Pragmatisme i sensibilitat

      BRIAN PERCY C.F. vs.      MONTECATINI  

                          òscar (2)  2   1   

Just la setmana que comencem a plantejar-nos seriosament el canvi d'equipació, arriba un equip vestit de taronja, en aquesta segona lligueta amb "els de dalt", la secretaria tècnia falla en l'avís i toca empetar-nos de verd Xino-yan. Podríem donar la culpa a l'empanamenta general a les vestidures, però el cert és que no seria just del tot i cal aplaudir la defensa numantina dels Montecatni, que devien revsionar els vídeos del partit de la primera volta (4-2) i van optar per un quadre petit que va obligar als Percies a fer voltes i més voltes amb la pilota, a rodar-la, primer amb una mica més de ritme, aprofitant que PercyÒscar era a la pista, després, amb més lentitud i, poc a poc, amb criteri i prou sentit, però sense mordent. Alò era una mena de coro-de-la-patata avorridot, on només els intents de PercyJofre de rebel·lar-s'hi acabaven amb intents de xuts a porta, mentre que els taronges duien après que calia marcar de prop als BP4 i 5 i al "xavalet jove". Amb la segona unitat al camp, en general més robusta però menys dúctil (avantatges i inconvenients de tenir tres canvis),  el joc va acabar d'alentir-se i, a la mitja part, el 0-0 era la prova més evident del que s'havia vist. PercyFaldo era un espectador més, amb una bona intervenció a l'haver, però al davant la pólvora estava mullada.

I la segona apuntava a ser una repetició de la primera: els Montecatinis estaven cofois amb el resultat que treien sense tenir canvis i amb el porter lesionat, mentre a can Percy el nerviosisme de veure's incapaços de trencar la dinàmica començava a aflorar en l'ambient. I, així, s'hi va voler posar un punt més de risc: pressió més alta –però poc convincent–, intents de tall d'anticipació quan atacaven els tarongets –que provocaven ocasions en contra–, en definitiva un intent de moure menys al davant, però de trencar el partit. Fins que va arribar el moment CosíCrespo: va veure clar on, quan i com tallar una passada del porter rival cap al primer defensa, va encarar porteria i va desfer el nus gordià: 1-0. Respir profund al cantó verdet, "va nois, seguim igual, eh?", "no afluixem!", "ara sí, ja podrem jugar com sabem"... i sí, alguna cosa va canviar: l'alliberament va fer que fins i tot PercyArny, PercJofre i PercyPeebles provessin el xut des de lluny –no analitzarem resultats–, que PercyGheler tingués ocasió de reivindicar el seu pitxitxi sol davant el porter rival i que PercyAgus i PercyChal·ly imposessin el seu criteri per dirigir els moviments de l'equip. Al capdavall, tothom va remar perquè, en una jugada que no semblava tenir més importància, PercyÒscar es creés l'espai necessari, preparés la dreta màgica i engaltés un obús d'aquells que, com va remarcar algú al tercer temps, crea el silenci. Mig segon d'immobilitat total des del cop a la pilota al "clanc" del travesser  tocat per sota i el "fru-fru" de la xarxa. Meravella de xut que el porter montecatini va preguntar si havia entrat no perquè en dubtés, sinó perquè havia perdut del tot de vista la bimba. En definitiva, un 2-0 que semblava definitiu. Però no ho era. Per acabar la vesprada, encara va caldre que el Mollerussenc contribuís a l'equivalent del segon gol amb una aturada estratosfèrica, mentre els percies feien el Brian i, tot comprovant si el Pisuerga pasava pel Quebec, regalaven el gol de l'honor als tarongets, es menjaven el 0 al marcador propi i es donaven uns últims minuts de tensió abans de celebrar el xiulet que, qui ho havia de dir, els tornava la condició de co-líders de la nova lligueta. És la nova sensibilitat pèrcia: l'aire de les altures.

Gols: 1-0 Òscar; 2-0 Òscar.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Jofre, Agus, Gheler i Arny.

DECLARACIONS

Chal·ly: "Mira que us he dit! Que no passi res, al final, mantinguem-ho!"

Jofre: "I ha anat de poc que no regalem el segon"

Peebles: "Sí, sí ho sento però... Faldo perdona'm, ja sé que el 0 per tu és important, però ha estat un malentès"

Faldo: "ja el veia, ja el veia, l'ensumava..."

Agus: "Bueno, nens, però aquí el que compta és que amb un partit regular, hem acabat guanyant"

Jofre: "ja, a vegades em trobo una mica que... abusem, és com si féssim trampa"

Arny: "Ens comprem una vida com als jocs d'ordinador"

Chal·ly: "Sí, n'hi ha hagut una que l'Òscar estava sol i no he volgut passar-li perquè just s'acabava de lesionar el que tenia més a prop i m'ha sabut greu.."

Gheler: "Però no hem jugat malament, eh? A estones hem mogut bé la pilota i hem creat ocasions"

Agus: "Ja, passa que després les falles!"

Gheler: "He volgut dibuixar molt el xut i..."

Peebles: "Sí que a estones hem jugat ràpid, però altres era un drama. Ells es tancaven molt bé"

Arny: "Sí, no hi havia manera de crear res"

Gheler: "Ara s'entén la ràbia que fa quan nosaltres seguim la mateixa tàctica"

Chal·ly: "Hem desaprofitat que, al principi, quan la movíem més ràpid a ells els ha sortit bé tancar-se i, amb el cansament seu, nosaltres hem baixat el ritme"

Arny: "Hem fet malament els canvis, perquè ens hem canviat casi en bloc i la segona unitat... teníem menys recursos, vaja, per ser suaus"

Agus: "Aquí el que compta és que hem tornat a guanyar i , avui, ningú no s'ha fet mal"

Chal·ly: "I que al Faldo, encar que li hagin fet un gol, amb el mostatxo que porta fins i tot l'àrbitre se'l creu com a porno star"

[El tercer temps, amb la porno star retornada a temps de birra gràcies a una oportuna i ambilíssima trucada de la senyora, els protagonistes van acabar sent els Veteurans. La presència a taula d'Axel i Gabri i la conversa anterior amb PF, que els explicava una versió molt sui generis dels dos grups que s'han creat ara, on no hi cabien els conceptes "els de dalt" i "els de baix", va dur a molts comentaris sucosos que, amb els entrepans dins i les braves endarrerint-se, mentre baixaven els continguts de copes i gerres i més amb un derby culé-perico a la cantonada, li va anar d'un pèl que no acabés amb càntics del tipus "como se está por seguuundaaaa? Por segundaaa como se estaaaaá...?!"]