Psicologia des del despatx

                                                                                                                                        

         VETEURANS  4        BRIAN PERCY C.F.   1

                                                                                                   peebles

                                                                  

Ja ho diu el refrany: "no et fiïs mai d'un Veteurà quan diu que va coix" o, el que és el mateix, que són justos, que no arriben, que no completen convocatòria... a l'hora de la veritat, n'eren dos més i encara perquè l'AlonsoGran va decidir no canviar-se quan va arribar a la segona part. Al final, aquest parell de pulmons extra van ser decisius, especialment quan amb el marcador ajustat, VeteuràRamiro va decidir posar tota la carn a la graella, abusant d'uns vermellons que, malgrat el reforç d'un PercyMangue molt més entonat del que ell mateix vol fer creure, arribaven a l'últim tram del matx molt justets de forces... Sense "peloteros"-directors d'orquestra a l'alineació, els Percies ens plantejàbvem el partit com un esforç de resistència: a defensar com a jabatos, a resar perquè el Mollerussenc convertís la seva porteria en un fortí que riu-te d'Els Vilars d'Arbeca i, vés a saber, potser en un contraatac, un mal refús, un error rival... El pla va durar fins que VeteuràUri va posar-se el vestit d'home invisible i va plantar-se sol davant de PercyFaldo per posar un 1-0 que semblava una llosa. Fins llavors, la mínima pressió veteurana havia impedit que els Brians lliguessin una sola jugada atacant. Però tot es va transformar de cop: amb PercyMangue fent de boia i PercyFaldo jugant en llarg, els vermellons van tornar del no-res un parell de mitjos-atacs per agafar confioança i, a la tercera, PercyGheler va connectar amb PercyPeebles, a qui va deixar sol davant del porter rival i la definició del pucelà va ser de traca: 1-1 i a apretar les dents de nou. I els Percies van aguantar i aguantar, van cedir terreny a canvi de provar tímids contraatacs, però la mitja part s'acostava i als flamants blauets ja només els va quedar l'estratègia del córner. Però els Percies comencen a conèixer-se les tàctiques i, per una vegada, semblava que no hi hauria manera: en van treure sis de seguits, però ara una cama, ara un pit, ara el cos sencer, tots els intents de buscar el rebot fatídic acabaven a la línia de fons... fins que va arribar el setè, que no va ser ni córner, sinó fora de banda. I, qui sap si cansats de tanta tensió de fensiva, qui sap si mínimament destensats, el cas és que la sacada va anar directa a porteria, va fregar lleument en BP14, va colar-se a la porteria i l'àrbitre va xiular gol i mitja part, tot d'una tacada. Gol psicològic, sí. Més i tot.

El gerro d'aigua freda nomes és comparable al que van sentir els compradors d'un vídeo Beta per allà als anys 80 del segle passat: el partit gairebé es va acabar allí, si bé a la segona part PercyArnyw va tenir una ocasió claríssima que va desbaratar el porter quan el gol ja es cantava, PercyGheler va fregar el gol en dues ocasions (i cas perd el cap quan la bóta de BP8 va aixecar-se tant com va abaixar la testa per intentar rematar), PercyZabaltz va provar unes quantes incursions per la banda (amb sort desigual) i PercyMangue es va fer un fart de xutar amb el punterot... sempre una mica desviat. Fins i tot PercyFaldo va provar sort, perquè els Percies no va abaixar el braços ni quan VeteuràRamiro va olorar un desajust defensiu  per deixar VeteuràGerman tot sol per fer el 3-1. Si de cas, només quan, amb el 3-2 olorant-se per la facilitat amb què els rogets trobaven posició de xut, una falta executada amb la `recisió d'un metrònom, va fer pujar un quart gol que, de totes totes, resultava excessiu. Si més no, i veient les llengües que penjaven de tots i cadascun dels rostres vermellons, els de blau no van voler fer sang i van dedicar-se a mantenir un resultat que els semblava prou bo, sent que portaven tota la setmana anunciant que no serien prous...

Gol: 1-1 Peebles

També juguen: Faldo, Zabaltz, Mangue, Gheler i Arnyw.

Parte mèdic: amb el dubte de si totes les lumbars van arribar senceres a casa, res important a destacar.

DECLARACIONS

Algun Veteurà: "Ah..! però llavors no teníeu lesionats vosaltres!? Teníeu dimissions!"

Gheler: "Tu ho has dit millor que ningú"

Arnyw: "Directe a la crònica: di-mi-ssions!"

Zabaltz: "El resultat és massa abultat, no era pe perdre així! Casi que un empat era just"

Faldo: "Bueno, un empat no sé però nosaltres n'hem pogut fer un parell més segur"

Zabaltz: "El Ramírez ha trencat el partit, feia molt que no el veia jugar tan bé"

Gheler: "Sí, sense ell... encara hauríem tingut opcions"

Peebles: "Francament: hem jugat molt millor del que m'esperava"

Arnyw: "Mangue: ni que haguesis fet de pivot tota la vida! Hauràs de venir més"

Mangue: "Però si no he xutat ni una sola vegada a porteria"

Gheler: "Clar: i els altres sí, oi?" 

Faldo: "Crec que és un fitxatge a tenir molt en compte per l'any que ve"

Mangue: "Espereu-vos asseguts"

Peebles: "I l'esquena què tal ha aguantat, Joan?"

Zabaltz: "De moment, bé... ara a veure si quan torni puc seure, al cotxe! L'últim cop vaig estar conduint sense poder recolzar el cul al seient"

Faldo: "La seguretat és el primer, clar que sí"

Arnyw: "Tot són estils"

NOTES DEL 3r TEMPS

    · Fi de curs dels tunos del Centre Arturià: poca cosa es pot afegir amb paraules al festival de clavells cantats amb mandolines (i pernil del bo tallat a mà)

    · Tot i que en algun moment s'apunta que ja queda poc, no es posen sobre la taula opcions gastronòmiques pel 8 de juny, si bé algú remarca que "el Mangue, ara, ja pot venir".

    · No hi ha nous capítols de la sèrie "Fer volar coloms a Tona".