Abonats al 5
REVENTÓN F.C. - 2
BRIAN PERCY C.F. - 5 (gheler, reda (2), arnyw i bruno)
Comença a semblar rutinari això de fer cinc gols per partit, gràcies a l'estat de gràcia del Tangerí i el seu fitxatge estrella, si bé el retorn de PercyInyi rema en aquesta mateixa direcció.
Era un retorn esperat i no es va fer pregar: tot just havien passat els primers deu segons de tempteig, de treure's la son de les orelles i dir-se "vinga, va!" (i el Faldo llençant la proclama des de la porteria: "Briaaaaaaaaan Peercy!") que el pinche del Poblenou va decidir provar un xut a porta llunyaníssim, inesperat per tothom, gairebé es diria que abans que es pogués... Sense oposició defensiva i amb el porter encara fregant-se les lleganyes no queda clar si la pilota entrava, però, per si de cas, PercyGheler estava a l'aguait per assegurar-ho [i l'organització ha estat molt clara a l'hora d'assignar el gol]. El millor de tot plegat, segons expliquen els que hi eren, que no és el cas d'aquest Cronista, que va arribar un minut abans de la mitja part, el millor d'aquest inici no va ser tant el començar 0-1, sinó que els Reventón no ho van entendre fins a la segona part. Més que un gerro d'aigua freda, la murrieria de PercyInyi va ser com un knock out que els va impedir jugar amb normalitat davant l'equuip comtra qui havien empatat, sense massa problemes, en el primer partit de l'any. No van tardar gaire a adonar-se que, a més, els rogets empetats de groc (per no fer cas als missatges de la Secretaria Tècnica) venien reforçats a base de bé. Clarament "reventats" per les circumstàncies, els granats només podien agrair que, malgrat el devessall de passades a l'espai de PercyChal·ly, les desmarcades de PercyBruno i les cabrioles de PercyReda, els davanters percies tinguessin la mira desajustada: mantenir el 0-1 al descans els donava aire i esperances.
Que a la mitja part arribés el Cronista i fes l'espectacle de canviar-se davant de tothom no és un motiu que expliqui el canvi de la 2a part, però el cert és que, d'entrada, PercyFaldo va haver de lluir-se amb una aturada de fotografia, amb la mà a baix, dificilíssima i reconeguda amb felicitacions fins i tot per part de l'àrbitre. Va haver de salvar-ne alguna més, el Mollerussenc, però el canvi més destacat es va produir a l'altra porteria, un cop PercyReda va decidir fregar la llàntia, regalar la vista a l'afició amb el 0-2 i, a partir d'aquí, la punteria va fer la resta. O la sort, com en el 0-3 fruit d'una bonica jugada coral que PercyArnyw acaba rematant des de la frontal de l'àrea amb intenció, però desviat... per un defensa que intentava treure un xut que anava fora [sí: el gol va ser clarament en pròpia porta però, altre cop, des de la Redacció d'aquest pamflet, es decideix no anar en contra l'assignació de l'organització]. El partit, en aquest punt, ja s'havia convertit en un devessall de joc dels sobrevestits de groc, de manera que el quart i el cinquè van caure com fruita madura i fins podria dir-se que el 0-6 el vam fallar perquè, incrèduls, encara, d'estar repetint una maneta per tercer cop consecutiu, al rematador (qui fos) li va saber greu trencar la simetria de resultats. De la qual cosa ja es van encarregar els "reventats", fent-ne un primer gràcies a un rebot de xut llunyà, i el 2-5 gairebé a continuació aprofitant el núvol en què s'havien instal·lat els Percies i a les desorientacions d'un Cronista que experimentava que és entrar fred a un partit. En qualsevol cas, 3 de 3 (i 15 gols a favor per 2 en contra).
Soc el porter rival i discrepo totalment, tot i no haver llegit la cronica ni falta que em fa.
ResponElimina