Campana sobre campana
KORBAKU F.C. - 3
BRIAN PERCY C.F. - 2 (reda i zabaltz)
En un partit igualat i jugat de tu a tu, la falta de porter va decantar la balança a favor dels atrigrats quan s'escolava l'últim minut, en l'última jugada del partit, exactament sobre la campana, sí.
campana 1 f. Instrument de percussió, generalment de metall, que té la forma d’un vas,
el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.
Pot usar-se per indicar el final d'una activitat.
2 f. fer campana Deixar d’assistir a una classe, a l’escola.
3 m. i f. tocacampanes Persona que parla sense solta.
Era l'últim partit de l'any, però s'afrontava sense reforços extracomunitaris d'última hora i amb campana mollerussenca (anunciada amb temps), cosa que obligava a una rotació sota pals i a jugar amb el fre de mà posat. Si més no, en principi i en teoria. La coincidència sobre el terreny de joc, per segon dijous consecutiu, de PerciesInyi&Zabaltz, en canvi, aportava contundència defensiva i seguretat en la sortida de pilota. AL final, però el primer factor determinant va ser PercyReda que, després de diversos minuts de tempteig, amb poques ocasions pèrcies i un parell d'aturades del pinche cancerber, va encetar un coast-to-coast marca de la casa per obrir el marcador. Era el més difícil, vista la seguretat defensiva dels korbaku, així que, de cop, el partit apuntava a un plàcid exercici defensiu que podia permetre contraatacs ràpids. Va ser un miratge: només treure del mig camp, els atigrats van superar la tímida pressió brianesca a la seva retaguàrdia amb una passada molt precisa que va deixar el davanter sol davant del nou cancerber vermelló, arribat del Solsonès: 1-1 i a recomençar tocava! Si més no, els BP va aplicar-se en llegir aquestes passades llargues i a vigilar de prop el korbaku que ho xutava absolutament tot, de manera que, fins a la mitja part, no es van passar més angúnies. També és cert que els de taronja-i-negre van veure clar que l'atac vermelló es pulveritzava aplicant doble (o triple) vigilància al Geni de Tànger, de manera que l'empat no es va moure.
I, en començar la segona part, ara amb cancerber cronista a la porteria vermella, les tornes no van canviar gaire: algun xut llunyà dels atigrats, alguna excursió dribladora tangerina avortada, però fins a l'equador del segon temps, marcador inamovible. La falta de recursos vermellons, però, va acabar convertint-se en virtut, ja que va provocar que PerciesChal·ly&Zabaltz juguessin, a estones, en posició avançada, "de davanters", circumstància que va convertir al Gudari d'Òdena en l'insospitat picador d'un dels pocs córners a favor dels rogets. I, com que havia promès fer un gol, va decidir provar el tir olímpic --sense arc-- també anomenat "corner veteurà": zapatoak amb rosca i força per buscar qualsevol rebot; i va ser l'esquena del rival que (innocent ell) marcava PercyArnyw per impedir un possible remat de cap. Un 2-1 que cal anotar, sens dubte, al compte golejador de BP9, que ja havia provat el xut llunyà a la primera part (pilota fregant el pal) i que havia estat molt actiu perseguint rivals al seu propi camp. Altre cop, però, l'alegria va durar un sospir a Can Percy: laxitud defensiva i el xutador impenitent dels atigrats que, amb massa espai per davant, decideix alterar els acúfens de PercyChal·ly en funcions de cancerber: el 2-2 va xiular-li arran de l'orella esquerra i cal agrair que la bimba no es desviés cinc centímetres per la fricció atmosfèrica o l'obús hauria pogut causar estralls a la cara de l'antic PitxitxiPagès... Així i tot, els Percies no van abaixar els braços i l'abanderat, aquest cop, té un nom i el sap tothom: PercyGheler, autor --ell solet-- de dos jugades memorables que només el Grinch que devien haver contractat els Korbaku va evitar que es convertissin en el tercer gol. Primer en una concatenació de regats i canvis de velocitat que van dur el Solsoní a poder fer un remat/passada de la mort, dins l'àrea, i amb el porter vençut... que la falta d'aire li va afigar en l'últim sospir; tot seguit, amb una rematada acrobàtica, de volea, a una centrada llarga de PercyChal·ly, amb doble rebot pel mig: el pal no va sonar com un gong perquè ara els han protegit, però va fer un mal considerable a una banqueta pèrcia que ja cantava gol. Després encara va ser PercyChal·ly qui va posar a prova el porter atigrat, que va demostrar reflexos felins en més d'una ocasió; però el tercer gol es va resistir... fins que, a l'últim minut, un córner favorable ens donava l'oportunitat d'or. Però el llençador de l'anterior, ara, feia de porter a l'altra banda, així que va ser el Cronista l'encarregat de buscar una cama xutadora... però el receptor es va perdre en dríblings, en va resultar un contraatac dels taronja-i-negre i gol. El tercer, però dels Korbaku, que gairebé no havien creat perill en tota la segona part. Com diria la cançoneta, "¿qué nuevas me traéis?".
Però ep! Bon Nadal i feliç (i poc traumàtic) 2026, any de canvi de dècada en l'univers brianperciesc.
També juguen: Chal·ly, Inyi, Gheler i Arnyw.
Anima: Peebles.
Tercer temps
Sensació generalitzada d'injustícia entre els Percies, convençuts que el partit mereixia,
com a mínim, un empat. I mentre el Chal·ly assegura que
"si m'arriba a anar a la cara, me la rebenta però us mato a tots",
el Joan, davant els dubtes de si atorgar-li el gol o no, assegura que
"en realitat era una rosca calculada per entrar pel segon pal".
Durant la darrera birra de l'any, inevitablement es posa sobre la taula la titularitat (o no) de Joan Garcia al derbi del 3 de gener a Cornellà-El Prat
i gairebé no es parla del paper dels merengons a Talavera de la Reina...
(intimitats)
L'Albert busca entrades per veure algun partit a Londres, aprofitant, que va a passar-hi part del Nadal,
i l'Arnau no verbalitza gaire la seva satisfacció pel reconeixement (per ara, finalista)
de la novel·la de la Silvana al Premi Finestres de Narrativa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada