Entre fendre i fondre (fissió/fusió)

      BRIAN PERCY C.F.   vs.       ESTAMPA'L       

         marc anguela i arnyw  2   3

La calor ho fonia tot, però a l'última línia es veurà que, qui va provocar la fisió percy, un punt essencial, va ser l'àrbitre. Abans, és cert, no havíem fet el millor dels partits. Sense porter i amb PercyÒscar cantant fados, la defensa era fèrria com sempre o més, amb les incorporacions de PercyEnToni i PercyTattoosMarc, però faltava fluïdesa ofensiva. Es notava que els dos davanters havien preferit sopar abans que presentar-se amb la panxa buida... i tot plegat pesava més que de costum. Així les coses, el fitxatge estrella de la jornada va decidir agafar ell mateix la responsabilitat de deixar endarrere un parell de rivals, xutar des de mitja distància i fer l'1-0. El panorama pintava ideal: els estampats tampoc tenien porter titular... i eren justos! Movien bé la pilota, això sí. I, a poc a poc, apofitant les minvants revolucions pèrcies, van trobar llocs per xutar,les combinacions se'ls van fer fàcils i el setge sobre la porteria defensada per PercyPeebles es va intensificar. Però le Garçon du Pisuerga estava finet, sota pals i es va fer un fart d'aturar, algunes amb molt de mèrit, pilotes xutades per totes bandes, per desesperació de la seva gargamella, que no parava de cridar "més concentració al darrere jodeeer! Estan soooolss!!" Total: que al final van acabar fent-ne dos i havent remuntat el matx abans de la mitja part. Un parell d'oocasions clares perdudes sols davant de porta de PercyAgus i PercyArny van ser el pobre balanç ofensiu roget.

Però al descans la consigna era clara: "hi ha partit", "es cansaran si els apretem". I sí, però la remuntada va venir tard. El punt de fusió del rival només vam aconseguir-lo quan ja havien fet el tercer, ara amb PercyAgus disfressat de cancerber, i quan ja només quedava la possibilitat de fer canvis molt seguits per pressionar la sortida del rival. I suar, suar, suar. I fondre's. Però va ser així que els Percies van trobar-se amb la iniciativa: un xut de PercyTattoos que va dobligar les mans del porter, peròva acabar desviat a corner, un parell de gardeles made in Segurilla que van estampar-se prop de la xarxa lateral, la clàssica PercyCulebrillada amb xut fial de PercyPeebles lleugerament desviat, pilotes robades per PercyGeganter en zona de perill, una de les quals amb assistència a PercyArny perquè, per una vegada, definís amb criteri i ajustés el resultat a 2-3. I ja hi érem. El rival aculat, fos, demanant bandera blanca. I faltava un minut. PercyGheler començava jugada sobre la línia del mig camp i ja se n'anava quan van agafar-lo per la samarreta primer i amb abraçada tot seguit. L'àrbitre va xiular falta, però PercyMarcAnguela va seguir l'acció i el xoc amb el defensa rival que també la seguia va sonar fort. Potser massa i tot. Falta i creuament de cables general. Fissió nuclear: els rivals, que s'havien parssat el partit buscant les cames del Mr. Tatoos i del Solsoní, van saltar com un solhome a la protesta, empentant rivals i posant cara de kinkis. Els rogets vam voler psoar-hgi seny, però l'àrbitre, ultrapassat sense motiu, va decidir xiular el final i birlar-nos la possibilitat d'un empat que ja oloràvem. Ofensa total.

Gols: 1-0 Marc Anguela; 2-3 Arnyw.

També juguen: Peebles, Agus, Chal·ly, Antoni i Gheler.

DECLARACIONS

Chal·ly: "És una presa de pèl! No pot acabar el partit així"

Toni: "És que, a més, la tangana no era per a tant"

Marc: "S'havien passat el partit fent faltes que ell no xiulava i no m'he queixat en tota l'estona, aguntant aguantant..."

Arny: "Però és que era falta a favor nostre! Ens ha pres la possibilitat d'empatar"

Peebles: "Jo li he donat la pilota, com per calmar l'ambient i dir va 'posa ordre' i va el cabrón i xiula el final!"

Gheler: "Ells han jugat a la tàctica de perdre el temps i refredar-ho"

Chal·ly: "Home, més aviat han escalfat la cosa"

Gheler: "Vale, sí, però refredaven el joc, que estàvem on fire. Ells no podien pensar que l'àrbitre ho acabaria!"

Agus: "Això està claríssim: ells han reaccionat així per parar el joc i que passés el temps. Tampoc eren mala gent..."

Chal·ly: "L'empanat és l'àrbitre, que no tenia cap raó per fer el que ha fet i fot ràbia, perquè ara se'ns complica el podi"

Arny: "Cal reconèixer que hem reaccionat tard"

Peebles: "Sí, havíem de pressionar des de molt abans, perquè ells no tenien canvis!"

Gheler: "Però nosaltres estàvem justets de forces, eh?"

Toni: "Ells també, al final, passa que la movien molt bé i sabien estar bastant estàtics"

Arny: "En resum: ens han robat la medalla"

[I amb aquesta sensació agredolça, de partit ajustat, però de poder haver-hi fet alguna cosa més, vam arribar a un tercer temps de cuina tancada en què només En Toni havia fet previsió d'entrepà. Si més no, servien birres i gelats i encara vam poder fer sobretaula, amb visita del Matarranya inclosa, que VeteuràBlanc corria per allí! Així que vam començar a esclafar ambient per la la Jurassic Cup i, especialment, per al Clàssic d'Òdena de dissabte, on la pilota, si bé hi juga un paper (galdós) és el menys important.]