Percky (I - V)

Percky 


Bryan Percy C.F. - 11; Les Corts - 2 
[XaviComa (6), Chal·ly (2), BernatRamírez, Gheler i Antoni]


De bon matí, calia pujar unes llargues escales. I hi havia una dona. "Adriaaaan! Adriaaaan!". Ningú no ho confessa, però tots els perckys van mirar les cames a la xavaleta... i alguna cosa més. Jugava bé, tot l'equip rival, que anava de negre com l'Apollo Creed. Bon joc de combinació, xuts potents, bona concepció futbolera. Però van arribar tard al combat i això, quan un Percky s'ha proposat llevar-se ben d'hora ben d'hora ben d'hora, és un pecat mortal. En general, en qualsevol partit aquesta penya ens guanyaria (diguem que van tenir més possessió, que van guanyar als punts. Però quan es té un golejador amb la punteria afinada, i un rival poc rodat entre si que permet contraatacs i no compta amb porter experimentat, el resultat és més exagerat del que hauria estat en partit normal. Encara diria més: els BP's mai no havien fet 11 gols en partit oficial (ni en amistós); ni 10; i 9... caldria revisar els arxius. Cal admetre-ho com a cavallers que som: la xavaleta ens en va clavar un. I a aquelles hores del matí algú devia pensar: "clavar, clavar...". Però els rogets som professionals i ens quedaven dos partits per endavant. Potser tres i tot, començàvem a intuir: "encara ens classificarem com a millors tercers", va insinuar algú. "És al màxim al que aspirava", va apuntar algú altre. Sobre la gran escalinata, malgrat tots els malgrats sobre la victòria, veure el cartell de resultats va fer-nos sentir la melodia... "taraaaraaaaaaà.... taraaaaràaa....taraaaaraaaaaaaà....taraaaaràaaa; tararà tararàaaa tiro tari toriro tariro rííííí...!!!" (rep.)

Percky II


Bryan Percy C.F. - 2; Krill - 0
[Bernat, KrillNico (p.p.)]


Altre cop rival de negre, però aquesta vegada, vells coneguts. Res de definició als punts: calia el KO. Era el tot o res. L'enèsim partit de l'any i del segle. I els primers compassos van ser avorrits: molt de respecte a banda i banda, ningú colpejant fort, el sol picant de valent i presència de Pèrcies a la grada: PèrciaLaia, PèrciaJordina i PèrciaMarina. Més el primer perciet que apareix en crònica: PercietBiel, el futur. Ja era això: res de combats. Embarassos, pensaments de boda, vides tranquil·les... Fins que un xut i les primeres intervencions de mèrit de PercyCarles-el-PorterCridat-a-SerHeroi desperten els BP's de la calma txitxa. Llavors, a matar pel centre: a entrar directes per arrossegar defenses i aprofitar els buits, sempre que es repleguin els atacants. L'equip roig comptava amb efectius de sobres: dos equips sencers i els ApolloKrill aviat van notar l'absència de canvis. Deliciosa definició de PercyBernat sol davant KrillJordi i esplèndid centre amb el Segurilla entrant a per totes, però KrillNico avançant-se al remat. Objectiu doble aconseguit: Classificats abans de l'últim matx i els negrets, a la lona.

Percky III


Chavo & Esvirros - 4; Bryan Percy C.F. - 4
                                                 [Xavi (2), Bernat i Chal·ly]


