Mole de tamarindo
El protagonista del dia es conjuga en mexicà: després d'amagar mitja setmana en què nomes tornaria a jugar si era de porter, al final, des de la posició del líbero clàssic va desencallar el marcador amb un xut sec des de mitja distància que el no-porter veteurà (sembla que EduAlons, en aquell moment) no va ni olorar. L'1-0 va semblar despistar tothom, especialment a uns Veteurans que, justos d'efectius, no acabaven de trobar el joc, però també a uns Percies insistents, que s'agradaven en el rondo, però acabaven fent sempre una passada o un dríbling de més; PercyInyi va venir a indicar el camí: la manera més ràpida cap el gol és xutant, en definitiva. Poc després es va desmentir... o no: aquest Cronista encara coixejava camí de l'Asturiano Stadium i no pot certificar si el 2-0 ve precedit d'una magnífica assistència estil Laudrup (sense mirar), o si es tractava d'un cerillot del 15 -com asseguraven alguns rogets- que PercyAgus va saber rematxar per posar un 2-0 en el millor moment d’uns Percies que s’agradaven en tot. El marcador era inapel·lable i, per un cop, reflectia amb exactitud el que es veia sobre el tapet verd. Domini abassegador dels santjustencs menys aparentment dotats que (hi insistirem) han començat la temporada millor que mai, malgrat que PercyReda tingui el turmell que penja d’un fil, que PercyZabaltz vingui amb una fissura de costella, que PercyChal·ly no acabi de fer net amb la fascitis, que PercyPeebles hagi de resar a Santa Hèrnia i que el golejador de moda no pugui ni canviar-se per molèsties extra-futboleres. PercyFaldo, per la seva banda, complia al seu racó amb les (poques) pilotes que li arribaven. Tot plegat un joc amb aroma dolcenc, com de xocolata. A la mitja part el partit semblava encarrilat, en definitiva; potser no tant pel que deia el marcador, com per les ocasions que havien creat els rogets i, especialment, per la poca reacció demostrada per uns Veteurans amb cara d’orxata: cert que els faltaven pesos pesants, però l’actitud no era de derbi.
Fins que VeteuràRamiro va decidir posar-hi remei. I la girada de truita va coincidir amb l’arribada de PercyRengoArnyw, a intentar fer de coach des de la banda, i de la “pájara” a qui no vèiem des d’abans de l’estiu. És possible que, a la baixada d’intensitat o excés de confiança, hi contribuís que el Gudari del Baztán, esperonat des de Mollerussa al més pur estil de Castellar de n’Hug (“Jau Coloma!”), es tragués un zapatoak des del mig camp, aprofitant l’excursió del porter veteurà, per posar un 3-0 que semblava liquidar el partit. I llavors va ser quan V3 va trobar un carril pel centre per avançar entre defenses sense oposició, fer una petita paret amb VeteuràMoner i plantar-se sol davant de PercyFaldo per fer el que hauria pogut ser el de l’honor. Però un desconcert no és complet si no s’hi contribueix a fons: davant el desgavell defensiu i la tímida pressió blaveta, BP1 va optar per anar al mercat a buscar uns tocs de sabor acidulant i no va agafar les claus de casa; en perdre la cartera, la trucada d’emergència la van agafar des d’Oaxaca i el pinche va recordar les ganes que tenia de fer de porter, i que se li havia negat, però duia al sac unes llavors de tamarindo, ideals per contrastar la dolçor ambiental i crear el plat còmic del trimestre (o de l’any): aturada amb una mà, rebot al travesser, doblet rebot a l’estómac i la cuixa... i gol. Però primer era penal. “Penal i gol és gol!”, cridaven des de Can Veteurà, però l’àrbitre no es va deixar convéncer: blava per BP3, exclusió (que no expulsió) i penal abans que gol. V3, tot i ser el porter, va prendre la responsabilitat que cap altre blavet no gosava i va posar un perillós 3-2 al marcador. Des de Can Percy sabíem què havien de fer els Veteurans: provocar un córner. Però no en van saber o els Percies no hi van caure i la defensa a ultrança d’una victòria que es va veure perillar com mai va acabar donant resultat positiu. Tres puntets, dos victòries en dos partits, co-lideratge i que passi el següent!
NOTES DEL 3r TEMPS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada