De poder a poder amb el líder
Eren els líders, els havíem estat observant fa quinze dies i sabíem que comptaven amb un molt bon porter, ens havien arribat notícies del repàs que havien clavat a Veteurans, i els de vermell portem una primavera d'inactivitat terrible: entre Setaman Santa, reparació de pistes i jornada de descans, tres partits en un mes i mig. I, a última hora, queia PercyZabaltz de la convocatòria... i tots sabem la falta que ens hagués fet! Al final, en un matx trepidant convertit en un córrer-carrers, amunt i avall els 40 minuts, amb actuacions estel·lars a les dues porteries (especialment la vermellona, cal remarcar-ho) i les samarretes xopes de suor, el tercer recanvi dels groguets ha hagut de pesar en la balança, segur. El partit ha agafat intensitat de manera gradual: a la primera part, als Percies ens costava treure la pilota jugada per la pressió korbaku, però així i tot el cancerber rival ha tret bones mans a xuts de PerciesArny&Peebles i, especialment, en una contra que ha culminat PercyAgus. PercyChal·ly, en aquest temps, encara estava ajustant la mira, mentre que PercyInyi dirigia des de lluny i PercyFaldo s'havia de convertir en un jugador de camp més per ajudar a fer circular la bimba. Però, defensivament, la solidesa vermellona anul·lava casi tots els intents d'atac dels Korbaku, que no trobaven manera de traspassar el mur. Menys en una ocasió, que ha valgut el 0-1, després d'un petit despiste i una mala comunicació entre defensa i porter. Mala sort: els de groc encara no es mereixien el gol, tot i que aparentment dominaven el partit –si bé les ocasions més clares eren els dels BP.
A la segona ha estat tota una altra història. No és que els Percies hagin baixat els braços, ni que tan sols hagin donat pista a la pájara. De cap manera! La concentració ha seguit sent màxima, però començava. a pesar el gol en contra i el no trobar espais per atacar, el cansament ens feia jugar més lents i els Korbaku han apostat per jugar més llarg. I si el partit ja era viu, ha passat a ser d'una intensitat poques vegades vista... i sentida, especialment, perquè un parell dels jugadors de groc han començat a protestar-ho tot, a cridar per qualsevol fotesa i a embrutir el joc, no tant pels cops (tot plegat ha estat prou noble)), com pel soroll. D'entrada, l'atordimenta ens ha fet perdre algun paper i, sobretot, pilotes fàcils, cosa que ha comportat que el Mollerussenc s'hagués de posar el millor vestit de Zamora i aturés xuts verinosos, guanyés uns contra uns prodigiosos i, especialment, sostingués l'equip quan la pressió ambiental començava a pujar massa decibels. No deu ser casual que després de les seves millors intervencions PercyCamaDeFerroSegura trobés finalment l'angle exacte per enviar una esquerrada al fons de la xarxa, vora l'escaire, després de fer tremolar el pal: 1-1. Ni que d'una altre llançament de falta, gairebé des del mig camp, en treiés una ocasió de doble remat, entre PerciesAgus&Gheler, amb el porter vençut, que només la MaredeDéu de Montserrat sap com no ha acabat dins. Fins PercyInyi s'ha animat amb el xut i, d'una altre llençament amb tanca defensiva, n'ha tret una paràbola que ha llepat el travesser per sobre... Si bé aquest ja estat amb l'1-2 al marcador, que ha arribat de la manera més cruel, després que un tres contra un roget acabés incomprensiblement sense xut a la xarxa... i provoqués, en un efecte mirall pèrfid, un u contra tres on ningú ha tingut esma de remar endarrere. Tots hem vist aparèixer a PercyZabaltz corrent com un boig solitari i conjurant el perill com qui persegueix làmies pel Baztán. Però no hi era i, així, el partit ha caigut de costat dels groguets. D'un pèl, veritablement, perquè l'empat semblava el més just dels resultats, després d'un partit dels que fa ràbia perdre i del que tots en patirem tiretes i dolors diversos uns quants dies...

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada