Un graó més

     DINAMO DE SANTS vs.       BRIAN PERCY C.F.    

                                               1   4  c. orriols (2) i agus (2)

L'avís de la setmana anterior no va fer efecte i aquest cronista va fer tard, altre cop, de manera que es va perdre el primer gol, tot just fet als dos minuts de joc, marcant tònica: el matx va tenir sempre color roget, el d'un equip que, gràcies al reforç pelotero de PercyDiego i el d'un golejador presentat com "és amic de l'Òscar", PercyOrriols, va saber atacar en estàtic, movent al rival amb calma, i defensar-se com un bloc de ciment armat. Sense fissures. Però amb una capacitat per desplegar-se en contraatac que ja voldrien els umpalumpa. De la bona transició en van néixer dos dels gols, dels quals cal destacar el bon criteri rematador dels killers de la nit PercysAgus&Orriols, però n'haguessin pogut caure tres o quatre més si PercyArny, Percy Gheler o el Gaditano haguessin estat més precisos en la definició. Al de Solsona, però, cal apuntar-li una assistència de gran finor i elegància, que posava el colofó a una jugada col·lectiva, mastegada amb paciència, en què tots els percies van passar-se la bimba perquè, finalment, arribés a un dels sopresius pitxitxis de la temporada, que va amagar el xut directe per col·locar-la vora l'escaire, amb el porter casi a sobre. Una combinació que retrata perfectament un partit per emmarcar, en què només un desajust defensiu a la sortida d'una fora de banda va permetre als verds de Sants fer el gol de l'honor. Tot i que PercyChal·ly va provar de posar-hi emoció regalant un penal al Dinamo, el marcador no es va moure, tal és la fama de parapenals del Mollerussenc que el xutador va preferir enviar-la directament fora.

Pas a pas, els rogets consoliden joc i resultats, fins i tot sense el concurs del Cosí Crespo i, després de l'empat dels dos líders imbatuts, ja se situen tercers a la taula... i retallant punts a l'un i l'altre.

Gols: 0-1 Carles Orriols; 0-2 Agus; 0-3 Carles Orriols; 1-4 Agus.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Diego, Gheler i Arny.

[I al postmatx, altre cop en gespa universitària, concert en la llunyania i recital de noms de grups diversos i festival venidors que fan les delícies d'alguns percies, però que aquest cronista és incapaç de repetir, mentre l'arribada a la zona de 3r temps de mitja Barcelona esportiva, d'un equip de jovencells mixt, va servir per constatar que alguna cosa es mou, que les noves generacions ja no qualificaran de 'marimachos' i tortis a les futbolistes (com, reconeixen els rogets, també nosaltres havíem fet fa un parell de dècades) i així el món potser serà una mica més just o bonic o habitable i les idees fatxistoides s'enfonsaran en la merda.]