Déu ja no és carlí
Pintaven més bastos que el 9 dels ídem de la baralla espanyola. Sense saber-ho, el porter rival s'havia vestit més per l'ocasió del que podia imaginar-se: amb una samarreta especial amb la Creu de Borgonya, símbol dels Tercios de Flandes, emblema del carlisme, bandera de l'Exèrcit de l'Aire franquista. Però no era l'únic que s'havia abillat a consciència, en un duel del qual PercyFaldo -tot respectes- s'havia declarat objector: PercyZabaltz va lluir la vermella... d'Osasuna! I l'acte va provocar més picors que les que el propi gudari podia imaginar-se. El respecte, per no dir por, que els rogets (i l'adjectiu té, aquest cop més pes que el purament decoratiu) tenien al rival va notar-se en uns primers compassos de tempteig en els que conservar el que es tenia ja era una bona senyal. PercyPeebles aturava amb seguretat tot el que li queia i als Percies els costava desplegar arguments.
I, com ens ensenya la Història, tot comença senpre anb un cop de dreta, digueu-ne pronunciament, cop d'estat o xut creuat difícil de parar: 0-1, calia reaccionar. I és clar, què havien de saber els de negre que davant hi tenien un Solsoní liberal que els en clavaria dos sense despentinar-se, un biògraf del general Prim que sap xutar amb la cama dolenta, un cupaire capaç de rebentar dos cops la xarxa (i el que es posi al davant) i un matemàtic amb tendència a derivar per l'esquerra! Probablement, a la meitat de les dades no hi arriben, però va ser així que, a la mitja part, l'electrònica ja reflectia un 2-1 després que PercyGheler tallés una bimba com a punta d'atac i resolgués l'u contra u amb mestria; i que PercyCarlesOrriols s'inventés una jugada d'extrem que PercyArny, contra tot pronòstic, va rematar amb l'esquerra (el partit ho demanava) enganyant el defensa que tenia enganxat i just a la base del pal. En tots dos remats es fa evident que, molta samarreta molta samarreta, però el porter gros fluixeja... no sembla que tingui l'ajuda de les altures.
Ningú no s'esperava, però, que les emocions fortes encara estaven per arribar. Només començar la segona part, una falta llunyana aparentment sense massa perill, va servir perquè PercyChal·ly greixés els mecanismes per fer el tercer i, poc després, iniciés una jugada que, amb PercyInyi i PercyOrriols oberts a les bandes, va permetre al Solsoní Més Fresc de la Comarca treure a relluir el seu catàleg de dríblings, fintes i xuts ajustats: el 4-1 va ser un festa carnavalera, més que no pas un goig a la Marededéu del Claustre (el senyor bisbe ens perdoni!). Com ha començat la temporada el Culebrilla del Baix...! Però si algú es pensava que el rival abaixaria els braços estava equivocat: el feixisme no dorm mai i, igual que el 4-1 semblava extravagant i arribat massa de pressa, en un obrir i tancar d'ulls els de negre havien empatat a 4 castigant la porteria defensada per l'indar gorri, lesionat a la cuixa a la primera part: no van tardar gaire a olorar la flaquesa i adonar-se que havien de xutar-li al costat dret i arran de terra...
Habitualment, la història Percy ens ensenya que el matx hagués caigut del costat rival. Però en aquest parit hi havia un plus en joc. Tots n'érem conscients: des de PercyCarlesOrriols demanant calma quan les faltes de PercyPeebles i PercyArny van estar a punt d'encendre la metxa negra, fins a l'esquerra directora del PitxitxiPagès, que potser hagués preferit un penal per rebentar a gust al cancerber, però va apuntar prou en la segona falta que se li va presentar perquè al porter de la samarreta carlina li quedés marca uns quants dies... i el deshonor de no poder aturar el 5-4. I no era tot. La metxa també es va poder encendre en un crit desesperat (i intencionadament cridat a pulmó) del porter més euskaldun des d'Arkonada, després d'una bona aturada: "CAGÜENDIOOOSSSSS!!". Renec que li va valdre un toc d'atenció d'un rival pudorós: "no blasfemes", amb el qual l'ex-SantaGema va donar-se la raó del retrat sociològic que intuïa del rival. Però faltava una última fórmula: una obertura a la banda que PercyInyi va rematar amb l'angle adequat, la inclinació calculada, ajustant la pilota al pal llarg, però amagant-te la trajectòria amb valors algebraics (g= x2/y2)... un invent àrab que era improbable que el rival conegués.
Finalment, quin gustàs de partit i de resultat. Potser la crònica ha acabat sortint un pèl polititzada, però qui digui que no s'ha de mesclar esport i política és que encara no ha sortit de l'ou (de la serp). A més, van començar ells.
Com sempre.
DECLARACIONS
NOTES DEL 3R TEMPS
· A falta de gelat per sortejar, el Pablo i l'Inyi enceten una conversa amb temes polítics de fons; parlen de Junts, pregunten per algú del PdCat a Sant Just.
· La nostàlgia posa sobre la taula el nom d'antigues companyes amb dissorts diverses: Carlota Casas, Cristina Piera, Anna Messeguer, Clara Ferrer, Mireia Tena...
EXTRA 4T TEMPS (LA XARXA INFORMA)
Diu el refrany que fa més el llop callant, que el gos bordant. Que podríem aplicar, fàcilment a la situació: molta samarreta, molts tatuatges, però el que fa gols és l'advocat de VOX. I, a les llistes, encara n'hi tenien un altre... WTF.

Crec que cap victòria d'aquest any en provocarà més plaer
ResponEliminaQue els bombin