Encolomats de dos en dos

                                                                                                                                                                                                                                                           

           RAIDERS (sarrià) 3     BRIAN PERCY C.F.  7       

                                                                                           òscar (2), gheler (2), chal·ly (2) i zabaltz

El resum podria ser que la vida amb PercyÒscar és més fàcil, però hi faltarien els matisos, els petits detalls salats, els alts-i-baixos, els grisos que, en definitiva, són tot allò que hi dóna sentit. És clar que, en un equip on el retons a una certa normalitat física de PercyChal·ly es compensava amb la prudència especulativa de PercyNoForçaréArnyw, que només començar BP30 posi el 2-0 gairebé de cop, com si juguéssim a bàsquet, no deixa de ser un avantatge important. Perquè, després, el tocar i tocar és més senzill, malgrat la pressió del rival, i si alguna se'n perd, no passa res; i, quan no es perden, els atacs acaben fluint a base de passades, que ahir els de vermell van acabar donant-ne un recital i alguns del gols en són mostra, com el tercer, per obra i gràcia de PercyZabaltz, rematant dins l'àrea però col·locant la bimba cap a dalt, per evitar el porter; i què dir del quart, arribat en un contraatac que podria figurar als manuals del bon atacant: un passada llarga de PercyAgus que deixa a BP4&5 amb un sol defensa i el porter per davant, superats l'un i l'altre a base d'assistències entre vermellons, una classe de cortesia "té-fes-lo-tu"/ "no-no-tu-mateix" que va acabar amb gol de PercyChal·ly sobre la botzina, a l'últim segon just de la primera part. Un d'aquells encerts psicològics que trencava la ratxa d'uns Raiders que, aprofitant que el CosíCrespo havia decidit descansar una mica, havien posat a prova la porteria mollerussenca, posant a prova els reflexos d'un PercyFaldo que no va poder treure-les totes, de manera que el marcador s'havia ajustat fins a un perillós 2-3.

I la segona part va començar exactament igual: festival de passades entre percies en contraatac, aquest cop amb PercyAgus i PercyGheler als últims metres i el Solsoní és qui s'emporta el premi rematxant el cinquè no ben bé sobre la línia... però deixant el dubte de si la rematada de l'Aparellador de Gràcia hagués entrat per si sola. Per si de cas, millor assegurar el gol. Just allò que no van saber fer PercyPeebles, després d'una jugada marca de la casa de PercyÒscar, ni PercyArnyw després d'una passada mil·limètrica i inestiana de PercyChal·ly; l'un i l'altre es van prodigar bé i millor en tasques defensives, tapant xuts i negant dríblings fàcils a uns Raiders que no recordaven un rival tan cohesionat. I si bé cert que d'una badada defensiva de BP8 en un córner, els de groc van fer el tercer, no ho és menys que el d'ahir era un partit-samba, un matx-en-estat-de-gràcia, en què qui marcava ho feia de dos en dos (si bé el Gudari d'Òdena va preferir ser modest) i en què el setè va tornar a arribar de contraatac ben dut, fins i tot sense el Cosí Crespo a la batuta, perquè al final sembla que el bon joc també s'encomana. O això cal deduir del devessall de futbol que ahir va veure's vestit de vermell.

Gols: 0-1 Òscar; 0-2 Òscar; 0-3 Zabaltz; 2-4 Chal·ly; 2-5 Gheler; 3-6 Chal·ly; 3-7 Gheler.

També juguen: Faldo, Agus, Peebles i Arnyw.

Parte mèdic: PercyArnyw es ressent del còccix, però en general el partit acaba sense ensurts.

DECLARACIONS 

Zabaltz: "Qui no ha marcat avui?"

Chal·ly: "Una mica cabrón, eh? Es nota que jugaves amb pressió..."

Zabaltz: "És que si ja perdíem avui, no sé què feia! He pensat que havíeu pagat al rival"

Agus: "Bueno, jo potser n'hagués marcat un, però clar..."

Gheler: "No, no: s'havia d'assegurar, que el porter hi arribava... crec"

Zabaltz: "I tu Faldo, déu-n'hi do les que has parat, eh?"

Faldo: "He fet la meva feina, ni més n menys"

Chal·ly: "Sempre podria ser una mica més"

Faldo: "Sí, clar. O no. I també podria xutar cap a la porteria contrària més baix, però mira va com va"

Arnyw: "La veritat és que avui estàveu en estat de gràcia: la quantitat de passades que heu fet en els contraatacs era per fer-ne un vídeo"

Peebles: "I hem fallat molts gols, eh? Que avui en podríem haver fet 10 o 12"

Chal·ly: "L'Òscar ens ha nodrit de passades a tots com ha volgut"

Faldo: "...i el dríbling amb canyo que li ha fotit al 8 d'ells és d'antologia i més: era de pensar: a la propera li sega les cames"

Agus: "Hòstia sí, el detall tècnic ha estat impressionant"

Arnyw: "I, a més, li fa a l'alt que s'assembla al Fluren, que li costa poc encendre's..!"

Gheler: "Res tu, que avui, festival"

Chal·ly: "Per festival, el dels coloms a Tona, no Faldo?"

Faldo: "Ui, sí, hi ha nous capítols! Cal una explicació"

Estàtua afectada del mateix mal que l'entrada de la casa de Tona i que, a més, assenyala el bon camí percy
(i eufemisme per no posar una bèstia amb ales del mateix nom, és clar)

NOTES DEL 3r TEMPS

· De dos en dos i en dues tongades, així és com el CocodriloDundee de l'Urgell ha acabat, escopeta d'aire comprimit en mà, amb la problemàtica colomera de Tona. (Si bé diu que li costa dormir pensant que algun veí tingui un pensament ecologista i pro-colombaire i decideixi enfilar una denúncia per actuació contra la fauna local).

· Els ulls com a taronges del Joan mentre escoltava les explicacions del seu excompany de pupitre preescolar eren un poema. Ell només ha disparat contra cabirols i senglars.

· En algun moment, l'Arnau pregunta perquè les cases prefabricades són tant més barates (mentre al mòbil li arriben imatges d'un altre safari casolà: no menys de 12 paneroles a la cuina d'un pis que ja ha decidit que deixa, a l'estiu; i per això avança les vacances).