Exquisideses pasquals
Ningú no hagués apostat per aquest resultat quan, a les 8 en punt del vespre, després de tres setmanes sense enfundar-se la samarreta vermella, i els quaranta dies de rigors diversos, la digestió de les fartaneres de Pasqua plantava els Percies al camp sense mur urgellenc, sense lluitador quebequès, amb el canoner assegurança a mig gas i sense que la Secretaria Tècnica hagués pogut concretar cap fitxatge. Per no haver-hi, no hi havia cap reserva perquè no es tenien notícies del llibreter de la Pampa. El retorn del pinche del Baix, d'entrada, només se celebrava a mitges: venia, tot just, a jugar de cancerber. I d'allí no el mourien. Així les coses, contra un equip de qui no es recordaven referències, però que insistia en l'odiosa tàctica d'avançar el porter com a cinquè jugador, els BP's van començar un exercici de resistència certament brillant: amb PercyInyi dirigint moviments des de la rereguàrdia, la defensa de luxe, BP4&9, tapant tots els moviments del davanter-pivot i PerciesGheler&Agus fent quilòmetres per tapar les passades del cinquè dels blauets, aviat va quedar clar que les oportunitats vindrien de jugar molt ràpid així que es recuperés la pilota i de provar xuts llunyaníssims quan el porter rival fos d'excursió. D'aquesta segona guisa va ser el segon gol roget –el primer que pot relatar aquest cronista, que va arribar ja amb l'1-0 i només pot suposar el que ha escrit fins ara, extret d'una declaració apressada del porter accidental "guanyem per un, de miracle". I potser ja és això, després de Pasqua... com va semblar-ho el gol més llunyà que es recorda a BP4, gairebé tocant la pròpia àrea, amb rosca i paràbola exacta. Just quan feia deu segons que PercyCronista havia entrat al terreny de joc amb el llapis a punt d'evangeli.
La segona part va ser tota una altra història, si bé per no faltar a tradicions, els rogets es van permetre la relaxació habitual (aquest cop en forma de coloma blanca, és clar) de l'inici dels segons temps: passades imprecises, BP8 fora de focus i, per sort, PercyInyi emulant alguns dels milors moviments del Mollerussenc Absent. Val a dir que ajudat per un PercyChal·ly es va fer un fart d'aturar xuts amb les cames i d'un PercyZabaltz excels a l'hora de robar pilotes i conduir els atacs. La concentració defensiva va permere, justament, sentenciar el matx quan més a prop semblava el 2-1... Un tall del Segurilla, una passada ràpida de PercyAgus en vertical, un bon control de PercyGheler avançant amb decisió per atreure dos defenses i fent una assistència magistral al moment just i en la dècima exacta perquè PercyArnyw se cités amb la xarxa amb un remat ras i contundent, de primera: contraatac de manual. 3-0. Gloria in excelsis Brian. I sí, fins al final del partit hi havia un to alegre en cada passada, una harmonia general en cada moviment, una alegria de ser allí, al camp de dalt; xiulant, és clar:
I així fou que va caure el quart, que el Gudari d'Òdena va deixar-se perdre, en u contra u, però que l'Aparellador de Gràcia va rematxar demostrant que un turmell de nyigui-nyogui no li impedeix estar sempre amb la canya a punt; i encara, aprofitant l'estat de joia general i de gràcia particular, el Segurilla va arrodonir hat trick particular i maneta general. Un resultat paradigmàtic per celebrar el retorn a les pistes, la llum primaveral i la vida eterna (que ens dóna el futbol, cada dijous).
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada