Astres en excés
BRIAN PERCY C.F. - 2 (reda,2)
RAIDERS - 2
La Superlluna que lluïa al cel (i en la qual nigú no es va fixar) va semblar que atorgava superpoders a uns Percies que, en els 10 primers minuts, es van fer un fart de filtrar passades a l'esquena de la defensa Raider, encomanada a la falta de precisió en el control de PercyArnyw i en la falta de punteria en el remat de PercyGheler, nodrits tots dos per la visió de joc amb què PerciesChal·ly&Agus controlaven el partit. Els vells coneguts Raiders, amb peto groc, no se sabien avenir del devessall d'ocaions que els rogets creaven del no-res... és clar que encara van entendre menys la passad de PercyFaldo al seu davanter per tal que hi posés remei. Es tractava de canviar el xip d'u partit que, només amb domini i ocasions, era clar que no es guanyaria. I la tàctica mollerussenca va funcionar: amb el 0-1 qui es va truere la son de les orelles va ser PercyReda, que fins llavors s'havia mantingut en un segon pla, pensant que BPs5&8 tard o d'hora ja l'encertarien... Abans de la mitja part el marcador ja estava capgirat: 2-1, però els contraatacs raiders obligaven a curses defensives persistents i PercyEsticGripósArnyw no podia dir fava, mentre que PercySitgetàAgus no es veia en cor d'aguantar un partit sencer; i només havia un canvi disponible. Seblava qüestió de deixar passar els minuts perquè els Raiders haguessin d'atacar contra un equip d'ombres, amb PercyChal·ly aguantant el tipus com podia i PercyPletòricGheler treient aigua a cabassos.
En aquell moment, just a la mitja part, l'arribada de PercyÒscar va semblar que ho resolia tot. Ja no calia patir per les cames i els esforços desdoblats, tampoc pel resultat, cas que es torcés: teníem el CosíCrespat, el Geni de Tànger i l'exAparellador de Gràcia, a banda d'una Superlluna plena que enviava energia per donar i per vendre. Què podia fallar? Bàsicament que empatessin el partit en una badada col·lectiva al darrere i un molt bon xut (val a dir-ho) del paio que queda sol, i que el porter Raider resultés ser un Gianluigi Buffon revestit d'Arkonada. Va treure xuts claríssims a PercyÒscar, a PercyReda i a PercyChal·ly, va salvar un dos contra u de la DuplaDelCanigó i, quan els rebots, semblava que afavorien als de vermell, l'àrbitre va veure unes mans de BP11, quan tenia la porteria buida per rematar sol... I els minuts van anar passant i el jco ja no va tornar a aquella fluïdesa inicial en què els defenses creaven ocasions perquè els davanters les fallessin: el joc, amb les presses, es va convertir en un cadascú sol contra el món, "ja-ho-soluciono-jo" que, al capdavall, només va engrandir la figura del porter rival. Però ep! Un empat, després de quatre derrotes seguides, tampoc no és una mala notícia: un puntet és un puntet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada