, ho sabíem de feia dies, que el rival jugaria d'un rosa pujat i, en algun cas, ajudaria a confondre's amb el vermell percy, no. Però tampoc no és que vingui al cas. L'horari sí que va ser crucial i a l'1-1 final em remeto. Al futbol cal arribar-hi puntual que vol dir, amb el benentès, coma. mínim 10 minuts abans de l'hora indicada. Si no, passa el que passa: es comença amb un porter improvisat i el davanter cronista entra fred, malgrat arribar calent. I amb això queda resumit el 2-0 amb què el rival, més jove, més físic, més tècnic, va trobar-se a favor sense haver-se posat a remar. Un xut llunyà sense massa intenció i un córner en què PercyArny, encara no ben entrat al partit, decideix ratllar-se i fer-se canviar desassistint la defensa. Caldria obrir expedient sancionador. Però la cosa no va anar a més perquè llavors va arribar PercyFaldo directe des de s'Illa de Sa Calma –amb la qual cosa, tot i no dur ensaimada, l'expedient sancionador queda exclòs–. I els BP van canviar el xip: PercyPeebles va tornar a la lluita al mig camp, PerciesChal·ly&Zabaltz van poder oblidar-se de la tasca de taponadors de vies d'aigua per condiuir el joc, i PercyGheler a perseguir el gol amb constància, insistència i fins tossuderia, fins a fer el 2-1 després d'un semi-remat fallat, però perseguint el rebot com un Tamudo obsessionat. 

Amb aquest quadre, la segona part va fer una altra cara. Tot i no aprofitar la circumstància que els brazzers tampoc semblaven tenir porter titular i que els rogets van dedicar-se a xutar fluixet i fora, el rival, més jove, més físic, més tècnic, va topar amb una vegada i una altra amb PercyMurProtectFaldo, que fins va parar un penal amb la cara seguint la norma que diu que si el porter de futbol sala no es mou, té molt de guanyat. Més encara, tot i que PercyJofre semblava que hagués arribat al nombre de gols màxim del mes, d'ocasions els vermellons en van tenir unes quantes i el rival, més jove, més físic, més tècnic, va haver de recórrer a l'ajuda arbitral: primer, en una clamorosa falta a un PercyArny ja centrat, a qui van caçar quan s'escapava sol, fent que la bimba li rebotés a una mà, i el del xiulet electrònic va obviar el que era una falta favorable als BP, ideal per l'esquerra del PitxitxiPagès, per assenyalar-la en contra; i segon, i sobretot, anul·lant el que hagués estat un dels gols de la Història Pèrcia. D'acord, no va arribar a entrar, però el xut del Mollerussenc tots sabem que anava dins; el porter brazzer el primer, per això va parar-lo amb la mà fora de l'àrea. El mínim era expulsió per antiesportivitat (el més lògic, treballs forçats per desbrossar Collserola). Va quedar en groga i les ales de la remuntada vermellona van plegar-se aquí. No, amb l'Òscar no hauria passat. Però arribant tots a les 8 menys 10... diria que tampoc. I el retorn del Gudari d'Òdena hauria estat més feliç. 

Gol: 2-1 Gheler.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Zabaltz, Jofre, Agus i Arny.

[A la gespa de davant del frankfurt, si més no, el Gudari de la conca més famosa de la pandèmia va ser protagonista absolut: sembla que Catalunya endins les fèmines no llueixen amb tanta protuberància, potser perquè es vacunen massa, o perquè la vacuna els produeix un altre efecte, o potser és que la combinació de gespa, universitat propera, els aire de zona alta barcelonina i la Quinta Amèlia al record, va retrotreure el nostre home als temps de la fava-sempre-a-punt... i només va faltar-hi, en el segon temps del post-partit, l'aparició de l'escort brasilera enfundada en un catsuit blanc de dins d'un Audi categoria superior. N'hi ha que van somiar amb Astrazeneca, dijous.]