Segones parts poden ser molt bones

     BRIAN PERCY C.F. vs.      ANTICRISI  

      òscar (2), jofre, arny i agus  5   1   

Igual que el ball de targetes i l'emprenyada teatral d'un parell dels anticrisis, poc acostumats a perdre (i, sobretot, veient com se'ls escapava el liderat contra un equip que es va rebel·lar quan no esperaven), el resultat final del matx pot semblar una mica enganyós, potser abultat, però té una raó de fons: els BP's, liderats per PercyÒscar són un equip sòlid, amb gol, difícil de batre. Fins i tot si comencen perdent i les ocasions, d'entrada, no volen entrar. Seria fàcil dir que va sobrar la primera part, però no del tot just: va ser la fase de maduració, amb ocasions clares i lluïdes de PercyGheler i PercyArny, amb un priemr xut al pal de PercyChal·ly, i amb les primeres sensacions de PercyAgus després de dos mesos i mig de no vestir-se de curt. Un sol desajust al darrere, en bona acció ofensiva dels blavets, va posar el 0-1 en l'únic xut dels Anticrisi a la primera part. A la segona, també ne van fer un de sol, de perillós, que va permetre la intervenció estel·lar de PercyFaldo, a més de tenir una seguidilla de córners cap al final, quan el resultat ja estava decantat clarament del costat vermelló i un descerebrat amb tocs pijoquillils havia demostrat no saber perdre.

Abans, PercyÒscar havia decidit entrar al partit, després d'aprofitar els 25 primers minuts per escalfar el peu lesionat i buscar sensacions. A la mitja part no se'l veia satisfet, però... tot just començar la segona part va robar una pilota al mig camp, va córrer sol cap un porter que ja havia demostrat bons reflexos al primer temps, el va driblar amb molta sang freda i va empatar el matx. Dos minuts després, en un atac estàtic dels percys, que ahir van demostrar que saben moure la bimba amb paciència i agilitat –quan volen–, va treure's un xut que no passarà als annals dels xuts, però que anava prou col·locat perquè el porter rival hi arribés amb la mà tova i fes pujar el 2-1. L'acció va provocar que, de cop, els Anticrisi perdessin el prefix i entressin en una ídem. Més quan, tot just un parell de possessions per cada equip després, PercyJofre va decidir deixar la seva empremta al partit i figurar a "la fila de dalt" (de les de més a baix): xutàs des de la mitja distància, calculant efectes i rebots en contraris... i 3-1! De cop, els Percies s'havien convertit en una màquina ofensiva, però l'única diferència és que, a més, ara entraven. És clar que el quart gol, a més, hi va portar un toc de geni a l'abast de pocs: en un contra organitzada bé des de la defensa, tres vermellons es van citar contra un blavet i el seu porter, PercyÒscar controlava la pilota pel centre i va amagar de passar-la cap al costat esquerre, on esperava PercyArny, però a l'última hora va citar a PercyJofre amb el gol, l'opció menys pensada, a la dreta, la que els (-)Crisi no podien esperar-se. Però BP23 va preferir doblar el risc: va xutar mesuradament al pal fent que la bimba es plantés davant de BP8, ja amb el porter batut, per tal que el Cronista xutés a porta buida. I va ser gol, és clar, si bé PercyArny va optar per ajustar-lo al màxim perquè el pal tornés a sonar i, per tot Collserola, ressonés l'avís: "senglars! que juguen els Percys!" I no en teníem prou: encara hi va haver temps perquè l'esforç de PercyAgus per arrossegar la classe del seu tumell tingués premi i arrodonís una maneta que converteix els Brian Percy C.F. en subcampions... empatats a punts amb els líders i només derrotats per l'average particular. Una proesa, vaja. Que, en part, explica perquè els blavets, que aspiraven al premi major (i, amb la derrota, van quedar relegats a la 3a plaça) van perdre els nervis i els papers a partir del 3-1, especialment un d'ells, que es va dedicar a gesticular, protestar aiuradament, donar cops de colze i puntades a tot percy i a esperar rebre el mínim copet per insultar a tort i a dret. Va acabar expulsat per doble groga, si bé l'àrbitre, santjustenc amb geni i ganes de no embolicar més la troca, també en va ensenyar unes quantes als vermellons... "per compensar".

Gols: 1-1 Òscar; 2-1 Òscar; 3-1 Jofre; 4-1 Arny; 5-1 Agus.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles i Gheler.

Targetes grogues: Gheler, Chal·ly i Arny.

DECLARACIONS

Chal·ly: "El paio era un imbècil, però és que si ens guanyaven, quedaven campions de la lligueta."

Agus: "Home, ha de fer ràbia que se't giri un partit així, eh? Hem marcat tres gols tots segutis"

Faldo: "Però ells tampoc no han fet gaire cosa. A mi m'han xutat dos cops: una en cada part"

Peebles: "I a la primera hem tingut moltes ocasions i molt clares!"

Agus: "La de l'Uri que li tapa el porter i la mitja volta de l'Arny, com a mínim"

Arny: "Sí, ara que ho dieu, el resultat a la mitja part era injust, oi?"

Chal·ly: "Del tot, però igualment l'hem girat molt ràpid"

Gheler: "A la que l'Òscar ha decidit posar una marxa més..."

Chal·ly: "Clar i per això s'han emprenyat com una mona. Tot comença quan li recrimina a l'Òscar que esigui eprdent temps"

Jofre: "I amb l'Uri posant-hgi salsa"

Gheler: "Bueno, l'he tocat una mica, però ighual que ell a mi. Colze amb colze! Però ell s'ha tirat descaradament per fer treiatru"

Faldo: "Teatro del bueno"

Arny: "I així, doncs, ara haurem de jugar contra els bons de la lliga bona? Quin pal, no?"

Chal·ly: "A veure, necessiteu un excel o què?!"

Peebles: "No, un excel no, però ara els Veteurans ho tindran més fàcil.., clar que jugaran la lliga dels malos"

Faldo: "Això és important remarcar-ho!"

Arny: "Però a nosaltres ens vincdran tundes... com no vingui l'Òscar"

Chal·ly: "Que nooo, pesats! Jugarem amb els bons de la lliga dolenta d'una altra pista"

Faldo: "Hòstia que complicat"

Agus: "I haurem de jugara un altre lloc?"

Chal·ly: "Però, a veure: per molt pernil que em regaléssiu, això ja us ho havia explicat, eh?! Que no escolteu?"

Faldo: "Lo just i necessari"

Arny: "Era millor fer una segona volta amb aquests mateixos, no? Ara que ja els teníem apamats..."

Chal·ly: "El que toca és fer un segon pagamenty, així que al loro i aquesta vegada escolteu-me quan parlo!"

[I amb aquest abient festiu i exitós, els entrepans i les birres van anar acompanyats d'una amena xerrada sobre en Djokovic i les vacunes, els permisos i les mentides que li han aplanat el títol al Nadal, que en general fa rabieta, però no a tothom i, és clar, també Eurovisió i si la Chanel d'Olesa serà la nova moreneta o si està jamelga, sense oblidar-nos del vodevil polític al Congrés dels Diputats i la vergonyeta que fan els nostres representants polítics...]