Deu negrets

    

 ?? BAYERN DE LOS CAÍDOS vs.     BRIAN PERCY C.F. 

                    (4)  (0)

Primer va ser la veu de PercyChal·ly anunciant un autoconfinament de gran responsabilitat social, i no van passar gaires minuts abans que el whatsapp anunciés al grup el que, poc o molt, tothom podia intuir: que la cinquena onada havia arribat ambmolt vigor, a Sant Just: PercyFaldo anunciava l'ídem. Ja n'eren dos. Quan PercyVan Québecois va fer saber que només estava a mig gas i PercyAgus, que estava en mans dels comentaris d'un fisio, la cosa es va començar a tórcer, malgrat que PercysJofre&Arny van fer un pas endavant valent i decidit. Les gestions de la secretaria tècnica apuntaven que PercyÒscar podia venir amb reforços, però els intents per altres bandes van fallar estrepitosament: PercyZabaltz va fer saber solemnement que estava de vacances i PercyDiego que tenia un sopar inalterable a l'agenda, l'esperança es va dir PercyGheler, que va tancar una convocatòria entre trista i deplorable: sense porter, amb dos mitjos jugadors i un sol canvi... sempre i quan el CosíCrespo confirmés.

I llavors va ser, primer, la sogra del voluntariós PercyJofre trencant-se un braç i, tot seguit, una neboda que havia compartit casals d'estiu i virus amb els plançons de BP1 i BP4, el que va fer trontollar la dèbil estructura. En quedàvem dos sencers i dos mitjos quan la mitja costella del Cronista va optar per anar a contracorrent i, en temps de coronavirus, adopatr algun bacteri instestinal malintencionat que la va tombar dos dies al llit, amb una estricta alimentació a glopets d'Aquarius. Aviat es va veure que no era la millor setmana dels Percies i que o bé ho suplíem tot amb amics de PercyÒscar o bé quedàvem igualment abocats a una derrota segura contra els líders, després d'un esforç físic, en alguns casos, i personal, en d'altres, que potser no mereixia la pena.

El "Per què no ho deixem, nois?" de PercyJofre va sonar a bàlsam. I llavors no en vam quedar cap.

Gols: ?

També juguen: ?

[El resultat en contra és excessiu pels demèrits de l'equip en temps de pandèmia, essent que dues baixes eren per un sentit del deure convivencial que cal aplaudir; i un servidor hagués jurat que, alguna altra vegada que la suspensió va jugar "a favor" nostre, el resultat només havia estat d'1-0... pero en fi, matem-ho aquí i que Sant Pfizer i la beata AstraZeneca hi facin més que tots nosaltres.]