Saudade

     LOS GENTLEMAN  vs.       BRIAN PERCY C.F.    

                             4   3  marc a. (2), c. bastardas 

Ja es pot considerar de primera crisi de la temporada, si bé altres mitjans preferiran parlar de "crespodependència": tres jornades consecutives sense guanyar, just quan hi havia les garrofes pel mig, amb els equips de dalt. Acostumats a "ja ho arreglarà PercyÒscar", els brians van sortir concentrats, si, però freds malgrat la calda ambiental. No havia passat ni el primer minut de joc quan una transició elèctrica dels gentlemans posava l'1-0 al marcador. Tocava remar i els fitxatges sorprenents de la secretaria tècnica van permetre un joc vistós, amb molt de moviment en atac i resistència al darrere. Però davant teníem l'equip que ens superava d'un punt a la classificació, amb força més recursos... fins que se'ls va lesionar l'únic reserva que tenien, ja a la segona part. Mentrestant, els rogets proposaven joc, buscaven faltes pròximes a l'àrea i xuts des d'on fos, però faltava punteria. I el rival necessitava menys presència per crear perill i, finalment, el 2-0 abans del descans va arribar per una mínima concessió defensiva pèrcia.

No era un resultat inabastable, però havíem arribat a creure que marcar seria una odissea i la 2a part va servir-se amb la mateixa tònica: mobilitat, xuts llunyans de PercyChal·ly i PercyTattoosMarc, línies rivals saltades amb facilitat per PercyBastardasJr., però mal rematades per PercyArny i PercyGheler, i alguns avisos del rival que PercyFaldo treia amb solvència... fins que, amb un magistral u contra u, el Mollerussenc va quedar estès a terra i driblat pel Gentleman que havia tallat una mala passada pèrcia per encarar sol cap a porta. Les badades es pagaven massa cares, sí: només quedava tocar a sometent. Jugar-s'ho el tot per tot amb pressió alta i els pulmons dels dos joves... més la cansalada dels altres. La baixa de PercyJofre en auest terreny va ser sensible, més quan a PercyPeebles l'esquena li va dir que ja n'hi havia prou. I el cas és que quasi funciona: les Gentlemans van deixar de jufggar a pleret i, al cap d'un parell o tres de robatoris, van arribar les primeres ocasions i dos gols casi seguits, del mateix autor: el segon després d'un córner impossible en què PercyArny es va inventar un ciri que no anava enlloc... però PercyMarcAnguela va saber rematar de cap! [Servidor es pregunta si no serà el priemr gol de cap de la Història Pèrcia..!]. Amb el 3-2 a l'electrònic, tot era possible. Fins i tot que, a la jugada següent una falta d'entesa entre el Mollerussenc i la defensa fes pujar el gol més còmic de tots: 4-2. 

Però vam seguir remant. I PercyChal·ly va fer sonar el pal: I PercyGheler va fer que la banqueta cridés "gooo..." abans que el porter gentleman salvés una rematada a dos pams de la línia de gol. I PercyBastardas va fer el tercer. I esn va faltar un minutet més: l'empat duia la inèrcia d'arribar. Però va faltar aquell xut  espolsa-teranyines-de-l'escaire a l'últim segon , auella arrencada on els defenses semblen de futbolín, aquella cara dels rivals preguntant-se "d'on ha sortit aquest"...?

Navego na tua imagem

sobre vagas de ternura

e a distânça da miragem

faz a noite mas escura.

Gols: 3-1 Marc Anguela; 3-2 Marc Anguela; 4-3 Bastardas.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Gheler i Arny.

DECLARACIONS

Bastardas: "És increïble tot el que nosalters havíem de treballar per fer un gol... i a ells no elscostava gens"

Chal·ly: "Tots quatre gols són cagades antològiques"

Arny: "Sobretot l'últim, que amb 3-2 ja vèiem la remuntada i ha estat un gerro d'aigua freda"

Gheler: "Tot costava molt avui"

Faldo: "Home, després del dürum que t'has fotut, què volies?"

Gheler: "És que he tornat a calcular malament, la idea era baixar a sopar abans... però ha passat el temps sense adonar-me'n"

Peebles: "I posar-se una alarma...?"

Arny: "Va, va que té mèrit que estiguem aquí amb l'onada de calor"

Chal·ly: "Ja t'ho dic: fa dos dies jo estava estirat en un hospital amb suero per la vena"

Gheler: "Per una vegada, casi és una sort haver jugat tan tard; els que avui els tocava a les 8..."

Arny: "Sí, deuen haver-se mort tots"

Chal·ly: "La llàstima és que el podi està difícil, ara, acabarem sent quarts com a molt i el partit d'avui, tot i que eren més joves i bos, era guanyable"
Faldo: "Home, això no va amb mi, eh? Que vinc de fer 

Peebles: "Hem tingut moltes més ocasion nosaltres que ells, sobretot a la 2a part"

Arny: "Sí, a la que ens hempòsat a pressionar, però tot el partit no l'hagfuéssim aguantat"

Gheler: "I a ells se'ls ha lesionat un i han quedat sense canvis"

[Malgrat ser tard, els asturianos ens van servir birretes i, per tant, fins i tot a les fosques vam poder seguir el ritual del tercer temps, en petit comitè i monopolitzat per un esport nou, el que es va inventar el Kilian Jornet: córrer muntanyes. I fer ironmans, i irongravels i ironpujadesibaixades i steelfornothing i demés tipus de moviments de superar marques personals i competir contra la pròpia resistència...]