Moriren amb les botes posades, el cap ben alt i els ulls inflats

BRYAN PERCY C.F.  vs.  EMBALEX

Gheler           3 : 5

Lluís (2)                      

La dignitat, intacta.

El respecte, guanyat.

L'admiració, pels núvols.

El resultat, previsible pel que fa a la derrota; no pel marcador ni pel desenvolupament del matx.

Hauríem firmat el 3-5 abans de començar el partit? Sí, però a l'acabar-lo és un resultat que fa ràbia, gairebé que es podria qualificar d'abultat i, si no injust pel nombre d'oportunitats d'uns i altres, sí per la intensitat dels dos equips. Un empat hauria estat el més equànime.

I és que els Percies van sortir al camp a lluitar cada pilota, a mossegar (sense fer mal), a perseguir tots aquells jovenots descarats i immisericordes que no coneixen la derrota i col·leccionen golejades, els temibles Embalex del jaco (8-0) de la primera volta. Allò no es podia repetir. El resultat parla sol, però el més sorprenent del cas és que, malgrat l'esforç, la suor, el cattenaccio i el fart de pilotes tallades, l'inici del partit amenaçava en replicar el de l'anada. Un gol de rebot (xut llunyà que toca a la cama d'un davanter) i tres refusos mal allunyats vora l'àrea van situar un 0-2 inquietant a l'electrònic. Els rivals, feliços, van començar a celebrar-ho amb la seva característica arrogància. Poc es pensaven, llavors, que la victòria els tocaria suar-la de valent i que no la tindrien lligada fins a l'últim minut.

L'atac dels Percies era nul per no dir inexistent. Alguna contra avortada de seguida, pilotes llargues sense destinatari i cap estàtic. Un xut ras de PercyToni des de l'esquerra va donar el primer avís. El segon es va convertir en l'1-2 gràcies a la magnífica definició de PercyGheler, en un contraatac veloç, encarant el porter i col·locant la pilota al pal curt. Acte seguit, gairebé sense per temps ni de respirar, una altra contra conduïda pel Culebrilla la rematava PercyLluís a la xarxa. Sí: 2-2! El més difícil, l'impossible, estava fet: remuntar un partit als líders imbatuts! Amb la moral alta, altíssima es va arribar a la mitja part, no sense abans gaudir d'una oportunitat de PercyZabaltz que, incòmode amb l'esquerra, va buscar i buscar forat i posició per la dreta... fins que el xut va perdre consistència.

La segona meitat, però, encara reservava el bo i millor. Cinc minuts d'aguantar l'empat fins a una nova contra letal amb què PercyLluís posava el 3-2. Increïble però cert. Els Sí, Sí... que sortien de dutxar-se es fregaven els ulls; els Krill -que ídem de ídem- tremolant de cara al derby de la propera jornada; el partit va començar a generar expectatives, afició, espectadors admirats: "Els Embalex perden? Contra... els Percies!?". El rival, amb peto blau per a l'ocasió, també començava a sorprendre's i a desesperar-se. Aquest cronista jura haver sentit per dues vegades a embalexos dient-se "es que... no se puede, no se puede! Es imposible, no hay lugar!!". Tot començava per un magistral PercyFaldo aturant xuts de totes bandes i, sobretot, esgargamellant-se per col·locar cada vermelló damunt d'un blavet i cap blavet sense vermelló a sobre. PercyToni es va multiplicar per 23 a l'hora de tallar passades, xuts, anticipant-se... estava en la seva salsa, vaja! PercySegurillaChal·ly no es va quedar curt i va sumar-se al festival defensiu i fins va pujar a l'atac, igual que PercyZabaltz, que va gaudir d'una immillorable ocasió per posar un al·lucinant 4-2 al marcador... però el zapatoak va anar directe al cos del porter. PerciesPeebles&Arny van fer quilòmetres perseguint rivals i es van fer un fart de tallar passades verticals i de fer faltes quan calia, igual que els dos golejadors de la nit. Cap de les barreres davant de "free quick" directe es va moure ni un mil·límitre.

Però en el rebot d'una de les faltes (l'última que podíem fer, la cinquena de la segona part), la bimba va caure en un embalex sol que no va desaprofitar el regal diví. Faltaven 6 o 7 minuts, però no vam defallir. I vam provar alguna contra, i vam apretar les dents i vam aguantar al màxim... fins que va caure el quart. A dos minuts del final. Els Embalex el van celebrar exterioritzant la ràbia continguda, com si els anés la Lliga. Només quedava una opció: anar a buscar-los, just el que no havíem fet, diga'ns prudents, en tot el partit. Pressió a tota la pista. Morir amb les botes posades i l'alè a rebentar. Els ulls injectats en sang.

Ens va caure el cinquè set segons abans del xiulet final.

Els rivals, en donar les mans al final, anaven repetint: "molt bon partit".

Se'ls veia cansats. Suats. Es disculpaven per les protestes a l'àrbitre (nefast per a tots dos equips).

Proud to be a Percy!

Gols: 1-2 Gheler; 2-2 Lluís; 3-2 Lluís

També juguen: Faldo, Toni, Chal·ly, Zabaltz, Peebles i Arny.

Declaracions:

Arny: "Fa molta ràbia perdre un partit així!"

Zabaltz: "I que els tíos aquests ho celebrin d'aquesta manera.... puaj! Quin fàstic, és no saber guanyar"

Faldo: "Doncs jo considero un honor que ho celebrin tant... vol dir que els hem fet patir!"

Lluís: "És que no ho veien gens clar, eh?"

Chal·ly: "Hem fet un partidàs, xavals i tu Toni, només que tallis la tercera de les pilotes la setmana que ve, guanyem fijo!"

Toni: "La que ve derby amb Krill, no?"

Gheler: "Si és amb Krill, jugant així, guanyem... ara que, si fan invents raros i juguen amb mig equip prestat.."

Arny: "També! I si no a Krill, a Riverdel, Playboys o Inadaptats. Jugant amb aquesta intensitat podem plantar cara a qui sigui"

Toni: "Igual que amb Kodros, només ens va fallar el final"

Peebles: "Jo ho sento pels crits, però és que tot ha estat tan intens..!"

Arny: "I Uri, xaval, quina definició, eh? Perquè no t'ha sortit pel primer pal, l'has buscat.."

Gheler: "Bueno, sí...jo... no ho sé. De moment segueixo de pitxitxi"

Arny: "Un victòria així renova la fe amb l'equip, percies! Si fossim professionals, ens hauríem guanyat la renovació! la setmana que ve, tots renovats"