Sequera pertinaç
Un mes sense fer gols. Encara no (però pel partit que ve ja s'haurà complert l'efemèride): en realitat han passat 26 dies des que el Pitxitxi de la temporada –mentre algú no ataqui el seu tron– va fer el segon contra els Montecatini en un primer partit de la 2a Lliga que ens posava líders, poc després que el Gudari de l'Anoia obrís la llauna de l'any. Des de llavors, la defensa ha seguit sent un baluard perquè, cal reconèixer-ho, en quatre partits només hem encaixat 5 gols i, ull!, sense marcar-ne cap hem sabut sumar un punt en el derbi. I, pel camí, ja hem jugat contra els dos equips més en forma. I als rogets ens han atacat tota mena de virus, calamitats i, potser, qui ho sap?, algun fenomen paranormal i tot... El cert és que per a aquest partit contra els verd-i-negres de samarretes lluents pintaven bastos d'entrada: no teníem reforços extra, el rendiment del turmell de PercyAgus i el lligament lateral del genoll de PercyChal·ly era dubtós i en el record hi havia un partit molt exigent, un quasimeneo dels de Sants en el dia de l'estrena de les noves equipacions...
Però no. El rival va dominar la pilota, potser va pulveritzar el rècord de possessió, però al seu atac de cinc, amb un porter molt avançat li va costar lligar accions entre la tupida i persistent defensa vermellona. Els seus recursos van concentrar-se en xuts llunyans i algun córner tret amb gràcia. Sí: van enviar una canonada al travesser, i una rematada de cap que va sortir fora per mig pam, i alguna rematada propera que va fer lluir a PercyFaldo, però a la mitja part seguíem 0-0 i encara no ens havíem posat a atacar. Una o altra era segur que tindríem, a la segona part. I sí: en va tenir PercyGheler, que no es va decidir a xutar a temps, i dues PercyArny, una de contraatac a passada precisa de PercyPeebles, resolt amb xut ajustat vora el pal curt, l'altra, sol, al límit de l'àrea després d'una jugadassa de combinació col·lectiva amb PercyChal·ly avançant per la banda, fent parets amb PercyAgus i deixant al Cronista sol, amb possibilitat de gardela franca, tant que BP8 va poder pensar massa i, és clar, la va empalar de ple directe a la sortida 10 de la Ronda. Enmig, els de verd havien aconseguit que un dels xuts que s'havien tret de la màniga, fos mig mossegat o amb rosca o amb efecte dinàmic doble i se n'anés cap dins la porteria pràcticament escolant-se d'entre les mans mollerussenques. Però no va ser un drama, ans el contrari: fins i tot amb l'esquena québecoise carregada en excés, la defensa va seguir sent sòlida i tots plegats som ben conscients que amb un sol reforç, amb millors condicions dels xutadors habituals, amb la punta de sort que aquest 2023 es resisteix... la pluja tornarà a caure i els gols, a rajar.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada