Efectivitat màxima vs. Domini estèril

        BRIAN PERCY C.F. - 5 (bruno (3) i reda (2))

       TORPEDO ZITISEC - 0

La demostració empírica que el futbol no segueix una lògica es va viure en la repetició del duel de la lligueta prèvia, dominat pels verdigrocs amb molta més autoritat... però rematat amb un resultat inversemblant.

Poques vegades (exceptuant probablement el debut de PercyÒscar, vés a saber quan), s'haurà vist una estrena tan rutilant: l'ullador de Tànger va venir de bracet amb un golejador nat, com ell mateix ja anunciava per WhatsApp: "delantero pichichi". El primer el va fer quan els equips encara ens medíem les forces, sense voler anar masa a fons després d'un trist espectacle preenciat en el matx anterior ("no venim a fer-nos mal", va dir un torpedo a aquest Cronista): PercyArnyw la hi deixa d'exterior al mig del camp i la resta és una cursa de PercyBruno cap al porter amb una definició tranquil·la. l'1-0 va esperonar els de verd-i-groc, és clar, que van posar-se a pessionar la sortida de la bimba pèrcia com si els hi anés la nòmina. Però la fluïdesa que entre PercyChal·ly i PercyReda aconseguien per passar-se la pilota endavant i endarrere, més les aventures de PercyGheler amb el dríbling aconseguien superar les línies avançades del rival i dur la pilota al camp d'atac. És clar que, qui millor va interpretar la situació, va ser PercyFaldo: ens pressionen fins a un pam de l'àrea? Jo l'envio directe a l'algtre camp i que corri el nou: i així va venir el 2-0, amb una simplicitat que ni Javi Clemente hagués previst. I de la mateixa manera va poder arribar el 3r i el 4t, però els contraatacs fulminants van acabar interceptats, bé pel porter, bé per algun defensa ràpid. En tot cas, el 3-0 va ser obra de PercyReda abans del descans: cosa de lluitar una pilota que, després de fallar un contraatac, tothom donaria per perduda... però a Tànger, no. A la mitja part, érem conscients d'haver marcat tres gols en quatre ocasions i mitja, sabíem que l'electrònic reflectia un marcador una mica més llarg del que demostrava el control del partit... però en realitat encara no havíem vist res.

Perquè va ser a la segona part quan veritablement el domini dels Torpedo Zitisec va passar de clar a abassegador, fins a un punt inquietant, fins i tot, quan els dos golejadors de la vetllada van coincidir plegats a la banda i al camp va quedar el quintet "pota negra". Abans, però, PercyReda ja havia apujat la tranquil·litat un grau més en una jugada marca de la casa, amb dos dríblings, una cursa amb la pilota cosida i un xut mig enroscat que va entrar llepant el pal llarg: el 4-0 semblava que sentenciava la nit i els Percies fins van agradar-se amb una jugada de fantasia, al primer toc, en treure la pilota des del darrere, superant la pressió entre el PercyZabaltz i PercyChal·ly, a qui va sortir una magnífica assistència llarga i per dalt per a PercyArnyw, que es plantava sol davant del porter amb la possibilitat de superar-lo amb una vaselina que hagués fet caure l'estadi... per va quedar baixeta i el refús li va acabar tornant a la cara. En fi, que el no-gol de la temporada va acabar amb el quintet més santjustenc jugant a qui cuasva més terror... Durant quatre o cinc minuts els Zitisec van gaudir de 7 o 8 ocasions clares perquè els de vermell eren incapaços de treure la pilota del camp propi. Ara bé, a l'hora de refusar, van demostrar ser uns mestres: PercyFaldo en va aturar de tots colors, i les cuixes, cames i peus de PercyZabaltz, PercyGheler, PercyChal·ly i PercyArnyw van rebre projectils de tota mena. Semblava el joc dels despropòsits, sí. Però el marcador només es va moure quan PercyBruno va tornar a sortir al camp per fer el cinquè.

El que no recorden ni els més vells del lloc és que la classificació lluís mai així: 

Gols: 1-0 Bruno; 2-0 Reda; 3-0 Bruno; 4-0 Reda; 5-0 Bruno.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Gheler i Arnyw.

Assisteix (i flipa mandarines): Peebles.

TERCER TEMPS

Encara atònits per l'espectacle ofert i, sobretot, vist de ben a la vora,

algú va gosar remarcar que "l'estona que el quintet en pista érem 'els Percies de sempre' 

s'ha vist l'autèntic nivell que tenim", afirmació que no va gosar ser contrariada,

però sí matisada en el sentit que una mica més sí que en sabem i, sobretot, 

"però defensivament seguim sent un mur, eh?!".

Després la xetrrada se'n va anar cap altres colles santjustenques, 

amb altres mèrits fumistico-musicals, raves i altres mandangues.

Es va comentar poc, però va ser dit, que portem dues manetes seguides i,

 a ulls no entrenats, passem per ser l'equip revelació.

(intimitats)

Tres forats diu que li van haver de fer al Pablo per clavar-li l'espidural... 

coses de que et toqui un anestesista en pràctiques! 

O de com agafar mal de cap després que t'operin del genoll 

i el líqiud encefaloraquídic gotejant pel passadís.

Ai.