Reconeguem-ho: aquí anàvem de sobrats. Teníem el cinturó de World Champion: no n'hi havia per menys. Estàvem classificats i no de rebot o a la repesca... si no podent permetre'ns el luxe de perdre l'últim partit!! Però res: calia guanyar i firmar el ple, que una derrota ens podia complicar el creuament de quarts. Sí: ara ja calculàvem així: ja vèiem les semifinals. Els déus (egipcis i maies i grecs i aborigens) estaven del nostre costat. I els Esvirros (sic.)? Bah! A banda de no saber-se escriure, només n'havien fet 8 als de la xavaleta... aprenents. Si sempre havíem estat l'equip guai, ara érem l'Equip. La revelació: la gent volia autògrafs i es feia samarretes "BP's". I si l'oponent feia un gol, nosaltres l'empatàvem: 1-0, 1-1; 2-1, 2-2; 3-2... i així anar fent, tot i que cap al final es van posar seriosos i va sortit el Chavo en forma de Mr. T (o al revés: el Mr. T en forma de Chavo) i se'n van anar de dos: 4-2. Potser ens pesava una mica el dinar. Potser ens hagués anat millor perdre, vist el que va venir. O no, perquè just el que va passar després va augmentar la nostra llegenda. Així que vam empatar a 4, ens vam donar per satisfets quedant com a líders de grup per diferència de gols... i que passés qui li donés la gana.

I qui no s'ho cregui, que miri la classificació:

Un equip orgullós, al matí.

Percky IV


Justerini - 2 (0); Bryan Percy C.F. - 2 (2)
                            [Chal·ly (2) + Chal·ly i Xavi Coma]


La del rus, sí: Dolph Lundgren, "el gigante soviético". Que cadascú hi posi faci les seves comparacions i arribi a la conclusió que vulgui. Guerra Freda? Home, una mica; però sobretot calenta. I la caiguda del mur. I uns de blau cel i els altres de vermell. I els grans favorits que venien de rebre tots els premis de la temporada, inclosos el Zamora i el Pitxitxi: havien abassegat tothom i no havien tingut pietat de ningú; i per si hi havia cap dubte que volien el darrer títol de l'any, dos reforços de refresc per als partidets de la tarda. Només els faltava escopir-nos a la cara. Però enlloc d'això xerraven... massa. I els BP's vam posar-nos a defensar bé: rebíem cops, teníem els músculs agarrotats, però tampoc no havíem sortit al camp amb l'esperança de guanyar. Siguem clars: ens dolia que, per un sol gol (amb el qual hauríem guanyat els Esvirros), no ens hagués tocat Maximum Attack als Quarts de Final. Contra els campions de tot, només aspiràvem a que la derrota no fos tan contundent com per esborrar l'average favorable de gols (+11). I com que els blauets pretenien reservar forces, no semblava probable. Van marcar-ne un parell (2-0) i es van dedicar a especular, a rebre faltes i a provocar uns Percy's cada vegada més irats i més ficats -involuntàriament- dins d'un partit que (semblava) els venia gran. I la ira va picar els campions, que van començar a atacar per totes bandes. I no és que la defensa vermellona fos numantina: allò era el setge de Barcelona el 1714. Bombardes, pillatge, gana, set, negació de treves... i enmig de tots plegats, PercyCarles de Casanova, comandant en cap (i unes muralles en forma de pals que encara tremolen ara). Sí: als punts el partit es va perdre, però l'honor... ai l'honor! L'afició que quedava per GarbíStadium s'ho mirava de reüll i no s'ho acabava de creure, no s'ho volia creure. Però PercyChal·ly de Villarroel, Capità de la Coronela va engegar un primer obús d'avís (2-1), quan encara faltaven 6 o 7 minuts. I les presses són mala companyia. La ràbia va fer la resta: una falta comesa insensatament a dos minuts pel final va donar l'opció a PercyChal·ly per demostrar que al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor: les teranyines de l'escaire esquerre en són testimoni. Era el 2-2 i només calia resistir: el bastió de Santa Clara estava salvat! Quedaven els penals o la pròrroga. Per sort es va decidir per la via ràpida: 3 penes màximes per banda. Era el moment dels Segadors: xutàs del primer blauet, ras i lleugerament cap a la dreta... aturada de reflexos de PercyCarlesClaris, president d'honor de la Generabryan. PercySegurilla va esmolar la falç per segar l'herba del costat esquerre de la porteria i, senzillament, va fer allò de sempre: no fallar mai un penal. 0-1. Era l'hora del segon blauet que, endut per la pressió, va preferir anar a trencar. PercietBlai no parava, a la banda: "Peeeeercis! Peeeeercis!". I la canonada va anar pel mig, buscant el cap de l'Heroi de la Vetllada, que va treure unes mans providencials. Érem a un sol penal de les semis. Venceria PercyXaviComa aquesta pressió? Faria un SergioRamos? No va caldre ni la falç: trabuc, punteria i fins es va sentir el "dooong" del ferrot de dins, el que aguanta la xarxa. Només li va faltar bufar sobre el canó. L'alegria va escampar-se per tot el país i el Conde-duque de Olivares se'n va tornar a casa traient foc pels queixals. [Olivares, te desclasificares].

Percky V


Juvenils - 5; Bryan Percy C.F. - 2
                       [Xavi Coma, Antoni]

 
En definitiva, un fiasco. De pel·lícula i de partit: les seqüeles físiques ens havien mermat fins al punt de no poder jugar amb condicions contra un rival reforçat respecte  el quintet que a la Lliga ja ens havia endossat un 8-1. I el reforç, a més, era un Cristianito amb la samarreta del Realísimo. Però el cansamanet també els afectava a ells, de manera que, tot i mnar sempre al marcador, vam poder fer-ne dos als futurs campions (i també de l'edició passada) i salvar un resultat digne: el mateix que endossarien a la final als Embalex, subcampions de totes les competicions, aquesta temporada. Els vam aguantar poca estona, què us diré. I el Mario bros. va fer el que li va donar la gana. I és que als Bryan Percy C.F., a més del físic, els va faltar allò que mai no esperaven que els faltaria: una mica d'escalfor a la grada. Una vegada que arriben a semifinals i... l'afició es queda a casa! Trist. Es pot dir que, amb aquest panorama, ni vam sortir al ring. I l'aventura gairebé es va acabar aquí...

El mateix equip, amb la bandera dels seus colors

Percky VI (també dita Percky Bryanboa)

Partit que ni vam jugar perquè no valia la pena, però sí fer valer els nostres drets. Calia deixar clar, als despatxos, que érem els 3rs, que ens endúiem la medalla de bronze (que si no fos per la crisi ens haurien donat).  Amb 21 gols a favor i 13 en contra, el nostre average era molt millor que el de Casino Total, l'altre semifinalista, que a més havia perdut per més de 3 gols contra Embalex. I, a més, ens havien derrotat els campions. I, per si hi faltés poc, som els Percy's cony!, que no ens ho creiem ni nosaltres i hem arribat fins al final sense altres reforços que jugadors que ja ens havien reforçat durant la Lliga i la Copa, cosa que cap altre equip havia fet (Casino Total era un equip tot nou).
Qui ho havia de dir, oi? I tot per creure en un somni de bon matí, amb aquella sintonia de fons ("taraaaraaaaaaà.... taraaaaràaa....taraaaaraaaaaaaà....taraaaaràaaa; tararà tararàaaa tiro tari toriro tariro rííííí...!!!") i les escales que pujàvem de dos en dos, contra la xavaleta i les seves cames... Quedava tan lluny com la qualitat del primer Rocky respecte aquesta última, oi? I és que, sí, és el que hi ha. Comproveu-ho mirant el film: al minut 59 amb 17 segons el propi Stallone li diu al seu fill: "I'm proud to be a Percy".

Juguen:  Carles Flotats, Chal·ly, Peebles, Triple Mestres, Xavi Coma, Bernat, Gheler, Antoni i Arny.
Declaracions (així, en general):

Tots: "Oé, Oééééééé, oé, oééééééé!! Ser un Percy és, el millor que hi ha!!"
Tots: "Ah, buf! No m'aguanto gaire, eh? em fa mal aquí i allà. Algú té isostar?"