Idees congelades
BRIAN PERCY C.F. - 1 (reda) MAXIMUM ATTACK - 2 Era dur: plantejar-se jugar a les 11 de la nit, el primer dia de fred hivernal, amb les samarretes tèrmiques reapareixent amb olor de naftalina i aquella sensació que, per més que ho intentis i corris i estiris, no hi ha manera d'escalfar-se i cada desplaçament costa el doble i els pulmons es col·lapsen abans. Feia rasca només de mirar la gespa i, durant els primers minuts, de pur tempteig entre dos equips que aviat farà vint anys que envelleixen jugant un contra l'altre, més d'un dels presents es preguntava pel sentit de ser allí, a aquelles hores, en pantaló curt, corrent a càmera lenta... Perquè aquesta va ser la tònica durant una bona estona: la pausa, les defenses ben tancades, la incapacitat per accelerar una mica i trobar un forat a l'esquena o entre o per la banda dels rivals. I ni les accelerades de PercyReda, ni els eslàl...