Dia gran
Els minuts de tempteig inicials, de no apretar gaire que tampoc cal fer-se mal, que ens coneixem tots, van durar el temps just que els Percies, força més concetrats del que és habitual en començar el partit, van badar en l'enèssim córner en què els Veteurans van fer ús dels seus coneixements futbolers. Com si no sabessin que, en el tema cornerístic, els ara blauets són més perillosos que un equip britànic dels 80, els Percies van deixar completament sol de marca a un Germán que no només va poder rematar de cap (!!) sinó, fins i tot, aprofitar el refús del travesser per tornar-hi, amb el peu, i, aquest cop sí, posar el 0-1 al marcador. Vistos els primers minuts de dificultats per lligar una bona jugada d'atac, a Can Brian el gol va semblar una llosa impossible d'aixecar, tot i saber que els Veteurans havien comparegut sense porter titular i que, entre PercyReda i PercyJan, enren capaços de lligar alguna jugada d'atac digna d'aquest nom. Amb el que ningú comptava era amb el factor enchilada: concretament la que PercyHuitzilopochtlInyi, que despistava tothom al no saber si anava de cara o venia d'esquena gràcies a dur els pantalons al revés, va engaltar des del mig del camp directa a l'escaire defensat per VeteuràMoner. El cert és que ni VeteuràSergi hi hagués pogut fer res: el xut era un compilat exacte de potència, col·locació i sorpresa absoluta; un d'aquells gols que, per aclamació popular, hauria de valdre per dos i sense discussió. Com que no va ser així, el segon va haver de fabricar-lo PercyReda, en ziga-zaga des de Tànger, i a punt per fer una passada de la mort exacta per tal que BP-3 completés la seva actuació i justifiqués sobradament el fitxatge i les trucades invertides per a convèncer-lo. El 2-1, arribat en un obrir i tancar d'ulls, va descol·locar uns Veteurans curts d'efectius i que havien arribat a la cita amb cert desmenjament, com prenent-se el partit com un descafeïnat, amb només dos efectius dels de pedigree contrastat. Els BP, en canvi, conscients que la força exhibida pels companys de la Generació'74 en aquest inici de temporada, exigia posar-s'hi seriosos, van fer convocatòria extra, amb tres canvis -si bé PercyChal·ly hi arribava amb dubtes. I això, amb els vent del 2-1 a favor es va notar: durant una estona, davant els xuts de PercyChal·ly i PercyReda, el millor dels blaus va ser PercyMonner fent de porter... Així, a la mitja part, el marcador no s'havia tornat a moure.
L'excitació per la victòria momentània i els bons quefers futbolístics de VeteuràRamiro van agitar una segona part en la qual, si es va mantenir el resultat inamovible, va ser per Sant Isidre i l'aigua beneïda del Canal d'Urgell: PercyFaldo va negar el gol a tot Veteurà que va intentar (i aconseguir) xutar a porta, però, a més, va decidir aturar el partit amb un temps mort tècnic, bàsicament, per dir a a penya de la samarreta vermella: "voleu fer el favor de calmar-vos?! Eh! Xavalins! Calma i a conservar el resultat abans no ens en caiguin quatre: tornem al ritme de la primera part" El més curiós del cas és que va aconseguir que li féssim cas, que no ens atabalessim en la sortida de la bimba i que, encas de dubte, pilotes a PercyJan i a PercyReda perquè provessin l'aventura. I, així, amb la calma recuperada va ser que PercyChal·ly va llençar, dues vegades segudies, a la Parella de La Riera en contraatac idèntic: PercyGheler conduint la jugada i el tempo i PercyArnyw rematant, el primer amb punxot i cap dins per fer el 3-1; el segon, girant l'efecte de la pilota un pèl en excés i xutant al palamb VeteuràMonner vençut cap a l'altra banda. Van ser moments de gran vibració pèrcia, d'agradar-se en defensa i negar tota mena d'oportunitats als Veteurans que, desesperats davant l'eficàcia defensiva vermellona, no van estar prou atents a aturar a PercyReda en el seu eslàlom cap al quart gol. Victòria incontestable per marcar el camí d'un desembre que, fins ara, està resultant invicte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada