Disbauxa o contenció
És el gran debat en el món futboler, des de que les pilotes són rodones: què prefereixes, en igualtat de condicions i sense que la quantitat de gols , un 4-3 o un 1-0? Espectacle o ordre? Tot són escoles futboleres i, aquest cronista recorda que, enquestats diversos entrenadors de primera, només Van Gaal va preferir un 1-0. Els Percies seríem més d'aquesta escola, no tant per vocació com per necessitat o realisme futboler: ens distingeix la bona defensa i, en general, no lliguem tres passades bones en atac. Fins que ens desmelenem. O fins que un dia baixen les muses i ens il·luminen, es diguin Crespada o Redícia. Sol passar, llavors, que davant l'exhuberància atacant perdem el nord, o el seny, o allò que ens acredita com a equip a qui costa fer gols... especialment si PercyFaldo no s'ha vestit de curt. El Setè Aniversari de l'Empoderament Col·lectiu va coincidir amb un dia d'aquests: tret del Mollerussenc Agraciat, l'equip va presentar-se al complet i, en els primers compassos, ja es va veure que el so del dia era més de samba que de tarantel·la, més jogo bonito que el calcio nostre de cada dia: combinacions en estàtic, bones posicions de xut, transicions amb criteri... però el primer gol va caure del costat blauet. Preludi exacte del que havia de venir: una mica massa de risc per treure la pilota, pèrdua i contraatac del rival: 0-1. Però PercyReda es va lligar la manta al cap i, en un tres i no res, va anotar-se dues jugades personals a base de dríblings per empatar al cap de dos minuts i servir el gol mig fet a PercyGheler, al cap de tres. Amb el partit remuntat, va tornar el domini roget de pilota, l'agradar-se en la passada, el provar coses diferents i així va caure el gol de PercyChal·ly, després que entre tots els jugadors esclarissin la defensa blava per donar opció de xut, i encara, en una altra jugada combinativa amb el Geni de Tànger superant línies, PercyArnyw va posar la punta de la bota per fer el 4-1. El resultat era un fidel reflex del que es veia el marcador i, si hi hagués hagut espectadors atents, s'haurien fregat els ulls (ens consta que alguns Veteurans ho feien: allò no semblava Can Percy).
Potser per compensar, o perquè en plena disbauxa s'acostuma a oblidar el sentit de la realitat, els de vermell vam fer allò tan benjamí de córrer tots amunt en un contraatac, no lluitar (gaire) les pilotes dividides i, en general, deixar que els BSM, que no son coixos i tenen bons xutadors, poguessin acostar-se fins al 4-3. I encara sort que PercyOspinaInyi, exercint de cancerber, va aturar algunes ocasions blavetes quan ja es cantava gol. D'aquí al final, la freda i la calenta es van alternar per deixar en el record algun gol memorable, alguna cantada col·lectiva d'aupa i el dubte generalitzat sobre que s'està prenent PercyArnyw aquest inici de curs... Imitant la típica jugada zabaltzera d'avançar per la banda, després de mig gir sobre el propi eix (sense perdre l'equilibri!) va cedir el cinquè a PercyPeebles; i després d'una passada en profundiatat i excel·lència de PercyAgus, va plantar-se sol conta el porter rival i, en l'u contra u, va xutar pel lloc exacte per posar el 6-4 i situar-se a un sol gol (al tercer partit de l'any!) de tots els marcats la temporada anterior. Un cas d'estudi. Inevitablement, l'alegria pel primer triomf del curs, contra un rival que ens tornarem a trobar de ben segur (i, val dir-ho: aquesta vegada no tenia reserves), va quedar en agredolça quan vam dedicar-nos a analitzar el balanç defensiu. Sï: caldrà ajustar més els cargols, quan comenci la lliga de veritat, encara que si la cotrapartida és la disbauxa golejadora... hi ha debat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada