Sota el signe del talp

   

     JUEGO DE CONOS   VS.        BRIAN PERCY C.F.  

                  1    0

És la feina que no es veu, subterrània i poc lluïda: la defensa sòlida i solidària, a l'estil formació hoplita, de no deixar un sol forat a l'atac rival per intentar crear perill. PercyFaldo dirigia les operacions i, de tant en tant, havia d'aturar algun xut desesperat d'uns conos que venien amb l'aura d'equip de la part alta de la classificació. I, certament, tocaven i tocaven; i, a més, pressionaven la sortida pèrcia de manera que els vermellets tampoc no sabessin massa què fer amb la bimba. Els quinze dies passats des de l'últim partit pesaven com una llosa: PercyArny no va fer una sola passada bona, PercyJofre tenia la mira desviada i a PercyPeebles l'esquena li va durar... el que li va durar. Fins que va arribar PercyÒscar, és clar: llavors, el rival va témer seriosament que el partit se li escapava i ho va fiar tot al porter propi... i a l'error que ja arribaria. Caldria afegir-hi que els cal agrair la no-feina de l'àrbitre, que va fer ús de l'ull-de-talp per no xiular l'empat percier en la jugada posterior a l'1-0. Havia arribat el despiste defensiu percy en un fora de banda rival, però PercyChal·ly va provar de rescabalar-nos-en xutant immediatament després de treure del mig camp: i la bimba va dibuixar la paràbola perfecta, va superar el porter que, avançat, no s'esperava la tàctica, va fregar el travesser per sota... i va botar. On? Qualsevol gràfic trigonomètric només admet la possibilitat que fos dins, darrere la línia de gol; però l'arbitre no es va voler mullar, al porteràs cono li va faltar la grandesa d'admetre el gol i les protestes vermellones van quedar en no-res. 

La ràbia va envalentir uns percies que van començar a atacar com mai, però van topar quatre vegades amb els pals, mentre el cancerber cono es lluïa als xuts de PercyÒscar, PercyPeebles i PercyArny, i desfeia els contraatacs i els uns-contra-uns de PercyAgus i PercyGheler. A l'altra àrea, mentrestant, tot seguia igual: tot i atacar amb cinc, tot i moure l'esfèrica amb prou velocitat, els de la part alta de la classificació no podia vèncer, altre cop, la muralla roja. De manera que el partit va seguir tens fins al xiulet final perquè l'empat cada vegada es flairava més a la vora... però no va arribar. I és de les vegades que més injust s'ha de considerar un resultat.

Gols: ?

Juguen: Faldo, Chal·ly, Jofre, Agus, Peebles, Òscar, Gheler i Arny.

Parte mèdic: sobrecàrrega lumbar de PercyPeebles i mal-de-cap d'origen desconegut de PercyArny.

[Gran descoberta posterior al matx (i posterior a la novatada a la que Jofre es va arriscar a caure de quatre potes... de tot se n'aprèn;-D): el bar-restaurant del Centro Asturiano on juguem la meitat dels partits fan uns entrepans molt meritoris i, subratllem-ho, van tenir la bona vista de respondre a les bromes percieres sobre la fideuà que es retirava cap a la cuina amb un plat de mostra que va fer les delícies després d'un matx extrem. Sí: se'ns van guanyar clarament, perquè a més, les taules vora les pistes permet seguir respirant l'ambient futboler a l'aire lliure i, en definitiva, va quedar clar que hi tornarem i seguirem provant els seus productes (les braves tenien molt bona pinta).]